El 22 de juliol de 2026 es va celebrar la reunió fundacional de la Racial Justice and Empowerment Network; aquesta xarxa comprèn organitzacions que operen a nivell estatal i que es comprometen a defensar els drets de les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades.
La Racial Justice and Empowerment Network es va establir amb l'objectiu de reforçar l'accés als drets i a la justícia per a les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades, creant un espai de col·laboració, intercanvi de recursos, formació i suport mutu. La xarxa té com a objectiu desenvolupar respostes coordinades a la discriminació racial i promoure la igualtat de drets mitjançant la col·laboració i el suport mutu.
Posant les bases per a una xarxa nacional
L'objectiu de la sessió era establir les bases per al funcionament de la Xarxa, definint-ne el propòsit, la visió i els mecanismes inicials de coordinació. També es va dur a terme una avaluació inicial de les capacitats, l'expertesa, els recursos i les necessitats de les organitzacions participants, amb l'objectiu d'identificar sinergies i establir una ruta compartida per al desenvolupament de la xarxa.
Els objectius clau que guiaran el treball de la Xarxa inclouen compartir recursos i coneixements entre les organitzacions participants, facilitar les derivacions i els mecanismes de suport mutu, ampliar les oportunitats de formació especialitzada, desenvolupar iniciatives de defensa conjunta i enfortir la capacitat de les organitzacions per defensar els drets. A més, la Xarxa treballarà per millorar la identificació i la resposta a les situacions de discriminació, ajudant a combatre fenòmens com la infradenúncia, que, en molts casos, obstaculitza l'accés efectiu a la justícia de les persones afectades.
Durant la reunió, també es va acordar promoure eines que facilitessin una comunicació fluida entre les organitzacions i fomentar la coordinació d'accions, consolidant així una xarxa col·laborativa estable capaç de respondre als reptes compartits des d'una perspectiva nacional.
Aquesta reunió marca el primer pas en un procés de desenvolupament col·lectiu que ajudarà a establir un marc de col·laboració entre organitzacions que operen en diferents regions i àmbits de treball, però que comparteixen el compromís de avançar cap a una societat més justa, més inclusiva i més igualitària.
A partir del setembre de 2026, la Racial Justice and Empowerment Network entrarà en una fase més operativa, centrant-se en el desenvolupament d'accions específiques, enfortint la cooperació entre organitzacions i implementant les prioritats identificades en aquesta reunió fundacional per millorar la defensa dels drets i l'accés a la justícia de les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
La RJE Network reuneix organitzacions de Barcelona i del Camp de Tarragona per enfortir la resposta col·lectiva al racisme.
La Racial Justice and Empowerment Network (RJE Network) va fer els seus primers passos els dies 2 i 3 de juny amb una reunió inaugural presencial al Casal de Barri Congrés-Indians de Barcelona i al Casal de les Dones de Reus. La reunió va reunir diverses organitzacions socials que treballen per defensar els drets des d'una perspectiva antiracista i feminista, amb l'objectiu de començar a construir una xarxa col·laborativa per enfortir el suport a migrants, refugiats, persones romaneses i comunitats racialitzades.
Tot i que la xarxa encara es troba en les seves primeres etapes, ja compta amb nou organitzacions membres. Organitzacions com MigrESS, Metzineres, Médicos del Mundo, Heroïnes Anònimes i H2O van participar en aquesta primera reunió, compartint els seus coneixements, experiències i necessitats per començar a imaginar com podria funcionar aquesta aliança en la pràctica.
La RJE Network es va establir com un fòrum de cooperació per millorar l'accés als recursos en situacions en què es vulneren drets per motius racistes o xenòfobs, i per combatre la infradenúncia des d'una perspectiva col·lectiva i comunitària. Els seus objectius inclouen enfortir la coordinació entre organitzacions, facilitar la derivació de casos, compartir eines i desenvolupar respostes conjuntes a les desigualtats que moltes persones afronten en la seva vida quotidiana.
A més, la xarxa es compromet a posar en comú coneixements i habilitats diversos, a promoure la formació, els fòrums d'intercanvi i les iniciatives de defensa que contribueixin a una defensa més eficaç dels drets humans des d'una perspectiva interseccional.
