20 des. 2025 | FEIG, La Fragua Projects
El Fòrum Estratègic Intercomunitari Gitano (FEIG 2025) presenta una anàlisi independent de la implementació de l'Estratègia Nacional Gitana en diverses comunitats autònomes, destacant els progressos, els obstacles i els reptes clau.
L'informe exposa la feina realitzada durant el 2025 per organitzacions romanís, experts i institucions públiques per avaluar com s'estan implementant les polítiques d'igualtat, inclusió i participació per al poble romaní a diferents regions.
L'informe forma part del projecte impulsat pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG), iniciat per les organitzacions Presencia Gitana, FAGIC i La Fragua Projects, i converteix l'anàlisi col·lectiva en una eina de defensa per millorar les polítiques públiques des d'una perspectiva basada en els drets.
Una anàlisi participativa per entendre què està passant
El document combina l'anàlisi tècnica amb oportunitats de diàleg i participació. Al llarg de l'any s'han celebrat conferències, reunions institucionals i sessions de treball a regions com Madrid, Andalusia, Catalunya i Navarra.
Aquest procés ha permès comparar les polítiques existents amb les experiències directes d'organitzacions i professionals romanís, reunint diferents perspectives i posant en relleu tant els avenços com les mancances en la implementació de l'Estratègia Nacional Gitana 2021-2030.
Punts clau de l'informe
L'informe identifica una sèrie de factors clau que caracteritzen la situació actual:
- L'adopció del primer pla nacional d'ocupació específic per a la comunitat gitana, amb importants implicacions econòmiques i socials.
- La importància simbòlica i política de l'any 2025, que marca el 600è aniversari del Poble Gitano a Espanya.
- La manca de dades oficials actualitzades, que dificulta avaluar amb precisió l'impacte real de les polítiques.
Al mateix temps, l'anàlisi destaca preocupacions importants: retards en l'aprovació de les estratègies regionals, desigualtats regionals i una coordinació deficient entre administracions.
Diferències regionals que afecten els drets
Una de les contribucions més significatives de l'informe és el seu enfocament regional. El FEIG 2025 mostra com la situació varia significativament entre les comunitats autònomes.
Mentre que algunes regions estan fent progressos amb nous plans i processos participatius, d'altres s'enfronten a obstacles, a una manca de transparència o a l'absència de marcs estratègics específics, cosa que afecta directament l'accés als drets en àmbits com l'ocupació, l'habitatge i l'educació.
Una eina per promoure polítiques més justes
Lluny de ser només un diagnòstic, l'Informe FEIG 2025 presenta propostes clares per millorar les polítiques públiques: enfortir la participació del moviment de la societat civil romaní, garantir un finançament estable, millorar la coordinació institucional i avançar en mesures concretes per combatre el sentiment anti-romaní.
El document defensa un canvi dels marcs declaratius cap a polítiques amb un impacte real, que ajudin a reduir les desigualtats estructurals i garanteixin els drets en condicions d'igualtat.
5 des. 2025 | Cafè Barcelona, La Fragua Projects
Una avaluació col·lectiva i propostes per combatre la desigualtat estructural i el racisme institucional a Barcelona
El projecte Cafè Barcelona 2025, impulsat per La Fragua Projects amb el suport de laAjuntament de Barcelona i el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, ha estat concebut com un mecanisme d'innovació democràtica per enfortir la participació de les comunitats de refugiats, migrants, romanís i racialitzades en el desenvolupament de polítiques públiques. El seu objectiu: crear espais de diàleg horitzontal que reconeguin la diversitat i transformin la manera com es prenen les decisions col·lectives.
A través de quatre Espais Participatius per a la Innovació Democràtica (EPIDs), el projecte ha abordat qüestions clau com el dret a l'habitatge, la inseguretat laboral, la segregació escolar, el racisme institucional, la desafecció política, l'odi discursiu, la violència de gènere i els drets racialitzats de les persones LGBTIQ+. Les discussions han posat de manifest la persistència de les desigualtats estructurals que afecten l'accés als drets bàsics i la participació cívica, així com la necessitat d'incorporar una perspectiva antiracista i interseccional a totes les polítiques públiques.
Les conclusions principals inclouen:
- Garantir l'accés a l'habitatge mitjançant mesures antidiscriminatòries i la regulació del mercat.
- Combatre la inseguretat laboral i l'assetjament racista mitjançant protocols clars i accions positives.
- Reduir la segregació escolar i incorporar la formació antiracista al sistema educatiu.
- Establir mecanismes per garantir la transparència i la rendició de comptes en les operacions policials.
- Crear espais permanents de participació que donin veu a les comunitats racialitzades.
- Per combatre els discursos d'odi i la desinformació mitjançant estratègies educatives i mediàtiques.
- Per salvaguardar els drets LGBTIQ+ i combatre la violència de gènere mitjançant un enfocament interseccional.
