Com a part de l'esdeveniment 'Orgullo Gitano. Sevilla 2026', s'han presentat tres declaracions que exposen una postura col·lectiva i posen en marxa un procés a escala nacional destinat a enfortir els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Aquests documents deriven de les oportunitats de participació creades durant la reunió i reflecteixen un compromís clar de reconèixer la diversitat de sexe i gènere dins la comunitat gitana com una realitat històrica, política i social que requereix reconeixement, recursos i respostes específiques.
Tres perspectives complementàries per a una agenda compartida
Les declaracions es refereixen a tres àrees diferents, que han permès explorar experiències i necessitats específiques amb més profunditat des d'una perspectiva específica del context.
D'una banda, la Declaració Espacial d'Aliades destaca el paper de l'aliança com a eina de transformació. El document sosté que el canvi no pot recair únicament en aquells que pateixen discriminació, sinó que requereix la implicació activa d'altres actors socials, basada en la responsabilitat compartida i el compromís sostingut.
El text emfatitza que ser un aliat no és només una postura simbòlica, sinó un compromís pràctic que implica examinar els propis privilegis, prendre mesures contra les desigualtats i ajudar a crear entorns més segurs i inclusius.
A més, la Declaracióde l'Espai GTBIQ, que se centra en els homes gitanos i en les persones no binàries, aborda directament la intersecció entre l'antigitanisme i la LGTBIQfòbia. El document destaca com aquestes formes de discriminació es reforcen mútuament i donen lloc a situacions específiques d'exclusió.
També emfatitza la necessitat d'establir referents, enfortir les xarxes i avançar cap a una agenda política pròpia que permeti situar aquestes qüestions al centre del debat públic i de les polítiques públiques.
La Declaració de l'Espai LBTIQ, que se centra en les dones gitanes i les persones no binàries, destaca la seva invisibilitat històrica, el silenci que envolta les seves experiències i els impactes materials i emocionals de la discriminació.
El document destaca la importància de recuperar la memòria col·lectiva, crear espais propis i enfortir el lideratge que permet a les dones gitanes i a les persones de diverses identitats de gènere participar plenament en la vida social, comunitària i institucional.
De la reflexió a l'establiment d'una xarxa nacional
Més enllà de l'anàlisi, els tres documents comparteixen un objectiu comú: l'establiment d'una xarxa nacional de persones gitanes LGBTIQ+.
Aquesta proposta no pretén ser només una estructura organitzativa, sinó un espai de suport mutu, de generació del nostre propi coneixement i de defensa política. És un pas necessari per superar la fragmentació actual i avançar cap a respostes col·lectives a les desigualtats.
Les declaracions també posen de manifest les limitacions de les polítiques públiques actuals, que en molts casos no incorporen una perspectiva interseccional capaç d'abordar simultàniament els prejudicis antigitanos i la diversitat de gènere i sexual.
Un punt de partida per a un procés sostingut
La Declaració de Sevilla 2026 no pretén extreure conclusions, sinó marcar l'inici d'una nova fase.
Un procés que situa la dignitat, la igualtat i els drets humans al seu centre, i que posiciona les persones LGBTIQ+ gitanes com a actors clau en el desenvolupament de respostes a la discriminació.
A partir d'aquest punt de partida, el repte ja no és simplement compartir un marc comú, sinó traduir-lo en accions concretes, aliances genuïnes i un canvi sostenible al llarg del temps.
El Fòrum Estratègic Intercomunitari Gitano (FEIG 2025) presenta una anàlisi independent de la implementació de l'Estratègia Nacional Gitana en diverses comunitats autònomes, destacant els progressos, els obstacles i els reptes clau.
L'informe exposa la feina realitzada durant el 2025 per organitzacions romanís, experts i institucions públiques per avaluar com s'estan implementant les polítiques d'igualtat, inclusió i participació per al poble romaní a diferents regions.
