T.I.C.T.A.C., EAMISS i Canódrom són els llocs on van tenir lloc les activitats.
El projecte Cafè Barcelona 2026 (CafèBCN 2026), iniciat per La Fragua Projects, continua consolidant-se com un espai de trobada i reflexió col·lectiva sobre una sèrie de qüestions. En els darrers mesos, s'han celebrat tres Espais Participatius per a la Innovació Democràtica (EPIDs), que han reunit participants migrants, romanís i/o racialitzats per debatre sobre els drets, la convivència i l'accés a les oportunitats.
Espais per a la innovació democràtica participativa
Els Espais Participatius per a la Innovació Democràtica són espais segurs on les persones migrants, romanís i/o racialitzades poden expressar les seves opinions i compartir les seves experiències sobre una sèrie de qüestions socials, polítiques i culturals, entre d'altres. Aquests espais es basen en una metodologia coneguda com el 'World Café', que reuneix grups de quatre persones en quatre taules diferents per a rondes successives de discussió. Aquesta metodologia, adaptada per La Fragua Projects amb una perspectiva interseccional, es duu a terme en un entorn de cafeteria per garantir que l'espai sigui segur i acollidor, i animar els participants a expressar-se lliurement. Aquest projecte es porta a terme des del 2025 i aquesta és la seva segona edició. Al final del projecte, les experiències i opinions dels participants es recullen i s'analitzen per identificar les seves necessitats, amb l'objectiu d'influir en les polítiques públiques.
CafèBCN 2026 ha creat espais participatius per abordar, des de diverses perspectives, qüestions clau com l'accés a l'atenció sanitària, la cultura, l'habitatge, les condicions laborals i l'ús dels espais públics. Les sessions han ofert l'oportunitat de compartir experiències relacionades amb la vida urbana i d'iniciar debats sobre temes com la discriminació, la inclusió social i les relacions amb les institucions públiques.
En aquest sentit, els EPIDs han servit com a espais segurs on la gent pot expressar les seves preocupacions i compartir els seus pensaments—coses que no sempre troben lloc en altres contextos. La diversitat de veus ha enriquit el diàleg, fent possible identificar un terreny comú malgrat els nostres diferents orígens personals.
A més, el procés ha posat de manifest com moltes de les dificultats que afrontem en la vida quotidiana provenen de dinàmiques estructurals compartides. Aquesta consciència col·lectiva obre el camí a noves maneres d'abordar els reptes socials mitjançant la col·laboració i el reconeixement mutu.
Tres fòrums de diàleg per abordar les desigualtats i la vida comunitària
En els tres EPID produïts fins ara, els participants han pogut debatre sobre l'atenció sanitària, la cultura, l'habitatge, la migració i la regularització excepcional, entre molts altres temes.
El primer esdeveniment i llançament del projecte va tenir lloc a la seu de l'organització 'Workshop for Critical Transfeminist, Anti-Racist and Militant Interventions' (t.i.c.t.a.c.), un espai transfeminista, antiracista i decolonial. La Marité de t.i.c.t.a.c. ens va obrir les portes de casa seva i ens va donar la benvinguda com si fóssim part de la seva família. Una de les preguntes plantejades als participants va versar sobre el procés extraordinari de regularització i com aquesta mesura administrativa afectaria les seves vides. Les opinions estaven majoritàriament d'acord des d'una perspectiva positiva, ja que, per a ells, aquesta mesura representa un benefici tant per a les persones en situació administrativa irregular com per a Espanya. Esperen que ajudi a reduir situacions d'abús, precarietat i criminalitat; com va dir un participant: «els qui estan en contra d'aquesta proposta són els qui ens volen abusar, tractant-nos com a esclaus».
La segona sessió, celebrada al Centre EAMISS, es va centrar en la ciutat i l'accés a aquesta. Una pregunta que va destacar feia referència a l'habitatge: «Quan busques un lloc per viure, t'has sentit mai que aquesta ciutat és per a algunes persones però no per a tothom?» Les respostes van coincidir en gran mesura; per exemple, un participant va comentar que «la ciutat hauria de ser per a tothom, però la realitat és que calen molts diners».
La tercera i més recent sessió fins ara va tenir lloc a El Canódrom. Es van tractar diversos temes, com ara la llengua catalana i la inclusió social, la presumpció d'innocència, estar en espais públics enfront dels privats i l'educació religiosa a les escoles. Sobre aquest darrer tema, la pregunta plantejada va ser: «Té en compte la comunitat educativa totes les creences religioses o espirituals?» Els participants van destacar el valor de la diversitat religiosa i la importància d'aprendre sobre les diferents religions; per tant, van coincidir que, en lloc de seleccionar una única religió per estudiar, aquest espai educatiu s'hauria de convertir en una assignatura anomenada, per exemple, diversitat cultural, on els alumnes puguin aprendre sobre les diferents religions.