Aquestes reunions dels dies 2 i 3 de juny van servir no només per presentar la iniciativa, sinó també per iniciar un procés col·lectiu de desenvolupament. Les organitzacions participants van començar a definir conjuntament els valors, les prioritats i les estructures organitzatives de la xarxa, en un exercici centrat en l'escolta, la cura i el treball col·laboratiu.
Actualment, la RJE Network es troba en una fase inicial en què s'estan col·locant les bases: des de la formalització de les adhesions fins a la creació de fòrums de coordinació i eines compartides.
L'objectiu a mitjà termini és establir una xarxa estable que permeti mantenir iniciatives conjuntes, augmentar el nombre d'organitzacions implicades i continuar reforçant un suport més accessible, coordinat i centrat en les persones.
Aquesta primera reunió marca, per tant, l'inici d'un viatge col·lectiu que busca transformar, a nivell comunitari, les condicions que permeten que el racisme i la desigualtat continuïn restringint l'accés real als drets.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
La proposta de la Racial Justice and Empowerment Network es va presentar al Taller d'Autodefensa Legal Contra el Racisme a Navarra
El 13 de maig vam celebrar el taller «El marc legal en la lluita contra el racisme i la discriminació – Taller d'autodefensa legal contra el racisme» al Palacete Municipal de Burlada (Navarra), com a part del projecte Racial Justice and Empowerment 2026.
L'esdeveniment, organitzat per la Federació d'Associacions Romanís de Navarra (Gaz Kaló) i La Fragua Projects, va reunir unes 40 persones, incloent-hi professionals, activistes i membres del públic, i es va consolidar com un fòrum per a l'educació crítica, l'apoderament legal i l'acció col·lectiva contra el racisme.
L'esdeveniment es va organitzar en col·laboració amb el Govern de Navarra —a través de la Direcció General de Política Migratoria— i l'Ajuntament de Burlada, i va ser finançat pel govern central a través del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, i pel govern regional a través del Departament de Drets Socials, Economia Social i Ocupació del Govern de Navarra.
Representació institucional i inauguració de l'esdeveniment
A primera hora del matí, el taller va anar precedit d'una roda de premsa que va destacar l'interès institucional en aquest tipus d'iniciativa. A l'acte hi van assistir l'alcaldessa de Burlada, Berta Arizkun González, juntament amb representants clau del Govern de Navarra, com ara Eva Gurría Marco, directora general de Política Migratoria. Posteriorment, els van acompanyar Carmen Remón Ochoa, del Servei Ayllu per a la Convivència Intercultural i la Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia; María Ángeles García Briñol, de la Secció de Convivència Intercultural; i Sonia Santafé Dencausa, de la Secció d'Inclusió Social i Atenció a les Minories del Departament de Drets Socials, Economia Social i Ocupació.
Aquesta presència destaca el paper estratègic que tenen aquests espais com a punts de trobada entre el sector públic, les organitzacions socials i la comunitat.
De la formació jurídica a l'autodefensa col·lectiva
El taller va ser dirigit per Paco Vargas, Pastora Filigrana i Iñaki Vázquez, amb el suport addicional de Ricardo Hernández, director de Gaz Kaló.
Les presentacions van abordar el racisme des d'una perspectiva estructural, plantejant-lo com una realitat històrica profundament arrelada tant en les institucions com en la vida quotidiana. Al llarg de la sessió, els participants van examinar el marc legal de tractament igualitari i no discriminatori, així com les diverses maneres en què aquest es vulnera en àmbits com l'ocupació, l'habitatge, l'atenció sanitària i l'accés als serveis.
Més enllà del contingut jurídic, el taller es va centrar en la necessitat de convertir aquest coneixement en eines pràctiques per a l'autodefensa jurídica, reforçant la capacitat de les persones i de les comunitats per respondre a situacions de discriminació.
Acció local: la Xarxa TECIR
Un dels elements que va enriquir especialment l'esdeveniment va ser la participació de la Xarxa TECIR (Tècnics per a la Convivència Intercultural i la Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia), promoguda pel Govern de Navarra a través de la Direcció General de Política Migratoria.