L'informe forma part del projecte impulsat pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG), iniciat per les organitzacions Presencia Gitana, FAGIC i La Fragua Projects, i converteix l'anàlisi col·lectiva en una eina de defensa per millorar les polítiques públiques des d'una perspectiva basada en els drets.
Una anàlisi participativa per entendre què està passant
El document combina l'anàlisi tècnica amb oportunitats de diàleg i participació. Al llarg de l'any s'han celebrat conferències, reunions institucionals i sessions de treball a regions com Madrid, Andalusia, Catalunya i Navarra.
Aquest procés ha permès comparar les polítiques existents amb les experiències directes d'organitzacions i professionals romanís, reunint diferents perspectives i posant en relleu tant els avenços com les mancances en la implementació de l'Estratègia Nacional Gitana 2021-2030.
Punts clau de l'informe
L'informe identifica una sèrie de factors clau que caracteritzen la situació actual:
L'adopció del primer pla nacional d'ocupació específic per a la comunitat gitana, amb importants implicacions econòmiques i socials.
La importància simbòlica i política de l'any 2025, que marca el 600è aniversari del Poble Gitano a Espanya.
La manca de dades oficials actualitzades, que dificulta avaluar amb precisió l'impacte real de les polítiques.
Al mateix temps, l'anàlisi destaca preocupacions importants: retards en l'aprovació de les estratègies regionals, desigualtats regionals i una coordinació deficient entre administracions.
Diferències regionals que afecten els drets
Una de les contribucions més significatives de l'informe és el seu enfocament regional. El FEIG 2025 mostra com la situació varia significativament entre les comunitats autònomes.
Mentre que algunes regions estan fent progressos amb nous plans i processos participatius, d'altres s'enfronten a obstacles, a una manca de transparència o a l'absència de marcs estratègics específics, cosa que afecta directament l'accés als drets en àmbits com l'ocupació, l'habitatge i l'educació.
Una eina per promoure polítiques més justes
Lluny de ser només un diagnòstic, l'Informe FEIG 2025 presenta propostes clares per millorar les polítiques públiques: enfortir la participació del moviment de la societat civil romaní, garantir un finançament estable, millorar la coordinació institucional i avançar en mesures concretes per combatre el sentiment anti-romaní.
El document defensa un canvi dels marcs declaratius cap a polítiques amb un impacte real, que ajudin a reduir les desigualtats estructurals i garanteixin els drets en condicions d'igualtat.
Una avaluació col·lectiva i propostes per combatre la desigualtat estructural i el racisme institucional a Barcelona
El projecte Cafè Barcelona 2025, impulsat per La Fragua Projects amb el suport de laAjuntament de Barcelona i el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, ha estat concebut com un mecanisme d'innovació democràtica per enfortir la participació de les comunitats de refugiats, migrants, romanís i racialitzades en el desenvolupament de polítiques públiques. El seu objectiu: crear espais de diàleg horitzontal que reconeguin la diversitat i transformin la manera com es prenen les decisions col·lectives.
A través de quatre Espais Participatius per a la Innovació Democràtica (EPIDs), el projecte ha abordat qüestions clau com el dret a l'habitatge, la inseguretat laboral, la segregació escolar, el racisme institucional, la desafecció política, l'odidiscursiu, la violència de gènere i els drets racialitzats de les persones LGBTIQ+. Les discussions han posat de manifest la persistència de les desigualtats estructurals que afecten l'accés als drets bàsics i la participació cívica, així com la necessitat d'incorporar una perspectiva antiracista i interseccional a totes les polítiques públiques.
Les conclusions principals inclouen:
Garantir l'accés a l'habitatge mitjançant mesures antidiscriminatòries i la regulació del mercat.
Combatre la inseguretat laboral i l'assetjament racista mitjançant protocols clars i accions positives.
Reduir la segregació escolar i incorporar la formació antiracista al sistema educatiu.
Establir mecanismes per garantir la transparència i la rendició de comptes en les operacions policials.
Crear espais permanents de participació que donin veu a les comunitats racialitzades.
Per combatre els discursos d'odi i la desinformació mitjançant estratègies educatives i mediàtiques.
