La jornada organitzada pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG) va destacar la necessitat de reforçar els compromisos institucionals amb el Poble Gitano, advertint dels riscos d'abandonar estratègies específiques i demanant progressos en el seguiment de les polítiques públiques tant a nivell estatal com regional.
El 28 de juliol, l'Ajuntament de Jerez de la Frontera va acollir la conferència «L'impacte de les estratègies i polítiques per al Poble Gitano a nivell local i autonòmic», organitzada com a part del Fòrum Estratègic Interregional Romaní 2026 (FEIG 2026), una iniciativa promoguda conjuntament per l'Associació Nacional per a la Presència Gitana (ANPG), la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i La Fragua Projects (LFP).
A l'acte d'obertura hi va assistir l'alcaldessa de Jerez de la Frontera, María José García-Pelayo, que va donar la benvinguda a les organitzacions i les persones presents i va expressar el seu suport als objectius de l'esdeveniment i a la tasca que duen a terme les organitzacions romanís per promoure la igualtat, la participació i la inclusió. En el seu discurs, va destacar la importància de reforçar la col·laboració entre les autoritats públiques i la societat civil per tal de continuar avançant en els drets i la ciutadania plena.
L'esdeveniment va reunir representants institucionals, representants del Consell Estatal del Poble Gitano i del Consell Andalús del Poble Gitano, d'organitzacions gitanes, d'organitzacions socials i d'experts per analitzar l'estat de les polítiques públiques adreçades al poble gitano i per debatre els reptes que afronten actualment les diverses administracions en el compliment dels seus compromisos en matèria d'igualtat, inclusió i participació.
La tria de Jerez de la Frontera com a seu de la reunió va tenir una importància especial per a les organitzacions participants. La ciutat ocupa un lloc destacat en la història i la realitat contemporània del poble romaní. Com a centre cultural, social i artístic, Jerez representa un dels llocs on la contribució gitana ha estat reconeguda i valorada com un element fonamental de la identitat col·lectiva. La presència històrica de famílies romanís, artistes i personalitats destacades ha fet una contribució decisiva al prestigi cultural de la ciutat, convertint-la en un lloc especialment simbòlic per a la societat civil romaní. La celebració d'una conferència allà dedicada a les polítiques públiques i la participació va ser una oportunitat per vincular el debat institucional amb una comunitat autònoma profundament connectada amb la història, la cultura i les contribucions del Poble Gitano.
Durant la sessió, es va presentar l'informe FEIG 2025, elaborat per les organitzacions sòcies del projecte; analitza el desenvolupament d'estratègies i polítiques dirigides al Poble Gitano a Andalusia, Catalunya, Madrid i Navarra. L'informe assenyala que l'Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030 continua sent el marc de referència principal, però també destaca les dificultats que suposa traduir els seus objectius en polítiques plenament operatives i avaluable a les diferents comunitats autònomes.
Una de les qüestions principals tractades durant el debat va ser la preocupació per certes tendències regressives que posen en qüestió la necessitat de mantenir estratègies específiques per al Poble Gitano a nivell autonòmic. Els participants van advertir que substituir aquestes eines per plans d'inclusió generalistes podria diluir l'enfocament en les desigualtats específiques que encara pateixen les persones gitanes i minar els compromisos assumits tant a nivell estatal com europeu.
En aquest sentit, es va analitzar amb especial preocupació la situació a Madrid i a Navarra. A ambdues Comunitats Autònomes s'han proposat enfocaments que pretenen prescindir d'estratègies específiques per al Poble Gitano i integrar les mesures adreçades al poble gitano en marcs generals d'inclusió social. Les organitzacions participants van coincidir que aquest enfocament comporta el risc d'una pèrdua de visibilitat, de prioritat política i de la capacitat de supervisar les mesures dissenyades per combatre les desigualtats que afecten la població gitana.
Al costat d'aquestes tendències, la conferència també va destacar els retards acumulats en l'aprovació o actualització de les estratègies autonòmiques en altres territoris. Tot i que Andalusia i Catalunya continuen amb processos destinats a desenvolupar nous marcs estratègics, els retards en la seva aprovació definitiva estan obstaculitzant la implementació de polítiques plenament operatives i limitant la capacitat d'avaluar adequadament els compromisos adquirits. Les organitzacions participants van emfatitzar que permetre que les estratègies romanguin pendents de renovació durant anys transmet una preocupant manca de prioritat política pel que fa als drets i la inclusió del Poble Gitano.
