La Cimera de Madrid va reunir activistes i organitzacions a Madrid per abordar qüestions LGBTIQ+, en un fòrum on encara falten les veus de les persones gitanes.
El 3 de juliol, Madrid va acollir l’última edició de la Cimera de Madrid, la conferència internacional de drets humans de MADO, que es va centrar en la defensa dels drets LGBTIQ+ en un context caracteritzat per la polarització, els discursos d’odi i diversos retrocessos a escala mundial.
Celebrat a les oficines del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Espanya, l’esdeveniment va reunir activistes, representants institucionals, experts i organitzacions de la societat civil, que van compartir les seves anàlisis i propostes per combatre les desigualtats que continuen afectant la vida d’aquesta comunitat. Es pot tornar a veure tot l’esdeveniment a través de la retransmissió de la Cimera de Madrid 2026.
Durant la Cimera es van abordar qüestions clau, com ara la memòria històrica de les persones LGBTIQ+ que han patit represàlies, els drets de les persones trans, la situació de migrants i refugiats, i el paper de l’esport com a espai d’inclusió. El programa va tornar a destacar que parlar dels drets humans significa partir de les realitats específiques en què la discriminació continua existint.
Madrid: visibilitat i desigualtats
Madrid és un far per al moviment LGBTIQ+, un espai de visibilitat, organització i mobilització. Però aquest paper central coexisteix amb una realitat més complexa: la ciutat continua plena d’inequalitats, racisme i LGBTIQ+fòbia, que afecten les persones de manera diferent segons el seu origen, classe social o identitat.
No tothom a Madrid gaudeix de les mateixes oportunitats. Per a molts, especialment per a aquells que formen part de comunitats racialitzades com el Poble gitano, l’accés als drets, als espais segurs i a una vida lliure de discriminació continua sent un repte diari.
Ampliant el debat: una perspectiva gitana, antiracista i feminista
En aquest context, la postura de La Fragua Projects ofereix una perspectiva molt necessària. Com a organització gitana, antiracista i LGTBIQ+, la seva presència a la Cimera de Madrid destaca una qüestió fonamental: la defensa dels drets LGTBIQ+ no es pot entendre sense abordar el racisme, el sentiment anti-romaní i altres formes d’exclusió estructural.
Ser presents en aquests espais també significa posar en relleu les seves limitacions. Actualment, la participació de les persones gitanes LGBTIQ+ continua sent baixa en molts d’aquests fòrums, cosa que dificulta que les seves experiències i realitats formin part central del debat.
No es tracta només de ser presents, sinó de participar en igualtat de condicions: ser escoltats, influir en l’agenda i tenir veu en les decisions que afecten les nostres vides.
Drets exercitats en la vida quotidiana
Parlar d’igualtat no pot limitar-se a una mera retòrica. Significa preguntar-se qui pot viure amb seguretat, qui és capaç d’exercir els seus drets en la pràctica i qui continua trobant-se amb barreres per exercir-los.
Al llarg del camí, també és important establir una presència, forjar aliances i crear espais de diàleg – que no sempre són còmodes, però són necessaris si volem avançar cap a una societat més justa.
Un repte que roman sense resoldre
La Cimera de Madrid 2026 va tornar a deixar clar que els drets LGBTIQ+ no estan garantits i que cal defensar-los constantment i col·lectivament. Però també va destacar que aquesta defensa només serà completa si inclou totes les veus.
Perquè l’igualtat no és només una qüestió de presència.
És poder participar en la conversa i en la presa de decisions.
Font: La Fragua Projects.
Imatges: Instagram de MADO Madrid Orgullo – Instagram de Madrid Summit – Portal web del Ayuntamiento de Madrid – Ministerio de Juventud e Infancia