Per salvaguardar els drets LGBTIQ+ i combatre la violència de gènere mitjançant un enfocament interseccional.
Aquest informe no és només un diagnòstic: és una crida a l'acció. Les propostes que conté són el resultat de l'experiència real i assenyalen una visió compartida: una Barcelona més justa, més inclusiva i més democràtica.
Un model pioner que anticipa la reforma judicial i ofereix solucions efectives a la discriminació estructural mitjançant la mediació intercultural i la litigació estratègica.
L'informe ADEME 2025, iniciat per La Fragua Projects i finançat per l'Ajuntament de Sevilla, estableix un model pioner de suport, identificació i mediació sociolegal per a la comunitat gitana en situacions d'exclusió severa. Aquesta iniciativa anticipa la reforma de la Llei d'Eficàcia Processal, integrant els Mecanismes Alternatius de Resolució de Conflictes (ADRM) amb un enfocament intercultural i de justícia restaurativa.
Les conclusions són esfereïdores: persisteix un sentiment estructural anti-romaní que es manifesta en la inacció administrativa, la discriminació interseccional i la violació dels drets fonamentals. Els casos documentats inclouen un incompliment crònicdeles ordres judicials relatives a la discapacitat, la violència vicària i la negligència mèdica que ha provocat situacions de risc vital. ADEME 2025 ha gestionat més de 20 casos altament complexos i 200 procediments al mes, combinant mediació, litigis estratègics i protocols innovadors per garantir una protecció judicial efectiva.
El informe proposa mesures amb força de llei, com ara l'establiment del paper d'un mediador sociolegal romaní, la substitució de l'ineficaç Protocol Andalús contra l'antitsigànisme per una llei regional vinculant i la implementació de formació obligatòria contra el racisme per a tot el personal del sector públic. Aquestes recomanacions tenen com a objectiu transformar la voluntat política en una obligació legal, assegurant que la igualtat material esdevingui una realitat i no pas una mera promesa.
DiscriRromani Sevilla 2025: Evidències i solucions per a la discriminació estructural
El projecte DiscriRromani Sevilla 2025, desenvolupat per La Fragua Projects amb el suport de l'Ajuntament de Sevilla, presenta una anàlisi exhaustiva de la discriminació interseccional i del sentiment anti-romà estructural a la ciutat. Aquest informe, resultat d'un treball participatiu i d'una intervenció directa, destaca com persisteixen les desigualtats en àrees clau com l'educació, els serveis socials i la salut, afectant de manera sistemàtica la comunitat gitana i altres grups racialitzats.
Entre les troballes més significatives hi ha l'observació que el sistema educatiu perpetua la discriminació estructural, amb pràctiques que reforcen la segregació escolar i les taxes d'abandonament escolar, així com l'exclusió de la cultura romaní del currículum. En l'àmbit dels serveis socials, hi ha una profunda desconfiança envers l'administració, percebuda com a burocràtica i inhumana, amb casos documentats de tractes humiliants i pràctiques irregulars. En l'atenció sanitària, l'informe destaca biaixos institucionals vinculats a estereotips i cognoms, que condueixen a situacions greus com intents d'esterilització i tractes discriminatoris envers les dones romanes.
El projecte no es limita a la recerca: ha presentat denúncies per delictes d'odi, ha fet de mediador en casos d'exclusió de l'atenció sanitària i d'okupació, i ha desenvolupat una estratègia digital innovadora per assessorar i donar suport a les persones afectades. Aquestes accions han tingut un impacte tangible en les institucions, implicant organismes com la Fiscalia, els ministeris regionals i les autoritats locals.
Les conclusions són clares: la discriminació estructural no és l'excepció, sinó un patró persistent. Per tant, l'informe presenta recomanacions urgents, incloent-hi: formació obligatòria contra el racisme per al personal del sector públic; protocols per combatre la segregació escolar; la inclusió de la història i la cultura romaní en el currículum; i una revisió de les pràctiques dels serveis socials per garantir la transparència i un tracte digne.
