El Casal de Cultura de la ciutat allotja aquesta nova trobada del projecte Cafè Barcelona
De nou 16 persones diverses, vingudes des dels marges, geogràfics, socials i simbòlics. La retrobada amb alegria abraçades i somriures. Les tasses de nou plenes de cafès i infusions i de nou les 4 amfitriones comencen el diàleg sobre temes candents i apunten àvidament les frases i les idees.
Es respira un ambient de comunitat de grup os tothom es diferent, però al mateix temps tenim un fil comú. Quelcom se sent com a casa i això ens omple de satisfacció.
La campana de la mestressa de la fictícia cafeteria ens ensenya que ja han passat 20 minuts i cal aixecar-se i canviar de taula. Aquest cop son altres barris dels nostres: La Mina (Sant Adrià de Besòs), La Mariola (Lleida), Camp Clar (Tarragona) i Torre Baró (Barcelona).
Els temes, aquest cop repetim dos d’ells, per la gravetat dels mateixos i per com ens afecten: dret a l’habitatge i precarietat laboral. Però també hi ha dos temes nous, encara que massa vells per la nostra memòria comunitària: segregació escolar i la desafecció política.
Diàlegs intensos, escoltes actives, emoció i ràbia. Tot surt des del respecte i l’estima per l’altre. En aquesta ocasió tres petits essers humans en regalen la seva presencia, i per suposat ens encarreguem que estiguin entretinguts i ben berenats i berenades.
El cafè se’ns acaba, quan algú ens demana temps per poder pregar seguint les seves creences. Tothom para i als pocs minuts retornen les persones pegaires. Un exercici de convivència i respecte.
Finalment de nou la collita, on les amfitriones van intentar fer un resum de tot el caudal de diàlegs i idees que havien succeït a la seva corresponent taula.
Tothom marxa amb ganes de tornar i preguntant si pot convidar a tal amiga o tal altre persona. Que la alegria canviï de bàndol. Sense alegria no brota cap revolució.
Font: La Fragua Projects
Fotos: La Fragua Projects