Una altra causa de preocupació va ser l'absència de l'informe estatal de progrés del 2025, un document considerat essencial per avaluar en quina mesura s'està implementant l'Estratègia Nacional. Les organitzacions participants van assenyalar que la rendició de comptes, la transparència i la publicació periòdica d'informació actualitzada són essencials per avaluar l'impacte real de les polítiques públiques i orientar les futures línies d'actuació.
En aquest marc, La Fragua Projects ha tingut un paper significatiu en el desenvolupament del FEIG, duent a terme anàlisis, produint contingut estratègic i generant coneixement sobre polítiques públiques adreçades al Poble Gitano. L'organització participa activament en la preparació d'informes de seguiment, en la realització d'anàlisis comparatives d'estratègies autonòmiques i en la coordinació d'una àmplia xarxa d'organitzacions sòcies que ajuden a enriquir el debat i a enfortir la capacitat de defensa de la societat civil gitana.
L'esdeveniment també va comptar amb la participació d'organitzacions convidades com l'Associació YILÓ, l'Associació Enseñantes con Gitanos (AEGIT), la Federació KAMIRA d'Associacions de Dones Gitanes, la Federació FAKALI de Dones Gitanes, la Fundació Secretariado Gitano (FSG) i Unión Romaní Madrid (URM), juntament amb organitzacions locals de Jerez de la Frontera, com l'Associació Cultural Calle Nueva i Cantarería, així com altres agents socials i institucionals, creant un espai divers per a l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament de propostes conjuntes.
La reunió va destacar un cop més la importància de mantenir fòrums de diàleg, coordinació i seguiment per garantir que els compromisos assumits per les diverses autoritats públiques es tradueixin en polítiques públiques reals i mesurables que siguin sostenibles en el temps. En un context en què algunes estratègies corren el risc de ser abandonades i d'altres van anys de retard, les organitzacions participants van emfatitzar la necessitat de reforçar els mecanismes participatius i de mantenir polítiques específiques que permetin progressar cap a una igualtat efectiva per al Poble Gitano.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Com a part de l'esdeveniment 'Orgullo Gitano. Sevilla 2026', s'han presentat tres declaracions que exposen una postura col·lectiva i posen en marxa un procés a escala nacional destinat a enfortir els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Aquests documents deriven de les oportunitats de participació creades durant la reunió i reflecteixen un compromís clar de reconèixer la diversitat de sexe i gènere dins la comunitat gitana com una realitat històrica, política i social que requereix reconeixement, recursos i respostes específiques.
Tres perspectives complementàries per a una agenda compartida
Les declaracions es refereixen a tres àrees diferents, que han permès explorar experiències i necessitats específiques amb més profunditat des d'una perspectiva específica del context.
D'una banda, la Declaració Espacial d'Aliades destaca el paper de l'aliança com a eina de transformació. El document sosté que el canvi no pot recair únicament en aquells que pateixen discriminació, sinó que requereix la implicació activa d'altres actors socials, basada en la responsabilitat compartida i el compromís sostingut.
El text emfatitza que ser un aliat no és només una postura simbòlica, sinó un compromís pràctic que implica examinar els propis privilegis, prendre mesures contra les desigualtats i ajudar a crear entorns més segurs i inclusius.
A més, la Declaracióde l'Espai GTBIQ, que se centra en els homes gitanos i en les persones no binàries, aborda directament la intersecció entre l'antigitanisme i la LGTBIQfòbia. El document destaca com aquestes formes de discriminació es reforcen mútuament i donen lloc a situacions específiques d'exclusió.
També emfatitza la necessitat d'establir referents, enfortir les xarxes i avançar cap a una agenda política pròpia que permeti situar aquestes qüestions al centre del debat públic i de les polítiques públiques.
La Declaració de l'Espai LBTIQ, que se centra en les dones gitanes i les persones no binàries, destaca la seva invisibilitat històrica, el silenci que envolta les seves experiències i els impactes materials i emocionals de la discriminació.
El document destaca la importància de recuperar la memòria col·lectiva, crear espais propis i enfortir el lideratge que permet a les dones gitanes i a les persones de diverses identitats de gènere participar plenament en la vida social, comunitària i institucional.
De la reflexió a l'establiment d'una xarxa nacional
Més enllà de l'anàlisi, els tres documents comparteixen un objectiu comú: l'establiment d'una xarxa nacional de persones gitanes LGBTIQ+.
Aquesta proposta no pretén ser només una estructura organitzativa, sinó un espai de suport mutu, de generació del nostre propi coneixement i de defensa política. És un pas necessari per superar la fragmentació actual i avançar cap a respostes col·lectives a les desigualtats.
