La jornada organitzada pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG) va destacar la necessitat de reforçar els compromisos institucionals amb el Poble Gitano, advertint dels riscos d'abandonar estratègies específiques i demanant progressos en el seguiment de les polítiques públiques tant a nivell estatal com regional.
El 28 de juliol, l'Ajuntament de Jerez de la Frontera va acollir la conferència «L'impacte de les estratègies i polítiques per al Poble Gitano a nivell local i autonòmic», organitzada com a part del Fòrum Estratègic Interregional Romaní 2026 (FEIG 2026), una iniciativa promoguda conjuntament per l'Associació Nacional per a la Presència Gitana (ANPG), la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i La Fragua Projects (LFP).
A l'acte d'obertura hi va assistir l'alcaldessa de Jerez de la Frontera, María José García-Pelayo, que va donar la benvinguda a les organitzacions i les persones presents i va expressar el seu suport als objectius de l'esdeveniment i a la tasca que duen a terme les organitzacions romanís per promoure la igualtat, la participació i la inclusió. En el seu discurs, va destacar la importància de reforçar la col·laboració entre les autoritats públiques i la societat civil per tal de continuar avançant en els drets i la ciutadania plena.
L'esdeveniment va reunir representants institucionals, representants del Consell Estatal del Poble Gitano i del Consell Andalús del Poble Gitano, d'organitzacions gitanes, d'organitzacions socials i d'experts per analitzar l'estat de les polítiques públiques adreçades al poble gitano i per debatre els reptes que afronten actualment les diverses administracions en el compliment dels seus compromisos en matèria d'igualtat, inclusió i participació.
La tria de Jerez de la Frontera com a seu de la reunió va tenir una importància especial per a les organitzacions participants. La ciutat ocupa un lloc destacat en la història i la realitat contemporània del poble romaní. Com a centre cultural, social i artístic, Jerez representa un dels llocs on la contribució gitana ha estat reconeguda i valorada com un element fonamental de la identitat col·lectiva. La presència històrica de famílies romanís, artistes i personalitats destacades ha fet una contribució decisiva al prestigi cultural de la ciutat, convertint-la en un lloc especialment simbòlic per a la societat civil romaní. La celebració d'una conferència allà dedicada a les polítiques públiques i la participació va ser una oportunitat per vincular el debat institucional amb una comunitat autònoma profundament connectada amb la història, la cultura i les contribucions del Poble Gitano.
Durant la sessió, es va presentar l'informe FEIG 2025, elaborat per les organitzacions sòcies del projecte; analitza el desenvolupament d'estratègies i polítiques dirigides al Poble Gitano a Andalusia, Catalunya, Madrid i Navarra. L'informe assenyala que l'Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030 continua sent el marc de referència principal, però també destaca les dificultats que suposa traduir els seus objectius en polítiques plenament operatives i avaluable a les diferents comunitats autònomes.
Una de les qüestions principals tractades durant el debat va ser la preocupació per certes tendències regressives que posen en qüestió la necessitat de mantenir estratègies específiques per al Poble Gitano a nivell autonòmic. Els participants van advertir que substituir aquestes eines per plans d'inclusió generalistes podria diluir l'enfocament en les desigualtats específiques que encara pateixen les persones gitanes i minar els compromisos assumits tant a nivell estatal com europeu.
En aquest sentit, es va analitzar amb especial preocupació la situació a Madrid i a Navarra. A ambdues Comunitats Autònomes s'han proposat enfocaments que pretenen prescindir d'estratègies específiques per al Poble Gitano i integrar les mesures adreçades al poble gitano en marcs generals d'inclusió social. Les organitzacions participants van coincidir que aquest enfocament comporta el risc d'una pèrdua de visibilitat, de prioritat política i de la capacitat de supervisar les mesures dissenyades per combatre les desigualtats que afecten la població gitana.
Al costat d'aquestes tendències, la conferència també va destacar els retards acumulats en l'aprovació o actualització de les estratègies autonòmiques en altres territoris. Tot i que Andalusia i Catalunya continuen amb processos destinats a desenvolupar nous marcs estratègics, els retards en la seva aprovació definitiva estan obstaculitzant la implementació de polítiques plenament operatives i limitant la capacitat d'avaluar adequadament els compromisos adquirits. Les organitzacions participants van emfatitzar que permetre que les estratègies romanguin pendents de renovació durant anys transmet una preocupant manca de prioritat política pel que fa als drets i la inclusió del Poble Gitano.
Una altra causa de preocupació va ser l'absència de l'informe estatal de progrés del 2025, un document considerat essencial per avaluar en quina mesura s'està implementant l'Estratègia Nacional. Les organitzacions participants van assenyalar que la rendició de comptes, la transparència i la publicació periòdica d'informació actualitzada són essencials per avaluar l'impacte real de les polítiques públiques i orientar les futures línies d'actuació.
En aquest marc, La Fragua Projects ha tingut un paper significatiu en el desenvolupament del FEIG, duent a terme anàlisis, produint contingut estratègic i generant coneixement sobre polítiques públiques adreçades al Poble Gitano. L'organització participa activament en la preparació d'informes de seguiment, en la realització d'anàlisis comparatives d'estratègies autonòmiques i en la coordinació d'una àmplia xarxa d'organitzacions sòcies que ajuden a enriquir el debat i a enfortir la capacitat de defensa de la societat civil gitana.
L'esdeveniment també va comptar amb la participació d'organitzacions convidades com l'Associació YILÓ, l'Associació Enseñantes con Gitanos (AEGIT), la Federació KAMIRA d'Associacions de Dones Gitanes, la Federació FAKALI de Dones Gitanes, la Fundació Secretariado Gitano (FSG) i Unión Romaní Madrid (URM), juntament amb organitzacions locals de Jerez de la Frontera, com l'Associació Cultural Calle Nueva i Cantarería, així com altres agents socials i institucionals, creant un espai divers per a l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament de propostes conjuntes.
La reunió va destacar un cop més la importància de mantenir fòrums de diàleg, coordinació i seguiment per garantir que els compromisos assumits per les diverses autoritats públiques es tradueixin en polítiques públiques reals i mesurables que siguin sostenibles en el temps. En un context en què algunes estratègies corren el risc de ser abandonades i d'altres van anys de retard, les organitzacions participants van emfatitzar la necessitat de reforçar els mecanismes participatius i de mantenir polítiques específiques que permetin progressar cap a una igualtat efectiva per al Poble Gitano.
Font: La Fragua Projects
Fotos: La Fragua Projects