Repte compartits i lliçons apreses
En general, els participants es sentien esperançats i optimistes que les situacions d'abús i de precarietat arribarien a la seva fi. També estaven molt satisfets de poder compartir les seves opinions en un espai segur i acollidor, i van emfatitzar la necessitat d'aquests espais on poguessin compartir les seves experiències i opinions i ser escoltats.
Els EPIDs de CafèBCN 2026 destaquen la necessitat de continuar fomentant espais de diàleg i participació que posin en relleu realitats diverses i ajudin a construir respostes col·lectives als reptes socials actuals.
CafèBCN 2026 és un projecte que no només fomenta la reflexió, sinó que també afavoreix les connexions i ajuda a identificar preocupacions comunes que travessen diferents aspectes de la vida urbana.
El proper i quart esdeveniment d'EPID tindrà lloc l'11 de juny en col·laboració amb Bayt Al-Thaqafa. I l'últim esdeveniment d'EPID serà organitzat per la cooperativa Mujeres Pa'lante, un espai segur on participaran dones de diferents països i amb diversos orígens.
El Centre Cívic Llevant i el Casal de les Dones de Reus, van acollir les dos primeres sessions del projecte Cafè del Camp
Les primeres sessions del projecte Cafè del Camp, celebrades a Reus el 26 de març i el 7 de maig de 2026, han deixat una empremta profunda en totes les persones que hi han participat. Més que trobades, han estat espais de vida compartida, on més de trenta persones, migrades, refugiades i racialitzades han posat paraules i emoció a realitats sovint silenciades.
En cada sessió han participat setze persones d’origen, gènere i edat diferents per garantir una representació el més heterogènia possible. Les sessions s’han estructurat en quatre taules, cadascuna dinamitzada per una persona. A cada taula s’hi plantejava una pregunta diferent, i cada 20 minuts les participants canviaven de taula, cosa que permetia escoltar i compartir múltiples perspectives.
L’Activitat ha tingut lloc en un ambient càlid, acompanyat d’un cafè i un berenar meravellós que han ajudat a crear un clima de confiança i proximitat.
Els temes tractats han estat qüestions que afecten directament la vida quotidiana de les persones migrades: precarietat laboral, accés a l’habitatge, accés a la salut, pressió policial, apropiació cultural, empadronament, o com els afecten les guerres als seus països d’origen.
Mirades que s’entenen, silencis que abracen
Les converses van combinar moments de tendresa i complicitat amb relats durs i colpidors. Especialment dur va ser el relat de les persones de la comunitat Palestina, algunes veus es van trencar, no era només dolor: era memòria viva, era família lluny, era por, tristesa, frustració i esperança barrejades.
Malgrat la duresa d’alguns testimonis, l’ambient va ser constantment de cura, respecte i comunitat. Les persones dinamitzadores van facilitar que cada taula es convertís en un petit refugi on les paraules trobaven lloc i sentit.
També hi va haver rialles que esclataven de sobte, petites complicitats que naixien entre persones que no s’havien vist mai. Hi havia silencis que no feien por, perquè eren compartits. Hi havia mans que s’estrenyien, ulls que deien “jo també”.
El Cafè del Camp reafirma la importància de generar espais participatius on les persones migrades puguin explicar-se en primera persona, sense intermediaris i amb la certesa que les seves vivències tenen valor polític, social i humà.
Aquestes sessions no només han servit per compartir experiències, sinó també per teixir vincles, reconèixer-se en les històries dels altres i construir un relat col·lectiu que sovint queda invisibilitat.
Totes les conclusions, visions i opinions seran recollides en un Informe final que farem públic per tal d’influir en les parts interessades.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
El passat 16 d’abril va tenir lloc al Casal de les Dones de Reus el Taller d’Autodefensa Legal Contra el Racisme, dins del projecte Racial Justice & Empowerment 2026.
A l’acte, organitzat per La Fragua Projects, van assistir més de vint persones, particulars i representants de diferents entitats del territori que treballen amb persones migrades i/o racialitzades com Reus Refugi, H2O, o l’Associació Madre Tierra.