La implicació d'aquests professionals va fer possible vincular l'anàlisi jurídica amb la realitat quotidiana del treball social, oferint una perspectiva arrelada en la participació comunitària, la mediació i el suport. La seva tasca és essencial per traduir les polítiques públiques en pràctiques concretes que marquin la diferència en la vida de les persones.
Teixit social i foment de l'associacionisme
L'esdeveniment també va comptar amb la participació activa de professionals de l'equip tècnic de Gaz Kaló i d'activistes de SOS Racismo Nafarroa, la qual cosa va ajudar a crear un espai per compartir diferents experiències d'intervenció, cobertura informativa i suport.
Aquesta diversitat va establir el taller com un centre de participació local, on l'expertesa tècnica i l'experiència comunitària es combinen per enfortir les respostes col·lectives al racisme.
La Llei Foral: del reconeixement a la implementació
Una de les prioritats polítiques clau va ser la promoció de la Llei Foral 13/2023 per combatre el racisme i la xenofòbia a Navarra. Durant el taller, es va destacar la seva naturalesa progressista, alhora que es va emfatitzar la necessitat de la seva aplicació efectiva.
En aquest sentit, es va emfatitzar la importància de fer ús dels instruments previstos en la mateixa llei, com ara el Consell Navarrès per a la Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia, el desenvolupament de plans regulars i la incorporació de mecanismes de justícia restaurativa com a mitjà de prevenció i reparació.
En aquest marc, el procés de reconeixement i reconciliació amb la comunitat gitana va adquirir una importància particular; la llei ho consagra com un compromís amb la memòria, la veritat i la reparació històrica. Es tracta d'una mesura pionera tant a escala nacional com europea, amb el potencial de marcar un punt d'inflexió en la lluita contra l'antitsigàisme.
Cal destacar que La Fragua Projects, en col·laboració amb Gaz Kaló, va tenir un paper actiu en l'elaboració d'aquesta llei, basant-se en la seva experiència comunitària i en la seva llarga trajectòria en la defensa dels drets.
Subnotificació i el dret a la justícia
El taller també va abordar la infradenúncia com un dels principals obstacles en la lluita contra la discriminació, vinculada a factors com la manca de consciència dels propis drets, les baixes expectatives, la desconfiança envers les institucions o la normalització del racisme.
A la llum d'això, va sorgir la necessitat de reforçar el suport comunitari, millorar l'accés als recursos i desenvolupar estratègies col·lectives per garantir que els drets reconeguts es facin complir.
Una xarxa per enfortir la resposta: Xarxa RJE
L'esdeveniment també va servir de plataforma de llançament de la Racial Justice and Empowerment Network, una iniciativa impulsada per La Fragua Projects per establir una xarxa estable de col·laboració entre organitzacions, professionals i activistes.
Aquesta proposta té com a objectiu millorar l'accés als recursos, potenciar la coordinació de les respostes al racisme i enfortir la capacitat de defensa a través d'esforços col·laboratius.
Un compromís amb la transformació estructural
El taller forma part d'una estratègia més àmplia promoguda pel projecte Racial Justice and Empowerment 2026, que té com a objectiu desenvolupar capacitats, generar coneixement crític i promoure canvis estructurals en les polítiques públiques.
La conferència de Burlada destaca un cop més que el reconeixement legal és només un punt de partida. Garantir els drets significa treballar per a la seva implementació efectiva, reforçant tant les eines disponibles com la capacitat col·lectiva per posar-los en pràctica.
Davant del racisme sistèmic, la resposta també ha de ser sistèmica: sostinguda en el temps, coordinada a través d'una xarxa i profundament arrelada en la realitat de les comunitats locals.
El passat 16 d’abril va tenir lloc al Casal de les Dones de Reus el Taller d’Autodefensa Legal Contra el Racisme, dins del projecte Racial Justice & Empowerment 2026.
A l’acte, organitzat per La Fragua Projects, van assistir més de vint persones, particulars i representants de diferents entitats del territori que treballen amb persones migrades i/o racialitzades com Reus Refugi, H2O, o l’Associació Madre Tierra.
