Aquesta és la primera trobada LGBTIQ+ gitana a l’Estat Espanyol des del 2017, amb l’objectiu de crear xarxes, conscienciar sobre les experiències de les persones i crear espais segurs.
Dos dies d’activitats, diàleg i cultura han configurat la primera trobada LGBTIQ+ gitana a Sevilla des del 2017 – i la primera d’aquest tipus a Andalusia i a Sevilla – una iniciativa pionera que situa les veus de la diversitat de gènere i sexualitat romaní al centre, juntament amb el seu dret a viure amb dignitat, sense por i com a part d’una comunitat.
Els dies 18 i 19 de juny de 2026, el Hogar Virgen de los Reyes de Sevilla va acollir una trobada que va anar molt més enllà de l’agenda oficial. Per sobre de tot, va ser un espai per afirmar les nostres identitats, reconèixer-nos mútuament i construir col·lectivament noves maneres d’existir i de resistir el racisme i la LGTBIfòbia.
El programa va combinar espais privats i segurs amb activitats obertes al públic, trobant un equilibri entre la cura personal i la visibilitat social.
Un espai segur per començar a compartir
El primer dia va començar amb una sessió d’espai segur adreçada a persones gitanes LGBTIQ+, dissenyada com un espai segur on poguessin parlar des de la seva pròpia experiència. Des de la sessió de benvinguda fins a les sessions de debat en grup (LGBTIQ, GTBIQ i aliades), el dia es va centrar a generar confiança, compartir experiències i posar en paraules realitats que sovint queden excloses de la narrativa pública.
Aquestes discussions van abordar qüestions clau com ara les relacions amb la família i la comunitat, l’experiència de ser a l’armari i la necessitat de tenir les pròpies xarxes de suport. La sessió va concloure amb un debat en grup que també va servir per plantejar una pregunta de cara al futur: quin paper hauria de tenir una possible xarxa LGBTIQ+ gitana i quines prioritats hauria d’establir?
Lluny de ser un simple intercanvi d’idees, la reunió es va convertir en el primer pas concret cap a l’acció col·lectiva.
Activisme, cultura i pensament crític
La tarda del 18 de juny, el programa va ampliar el seu abast amb una sèrie de debats oberts que van reunir activistes, pensadors i personalitats culturals. Durant diverses hores es van explorar temes com la cultura com a eina de transformació, el transfeminisme romaní i les tensions amb la masculinitat hegemònica tant dins com fora de la comunitat.
Les contribucions van anar més enllà de la teoria. Van abordar vides concretes, conflictes reals i estratègies per combatre la violència. En aquest marc, la lectura de les ‘Declaracions de Sevilla 2026’ va donar veu col·lectiva a les demandes i reflexions sorgides de diferents perspectives: les persones gitanes LBTIQ i GTBIQ i els seus aliats (gitanes i no gitanes).
L’esdeveniment també va incorporar expressió artística, amb projeccions audiovisuals i una cerimònia de cloenda simbòlica amb un brindis per l’Orgull Gitano. Un gest senzill que, en aquest context, adquireix un significat profund: celebrar l’existència, l’orgull i el dret a ser.
Cultura per obrir escletxes
L’esdeveniment no es va limitar a conferències. El programa cultural va tenir un paper central, amb una representació de l’obra ‘Puños de harina’ i la presentació de llibres com ‘Biopolítica del Armario’ i ‘Propaganda Queer’.
Aquestes propostes van ampliar la narrativa recorrent a altres llenguatges, demostrant com la cultura també pot ser una eina política i un espai de resistència.
Pioners que obren camí i un reconeixement que compta
Un dels moments simbòlics de l’esdeveniment va ser el reconeixement de l’actriu Alba Flores com a model a seguir LGBTIQ+. Aquest reconeixement va tenir lloc com a part de la segona Gala dels Premis LGBTIQ+, on va ser guardonada en la categoria de «Model a seguir» juntament amb altres figures clau.
El premi, nominat i acceptat en nom seu per La Fragua Projects, a través d’Iñaki Vázquez i Celia Montoya, destaca la importància de tenir models a seguir visibles que obrin camí, especialment per a aquells que creixen sense models a qui admirar.
Al costat d’Alba Flores, també es van reconèixer les contribucions d’altres – com la tasca de Shannis en la defensa dels drets de les persones trans – ampliant l’enfocament per incloure altres lluites vitals dins del moviment LGBTIQ+. Aquest tipus de reconeixement no és només simbòlic: ajuda a donar forma a la nostra narrativa col·lectiva, a la memòria i a la visió.
Un primer pas que deixa empremta
Aquesta primera trobada LGTBIQ+ gitana no ha estat només un esdeveniment, sinó un punt de partida. Ha servit per donar veu a una realitat que existeix, tot i que històricament s’ha fet invisible, i per forjar els primers vincles en una xarxa que té com a objectiu continuar creixent.
En un context on el sentiment antigitano i la fòbia envers les persones LGBTI continuen marcant la vida de la gent, iniciatives com aquesta no només són necessàries: són urgents. L’experiència a Sevilla ha deixat en aquells que hi van participar una convicció compartida: quan creus els teus propis espais col·lectius i segurs, les coses passen.
I això era només el primer.
Font: La Fragua Projects
Imatges: La Fragua Projects
Foto: Alba Flores