Aquest informe no és només un diagnòstic: és una crida a l'acció. Les propostes que conté són el resultat de l'experiència real i assenyalen una visió compartida: una Barcelona més justa, més inclusiva i més democràtica.
Llegiu l'informe complet en català aquí: Barcelona 2025 Coffee Report (CAT)
Llegiu l'informe complet en espanyol aquí: Barcelona 2025 Coffee Report (espanyol)
Font: La Fragua Projects
Foto: Comitè per la República de Nou Barris
4 des. 2025 | ADEME, La Fragua Projects
Un model pioner que anticipa la reforma judicial i ofereix solucions efectives a la discriminació estructural mitjançant la mediació intercultural i la litigació estratègica.
L'informe ADEME 2025, iniciat per La Fragua Projects i finançat per l'Ajuntament de Sevilla, estableix un model pioner de suport, identificació i mediació sociolegal per a la comunitat gitana en situacions d'exclusió severa. Aquesta iniciativa anticipa la reforma de la Llei d'Eficàcia Processal, integrant els Mecanismes Alternatius de Resolució de Conflictes (ADRM) amb un enfocament intercultural i de justícia restaurativa.
Les conclusions són esfereïdores: persisteix un sentiment estructural anti-romaní que es manifesta en la inacció administrativa, la discriminació interseccional i la violació dels drets fonamentals. Els casos documentats inclouen un incompliment crònic de les ordres judicials relatives a la discapacitat, la violència vicària i la negligència mèdica que ha provocat situacions de risc vital. ADEME 2025 ha gestionat més de 20 casos altament complexos i 200 procediments al mes, combinant mediació, litigis estratègics i protocols innovadors per garantir una protecció judicial efectiva.
El informe proposa mesures amb força de llei, com ara l'establiment del paper d'un mediador sociolegal romaní, la substitució de l'ineficaç Protocol Andalús contra l'antitsigànisme per una llei regional vinculant i la implementació de formació obligatòria contra el racisme per a tot el personal del sector públic. Aquestes recomanacions tenen com a objectiu transformar la voluntat política en una obligació legal, assegurant que la igualtat material esdevingui una realitat i no pas una mera promesa.
Llegeix l'informe complet aquí: Informe ADEME 2025
Consulta els apèndixs de l'informe aquí: Apèndixs de l'Informe ADEME 2025
Font: La Fragua Projects
4 des. 2025 | DiscriRromani Sevilla, La Fragua Projects
DiscriRromani Sevilla 2025: Evidències i solucions per a la discriminació estructural
El projecte DiscriRromani Sevilla 2025, desenvolupat per La Fragua Projects amb el suport de l'Ajuntament de Sevilla, presenta una anàlisi exhaustiva de la discriminació interseccional i del sentiment anti-romà estructural a la ciutat. Aquest informe, resultat d'un treball participatiu i d'una intervenció directa, destaca com persisteixen les desigualtats en àrees clau com l'educació, els serveis socials i la salut, afectant de manera sistemàtica la comunitat gitana i altres grups racialitzats.
Entre les troballes més significatives hi ha l'observació que el sistema educatiu perpetua la discriminació estructural, amb pràctiques que reforcen la segregació escolar i les taxes d'abandonament escolar, així com l'exclusió de la cultura romaní del currículum. En l'àmbit dels serveis socials, hi ha una profunda desconfiança envers l'administració, percebuda com a burocràtica i inhumana, amb casos documentats de tractes humiliants i pràctiques irregulars. En l'atenció sanitària, l'informe destaca biaixos institucionals vinculats a estereotips i cognoms, que condueixen a situacions greus com intents d'esterilització i tractes discriminatoris envers les dones romanes.
El projecte no es limita a la recerca: ha presentat denúncies per delictes d'odi, ha fet de mediador en casos d'exclusió de l'atenció sanitària i d'okupació, i ha desenvolupat una estratègia digital innovadora per assessorar i donar suport a les persones afectades. Aquestes accions han tingut un impacte tangible en les institucions, implicant organismes com la Fiscalia, els ministeris regionals i les autoritats locals.
Les conclusions són clares: la discriminació estructural no és l'excepció, sinó un patró persistent. Per tant, l'informe presenta recomanacions urgents, incloent-hi: formació obligatòria contra el racisme per al personal del sector públic; protocols per combatre la segregació escolar; la inclusió de la història i la cultura romaní en el currículum; i una revisió de les pràctiques dels serveis socials per garantir la transparència i un tracte digne.
Aquest document serveix com a eina estratègica per avançar cap a una administració pública més justa, més equitativa i més respectuosa amb la diversitat. Convidem les institucions, els professionals i els membres del públic a familiaritzar-se detalladament amb les conclusions i les propostes de l'informe, que es poden consultar íntegrament a través de l'enllaç següent:
Llegiu l'informe complet aquí: Informe sobre la discriminació interseccional i la comunitat romaní a Sevilla 2025.
Consulteu els annexos de l'informe aquí: Annexos de l'Informe DCR 2025.
Font: La Fragua Projects
Foto: Associació Yiló