El Taller va estar dirigit per Pastora Filigrana García, advocada i reconeguda activista pels Drets Humans, que va iniciar la seva intervenció abordant el racisme com una realitat històrica i estructural, molt present encara avui a les institucions així com en tots els àmbits de la vida quotidiana. A través de exemples i casos concrets es va analitzar com les persones racialitzades veuen vulnerats els seus drets tant en l’àmbit laboral, com en l’accés a l’habitatge, la salut o en l’accés als serveis públics. Aquest plantejament va permetre entendre que la discriminació no és un fenomen aÏllat sinó un sistema que condiciona oportunitats, tracte i expectatives.
Enfocament antiracista de la infradenúncia
Un dels punts clau que es van tractar al Taller va ser la Infradenúncia, treient el focus en les víctimes i posant-lo en les barreres que impideixen exercir els drets de ciutadania que aquestes persones tenen. Es van analitzar les diferents causes i obstacles que es troben les persones migrades i/o racialitzades en aquest àmbit entre les que van destacar la falta de coneixement dels propis drets, la desconfiança vers les institucions, les baixes expectatives a que el dany sigui reparat i la normalització del racisme entre d’altres. Tots aquests factors van ser identificats destacant com aquests intervenen en la capacitat de les víctimes de racisme i/o xenofòbia per interposar queixes o denuncies i exigir justicia i reparació.
Presentació del Estudi-Guia RJE 2025
Durant la sessió també es va presentar l’Estudi-Guia RJE 2025, una eina molt pràctica dissenyada per facilitar la denúncia d’actes de vulneració del dret a la igualtat de tracte i no discriminació per motivacions racistes i/o xenòfobes. El document ofereix orientacions clares sobre les passes a seguir i exemples que ajuden a les persones afectades, i a les persones que les acompanyen en el procés de denúncia, per què ho puguin fer amb més seguretat i eficàcia.
Un espai comunitari per la defensa de drets
Aquest Taller es vol consolidar com un espai d’aprenentatge col·lectiu, on participants i entitats puguin compartir experiències, dubtes i estratègies per enfortir la defensa dels drets de les persones migrades i/o racialitzades. La iniciativa reforça la importància de la formació jurídica accesible i del acompanyament comunitari per combatre el racisme des d’una perspectiva integral.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
La reedició de 2025 actualitza una eina llançada el 2024 per facilitar la denúncia d'incidents de racisme i xenofòbia. Disponible en castellà i català, presenta un nou disseny visual amb il·lustracions originals de Rocio Montoya Doblas.
El que presentem avui és una reedició de l'Estudi-Guia per facilitar la denúncia d'actes que vulneren el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per motius racials i/o xenòfobs, una eina llançada el 2024 per oferir informació jurídica i recursos pràctics a persones i organitzacions que es troben en situacions de discriminació racial.
Produïda per La Fragua Projects, l'Estudi-Guia forma part del projecte de Racial Justice and Empowerment i combina anàlisi, reflexió i orientació pràctica per ajudar a abordar una realitat tan persistent com oblidada: la infradenúncia d'incidents de racisme i discriminació.
Una eina que continua creixent
La nova edició es manté fidel a l'objectiu per al qual es va crear originalment la publicació: ajudar les persones afectades per la discriminació a entendre millor els seus drets i els mecanismes disponibles per defensar-los. Al mateix temps, actualitza el contingut, revisa els recursos i es basa en una eina que ja havia demostrat la seva vàlua en la primera edició.
La publicació aborda qüestions relacionades amb el racisme estructural, la infradenúncia i les respostes institucionals a la discriminació, alhora que proporciona informació pràctica sobre recursos administratius, judicials i socials per denunciar violacions dels drets humans.
La guia presta una atenció particular a les àrees de la vida quotidiana on la discriminació continua produint-se amb freqüència, com ara l'ocupació, l'habitatge, l'educació, l'atenció sanitària, els serveis socials, els espais públics i els delictes d'odi.
Una iniciativa editorial que combina l'art amb una perspectiva única
Una de les característiques més notables d'aquesta reedició és la inclusió de les il·lustracions originals de Rocio Montoya Doblas, una il·lustradora professional romaní, l'obra de la qual complementa i realça el contingut de la publicació.