El Taller va estar dirigit per Pastora Filigrana García, advocada i reconeguda activista pels Drets Humans, que va iniciar la seva intervenció abordant el racisme com una realitat històrica i estructural, molt present encara avui a les institucions així com en tots els àmbits de la vida quotidiana. A través de exemples i casos concrets es va analitzar com les persones racialitzades veuen vulnerats els seus drets tant en l’àmbit laboral, com en l’accés a l’habitatge, la salut o en l’accés als serveis públics. Aquest plantejament va permetre entendre que la discriminació no és un fenomen aÏllat sinó un sistema que condiciona oportunitats, tracte i expectatives.
Enfocament antiracista de la infradenúncia
Un dels punts clau que es van tractar al Taller va ser la Infradenúncia, treient el focus en les víctimes i posant-lo en les barreres que impideixen exercir els drets de ciutadania que aquestes persones tenen. Es van analitzar les diferents causes i obstacles que es troben les persones migrades i/o racialitzades en aquest àmbit entre les que van destacar la falta de coneixement dels propis drets, la desconfiança vers les institucions, les baixes expectatives a que el dany sigui reparat i la normalització del racisme entre d’altres. Tots aquests factors van ser identificats destacant com aquests intervenen en la capacitat de les víctimes de racisme i/o xenofòbia per interposar queixes o denuncies i exigir justicia i reparació.
Presentació del Estudi-Guia RJE 2025
Durant la sessió també es va presentar l’Estudi-Guia RJE 2025, una eina molt pràctica dissenyada per facilitar la denúncia d’actes de vulneració del dret a la igualtat de tracte i no discriminació per motivacions racistes i/o xenòfobes. El document ofereix orientacions clares sobre les passes a seguir i exemples que ajuden a les persones afectades, i a les persones que les acompanyen en el procés de denúncia, per què ho puguin fer amb més seguretat i eficàcia.
Un espai comunitari per la defensa de drets
Aquest Taller es vol consolidar com un espai d’aprenentatge col·lectiu, on participants i entitats puguin compartir experiències, dubtes i estratègies per enfortir la defensa dels drets de les persones migrades i/o racialitzades. La iniciativa reforça la importància de la formació jurídica accesible i del acompanyament comunitari per combatre el racisme des d’una perspectiva integral.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
L'esdeveniment, organitzat com a part del projecte FEIG 2026, va reunir joves, organitzacions i agents institucionals per analitzar l'Estratègia 2021-2030 des d'una perspectiva crítica i constructiva.
El passat 25 de març, Pamplona va acollir el Encuentro de Juventud Gitana a l’Edifici Amigos de la Universidad de Navarra (UNAV), sota el títol ‘Joventut Gitana i l’Estratègia 2021-2030: De la inclusió social a l’autodeterminació’. La jornada, organitzada en el marc del projecte Foro Estratégico Interautonómico Gitano 2026 (FEIG 2026), impulsat per les organitzacions Asociación Nacional Presencia Gitana, FAGIC i La Fragua Projects, es va consolidar com un espai clau per situar les i els joves al centre del debat sobre drets, polítiques públiques i futur del Poble Gitano.
L'esdeveniment va reunir joves, organitzacions socials, representants institucionals i experts en un espai compartit de reflexió i acció col·lectiva. Des d'una perspectiva basada en els drets, l'esdeveniment va oferir l'oportunitat d'analitzar els progressos i les limitacions de l'actual Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030, posant l'èmfasi en la necessitat de avançar cap a processos genuïns d'autodeterminació.
El programa es va estructurar al voltant d'una sèrie de sessions dissenyades per facilitar tant l'anàlisi com la participació activa. La sessió d'institucionalització i contextualització va oferir l'oportunitat d'exposar els marcs actuals de l'Estratègia i d'obrir un debat sobre el seu impacte en diferents regions. Posteriorment, les taules rodones temàtiques van oferir espais de diàleg horitzontal en què els participants van compartir experiències, van identificar reptes comuns i van presentar propostes específiques pel que fa a la inclusió, l'igualtat de tracte i l'autodeterminació dels joves romanís.
Un dels elements clau de l'esdeveniment va ser precisament aquest enfocament participatiu: les propostes no es van presentar des de fora, sinó que van sorgir directament de les experiències, anàlisis i prioritats expressades pels mateixos joves. La reunió va concloure amb un resum de conclusions, durant el qual es van recollir aportacions destinades a transformar les polítiques públiques des d'una perspectiva més propera a la realitat quotidiana dels joves roms.