Aquest document serveix com a eina estratègica per avançar cap a una administració pública més justa, més equitativa i més respectuosa amb la diversitat. Convidem les institucions, els professionals i els membres del públic a familiaritzar-se detalladament amb les conclusions i les propostes de l'informe, que es poden consultar íntegrament a través de l'enllaç següent:
La reedició de 2025 actualitza una eina llançada el 2024 per facilitar la denúncia d'incidents de racisme i xenofòbia. Disponible en castellà i català, presenta un nou disseny visual amb il·lustracions originals de Rocio Montoya Doblas.
El que presentem avui és una reedició de l'Estudi-Guia per facilitar la denúncia d'actes que vulneren el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per motius racials i/o xenòfobs, una eina llançada el 2024 per oferir informació jurídica i recursos pràctics a persones i organitzacions que es troben en situacions de discriminació racial.
Produïda per La Fragua Projects, l'Estudi-Guia forma part del projecte de Racial Justice and Empowerment i combina anàlisi, reflexió i orientació pràctica per ajudar a abordar una realitat tan persistent com oblidada: la infradenúncia d'incidents de racisme i discriminació.
Una eina que continua creixent
La nova edició es manté fidel a l'objectiu per al qual es va crear originalment la publicació: ajudar les persones afectades per la discriminació a entendre millor els seus drets i els mecanismes disponibles per defensar-los. Al mateix temps, actualitza el contingut, revisa els recursos i es basa en una eina que ja havia demostrat la seva vàlua en la primera edició.
La publicació aborda qüestions relacionades amb el racisme estructural, la infradenúncia i les respostes institucionals a la discriminació, alhora que proporciona informació pràctica sobre recursos administratius, judicials i socials per denunciar violacions dels drets humans.
La guia presta una atenció particular a les àrees de la vida quotidiana on la discriminació continua produint-se amb freqüència, com ara l'ocupació, l'habitatge, l'educació, l'atenció sanitària, els serveis socials, els espais públics i els delictes d'odi.
Una iniciativa editorial que combina l'art amb una perspectiva única
Una de les característiques més notables d'aquesta reedició és la inclusió de les il·lustracions originals de Rocio Montoya Doblas, una il·lustradora professional romaní, l'obra de la qual complementa i realça el contingut de la publicació.
Les il·lustracions aporten a l'obra un caràcter propi i distintiu i ajuden a fer el contingut més accessible, especialment perquè sovint tracta qüestions legals i administratives. L'enfocament visual transforma el document en una eina que comunica entre diferents idiomes i pretén captar l'interès d'un públic divers sense renunciar al rigor.
Aquesta nova edició també presenta un nou disseny a càrrec de Rocío Montoya Doblas i Iñaki Vázquez Arencón, que realça encara més l'estil polit i accessible de la publicació.
Coneixement col·lectiu per a la defensa dels drets
La publicació ha estat coordinada per Iñaki Vázquez Arencón i inclou contribucions de Pastora Filigrana García i Francisco Vargas Porras, membres de la Xarxa Professional Gitana creada per l'organització.
Des d'una perspectiva antiracista i de drets humans, la Guia d'estudi destaca alguns dels factors que continuen dificultant la denúncia de situacions discriminatòries: la manca de coneixement dels procediments existents, la manca de confiança en les institucions i la normalització de les experiències de discriminació que formen part de la vida quotidiana de moltes persones racialitzades.
Una eina al servei de les comunitats
Reeditar i actualitzar aquesta publicació reafirma el nostre compromís de garantir l'accés als drets, generar coneixement útil i enfortir la nostra capacitat de respondre al racisme i a la xenofòbia.
Amb aquesta nova edició, la Guia d'estudi RJE continua el camí que va començar el 2024 i reforça el seu objectiu de ser una eina pràctica al servei de les persones, les comunitats i les organitzacions que treballen cada dia per una societat més justa, diversa i lliure de discriminació.
Font: La Fragua Projectes Il·lustracions: Rocio Montoya
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