Les il·lustracions aporten a l'obra un caràcter propi i distintiu i ajuden a fer el contingut més accessible, especialment perquè sovint tracta qüestions legals i administratives. L'enfocament visual transforma el document en una eina que comunica entre diferents idiomes i pretén captar l'interès d'un públic divers sense renunciar al rigor.
Aquesta nova edició també presenta un nou disseny a càrrec de Rocío Montoya Doblas i Iñaki Vázquez Arencón, que realça encara més l'estil polit i accessible de la publicació.
Coneixement col·lectiu per a la defensa dels drets
La publicació ha estat coordinada per Iñaki Vázquez Arencón i inclou contribucions de Pastora Filigrana García i Francisco Vargas Porras, membres de la Xarxa Professional Gitana creada per l'organització.
Des d'una perspectiva antiracista i de drets humans, la Guia d'estudi destaca alguns dels factors que continuen dificultant la denúncia de situacions discriminatòries: la manca de coneixement dels procediments existents, la manca de confiança en les institucions i la normalització de les experiències de discriminació que formen part de la vida quotidiana de moltes persones racialitzades.
Una eina al servei de les comunitats
Reeditar i actualitzar aquesta publicació reafirma el nostre compromís de garantir l'accés als drets, generar coneixement útil i enfortir la nostra capacitat de respondre al racisme i a la xenofòbia.
Amb aquesta nova edició, la Guia d'estudi RJE continua el camí que va començar el 2024 i reforça el seu objectiu de ser una eina pràctica al servei de les persones, les comunitats i les organitzacions que treballen cada dia per una societat més justa, diversa i lliure de discriminació.
Font: La Fragua Projectes Il·lustracions: Rocio Montoya
Als tallers a La Bòbila de Porta (Nou Barris – Barcelona) i a l’Espai Pomezia (La Florida – l’Hospitalet de Llobregat) han participat persones víctimes de discriminació racial i membres d’associacions
Els passats 3 i 17 d’octubre es van realitzar els primers «Tallers d’Autodefensa Legal Contra el Racisme» del projecte Racial Justice and Empowerment (RJE) d’aquest any 2025.
El primer d’ells va tenir lloc a les instal·lacions de l'Ateneu La Bòbila de Porta, a Nou Barris (Barcelona), mentre que el segon es va realitzar a l’Espai Pomezia, a La Florida de l’Hospitalet de Llobregat. Per aquests dos Tallers vàrem comptar amb les col·laboracions de l’Ateneu La Bòbila de Porta i LaFundició, respectivament.
Racial Justice and Empowerment per aquest 2025, està finançat per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona y el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.
La assistència a ambdós Tallers va ser notable i van participar de la formació diferents persones afectades pel racisme i d’altres que provenien de diferents organitzacions de persones racialitzades.
Els Tallers els imparteix l’advocada gitana sevillana Pastora Filigrana Garcia, que es col·laboradora habitual de La Fragua Projects i es una de les persones autores de l’Estudi-Guia per a facilitar la denúncia d’actes de vulneració del dret a la igualtat de tracte i no discriminació amb motivacions racistes i/o xenòfobes, que es va publicar l’any passat per a aquest mateix projecte. Pastora va explicar amb paraules molt senzilles i planeres com es pot actuar davant de vulneracions de drets amb motivacions racistes i/o xenòfobes, per a establir denúncies o diferents tipus de queixes i reclamacions, que és el propòsit de l’Estudi-Guia.
Per una altra banda, el nostre company Iñaki Vázquez Arencón, junt amb d’altres col·laboradors de la Xarxa Professional Gitana, va exposar la necessitat de donar un enfocament antiracista al fenomen de la infradenúncia, traient el focus de les víctimes i posant-lo a les fonts de discriminació existent, canviant el discurs existent que culpabilitza a les pròpies víctimes de no denunciar prou.
El projecte te panificat fer dos Tallers mes enguany. Un seria el 17 de desembre a l’Espai Cultura Font de La Mina (Sant Adrià de Besòs) i l’altre al dia següent les instal·lacions de LaFede de la ma de SOS Racisme (Barcelona).
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
