Declaracions de Sevilla 2026. Es promouen tres documents clau per avançar els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Com a part de l'esdeveniment 'Orgullo Gitano. Sevilla 2026', s'han presentat tres declaracions que exposen una postura col·lectiva i posen en marxa un procés a escala nacional destinat a enfortir els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Aquests documents deriven de les oportunitats de participació creades durant la reunió i reflecteixen un compromís clar de reconèixer la diversitat de sexe i gènere dins la comunitat gitana com una realitat històrica, política i social que requereix reconeixement, recursos i respostes específiques.
Tres perspectives complementàries per a una agenda compartida
Les declaracions es refereixen a tres àrees diferents, que han permès explorar experiències i necessitats específiques amb més profunditat des d'una perspectiva específica del context.
D'una banda, la Declaració Espacial d'Aliades destaca el paper de l'aliança com a eina de transformació. El document sosté que el canvi no pot recair únicament en aquells que pateixen discriminació, sinó que requereix la implicació activa d'altres actors socials, basada en la responsabilitat compartida i el compromís sostingut.
El text emfatitza que ser un aliat no és només una postura simbòlica, sinó un compromís pràctic que implica examinar els propis privilegis, prendre mesures contra les desigualtats i ajudar a crear entorns més segurs i inclusius.
A més, la Declaració de l'Espai GTBIQ, que se centra en els homes gitanos i en les persones no binàries, aborda directament la intersecció entre l'antigitanisme i la LGTBIQfòbia. El document destaca com aquestes formes de discriminació es reforcen mútuament i donen lloc a situacions específiques d'exclusió.
També emfatitza la necessitat d'establir referents, enfortir les xarxes i avançar cap a una agenda política pròpia que permeti situar aquestes qüestions al centre del debat públic i de les polítiques públiques.
La Declaració de l'Espai LBTIQ, que se centra en les dones gitanes i les persones no binàries, destaca la seva invisibilitat històrica, el silenci que envolta les seves experiències i els impactes materials i emocionals de la discriminació.
El document destaca la importància de recuperar la memòria col·lectiva, crear espais propis i enfortir el lideratge que permet a les dones gitanes i a les persones de diverses identitats de gènere participar plenament en la vida social, comunitària i institucional.
De la reflexió a l'establiment d'una xarxa nacional
Més enllà de l'anàlisi, els tres documents comparteixen un objectiu comú: l'establiment d'una xarxa nacional de persones gitanes LGBTIQ+.
Aquesta proposta no pretén ser només una estructura organitzativa, sinó un espai de suport mutu, de generació del nostre propi coneixement i de defensa política. És un pas necessari per superar la fragmentació actual i avançar cap a respostes col·lectives a les desigualtats.
Les declaracions també posen de manifest les limitacions de les polítiques públiques actuals, que en molts casos no incorporen una perspectiva interseccional capaç d'abordar simultàniament els prejudicis antigitanos i la diversitat de gènere i sexual.
Un punt de partida per a un procés sostingut
La Declaració de Sevilla 2026 no pretén extreure conclusions, sinó marcar l'inici d'una nova fase.
Un procés que situa la dignitat, la igualtat i els drets humans al seu centre, i que posiciona les persones LGBTIQ+ gitanes com a actors clau en el desenvolupament de respostes a la discriminació.
A partir d'aquest punt de partida, el repte ja no és simplement compartir un marc comú, sinó traduir-lo en accions concretes, aliances genuïnes i un canvi sostenible al llarg del temps.