La participació de La Fragua Projects en aquesta reunió forma part del seu treball dins del projecte FEIG, un programa que té com a objectiu enfortir la capacitat de defensa del moviment de la societat civil romaní i crear espais per a l'anàlisi col·lectiva de les polítiques públiques tant des d'una perspectiva regional com nacional.
Des de l’organització d’aquesta jornada, impulsada i coorganitzada per Gaz Kaló, entitat participant en el projecte FEIG, s’ha volgut destacar també el paper de 16 de Mayo, Juventud Gitana, la participació de la qual va aportar força i una mirada generacional al procés; el paper dels centres de recerca acadèmics de la Universidad Pública de Navarra (UPNA), la Universidad de Navarra (UNAV) i CESPYD, així com la col·laboració d’entitats i agents que també participen en el projecte, entre elles Yiló i Unión Romaní Madrid.
Finalment, les conclusions de la conferència es van llegir al Parlament de Navarra durant una sessió a la qual van assistir els representants institucionals de més alt rang, inclosos els representants de tots els grups parlamentaris navarresos, el president del Parlament i el president de la Comunitat Foral de Navarra. Les conclusions van ser llegides brillantment per dues joves dones romanís de Navarra, que representaven totes les persones i organitzacions que van participar en la conferència.
Més enllà de la reunió en si, el dia envia un missatge clar: avançar cap a la igualtat requereix no només polítiques inclusives, sinó també el reconeixement del dret del poble romaní — i especialment dels seus joves — a tenir un paper actiu en la configuració del seu present i del seu futur.
Espais com aquests subratllen la importància de continuar fomentant processos col·lectius en què els joves ròmà no siguin simplement els objectes de les polítiques, sinó actors polítics amb veu pròpia.
Font: La Fragua Projects Fotos: Gaz Kaló i La Fragua Projects
La presentació de l'informe i un programa de reunions institucionals reforcen els esforços col·lectius del moviment de la societat civil gitana per situar les seves propostes al centre del debat polític a Andalusia.
La Fragua Projects, juntament amb Presencia Gitana, FAGIC i Unión Romaní Madrid, ha organitzat una sèrie de reunions a Sevilla com a part del Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano 2026 (FEIG 2026). Aquestes sessions han ajudat a avançar en el desenvolupament de propostes i a enfortir la influència política de la comunitat romaní en un moment crucial.
Un dels elements clau de l'agenda ha estat la presentació de l'Informe FEIG 2025, un document que conté anàlisis, avaluacions i propostes específiques destinades a garantir el tracte igualitari, la inclusió i la participació efectiva del Poble Gitano. L'informe es basa en una perspectiva interna, extreta del coneixement i l'experiència de les organitzacions gitanes, i se centra a transformar les polítiques públiques a través d'un enfocament basat en els drets.
A Sevilla, les organitzacions van celebrar reunions al Parlament d'Andalusia amb els grups parlamentaris del PSOE i Por Andalucía, així com una reunió amb Antonio Ismael Huertas, director general de Protecció Social i Barris Prioritaris del Govern Regional d'Andalusia.
Aquestes reunions han permès presentar propostes específiques directament i obrir canals de diàleg amb els responsables polítics. Aquest és un pas necessari per garantir que les demandes del poble romaní s'incloguin a l'agenda institucional i no quedin excloses dels processos de presa de decisions.
Enfortint el treball col·lectiu
Més enllà de l'aspecte institucional, les reunions també han proporcionat un fòrum per al funcionament intern del sector voluntari. Durant la conferència, s'han reforçat les aliances entre organitzacions, s'han explorat noves vies de col·laboració i s'han compartit estratègies comunes.
Aquest enfocament col·lectiu és clau per abordar les desigualtats estructurals i l'antigitanisme, des d'una postura activa que situa les mateixes organitzacions romanís com a força motriu del canvi.
Propostes amb vista al 2026
La feina a Sevilla es desenvolupa en un context polític rellevant. Amb les eleccions andaluses previstes per al juny de 2026, les organitzacions han fet progressos en l'elaboració de propostes específiques destinades a situar les necessitats del Poble Gitano al centre del debat públic.
Això representa un compromís clar amb la defensa política: transformar la realitat implica no només posar en relleu les desigualtats, sinó també desenvolupar alternatives i incorporar-les al procés de presa de decisions.
Un procés continu
La presentació de l'Informe FEIG 2025 i les reunions celebrades a Sevilla formen part d'un procés més ampli que continuarà durant els propers mesos.
El FEIG, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, continua consolidant-se com un fòrum clau per enfortir la participació del poble romaní i avançar cap a polítiques públiques més justes, més inclusives i més properes a la realitat.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