Les declaracions també posen de manifest les limitacions de les polítiques públiques actuals, que en molts casos no incorporen una perspectiva interseccional capaç d'abordar simultàniament els prejudicis antigitanos i la diversitat de gènere i sexual.
Un punt de partida per a un procés sostingut
La Declaració de Sevilla 2026 no pretén extreure conclusions, sinó marcar l'inici d'una nova fase.
Un procés que situa la dignitat, la igualtat i els drets humans al seu centre, i que posiciona les persones LGBTIQ+ gitanes com a actors clau en el desenvolupament de respostes a la discriminació.
A partir d'aquest punt de partida, el repte ja no és simplement compartir un marc comú, sinó traduir-lo en accions concretes, aliances genuïnes i un canvi sostenible al llarg del temps.
Es va presentar a la sessió plenària anual de la Xarxa BCN Antirumors, celebrada el 26 de juny.
L’entitat presenta una proposta centrada en la participació real, l’avaluació de l’impacte i la transformació dels discursos en el marc dels 15 anys de l’estratègia municipal.
El passat 26 de juny, el Casal de Joves Palau Alòs es va convertir en un espai de trobada per repensar el present i el futur de la Xarxa BCN Antirumors. En una jornada marcada per l’intercanvi d’experiències i la mirada crítica, Imma Anegas González i Maria Aguilera Martín, en representació de La Fragua Projects, van tenir un paper protagonista en presentar la seva proposta per a l’elaboració del nou pla d’acció 2027-2031.
Un pas important en un moment clau: quinze anys després de l’inici de l’estratègia, i en un context en què els discursos d’odi s’intensifiquen i adopten noves formes.
Una proposta per aterrar l’antiracisme en polítiques reals
Lluny de plantejar un document teòric, la proposta presentada per La Fragua Projects es construeix com una eina pràctica al servei de la Xarxa i de la ciutat. L’objectiu és clar: reforçar el paper de la xarxa com a actor clau dins de les polítiques públiques de lluita contra el racisme.
Tal com es va presentar, el nou pla es planteja com una oportunitat per consolidar la capacitat d’incidència de la Xarxa, millorar els seus mecanismes de seguiment i assegurar que allò que es fa tingui un impacte real en la vida de les persones.
Per aconseguir-ho, la proposta es basa en tres idees clau. D’una banda, la co-creació amb les entitats, entenent que la participació no pot ser simbòlica, sinó que ha d’influir en la presa de decisions. De l’altra, una cultura de l’avaluació, que permeti mesurar no només les activitats, sinó canvis reals en percepcions, discursos i relacions socials. I, finalment, l’operativitat, és a dir, aterrar les estratègies en accions concretes i viables.
En paraules recollides durant la mateixa presentació, es tracta d’un pla “fet amb les entitats” i pensat per ajustar-se al llarg del camí, amb un objectiu clar: generar impacte en el dia a dia.
Un procés participatiu i amb mirada crítica
L’enfocament metodològic presentat per La Fragua Projects articula el pla en diferents fases: anàlisi del treball previ, contrast amb entitats, definició de prioritats i validació final.
Un element central és el disseny d’espais participatius més útils i accessibles, pensats per facilitar la implicació real de les entitats, especialment aquelles tradicionalment infrarepresentades.
A més, el pla incorpora una mirada interseccional i intercultural, juntament amb una perspectiva crítica que qüestiona les estructures que sostenen les desigualtats.
Una jornada que va combinar reflexió i experiència
La presentació del pla es va emmarcar en la sessió plenària anual, on també es van donar a conèixer els resultats de l’estudi de participació de la Xarxa i es van obrir espais de diàleg sobre el seu futur.
Intervencions com la de Richard Sánchez, que va assenyalar que “el que abans eren rumors ara és discurs d’odi”, van situar el debat en la urgència del context actual.
L’entrevista a Yousra Touri El Mansouri i la projecció del curt “Serem el que sempre hem desitjat” van aportar una mirada des de l’experiència viscuda, mentre que veus com la de Doris Boira Bueso van recordar la importància de generar espais de conversa reals per fer front al racisme.
Un nou cicle per a la Xarxa
La proposta presentada per La Fragua Projects obre un nou cicle per a la Xarxa BCN Antirumors. Un cicle que no només mira cap a la planificació, sinó cap a la capacitat de transformar realitats.
La clau, tal com es va veure durant la jornada, no és només dissenyar un bon pla, sinó fer-lo amb les persones que sostenen el treball quotidià i assegurar que aquest esforç es tradueixi en canvis concrets: menys discursos d’odi, més espais de diàleg i una ciutat més justa per a tothom.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Aquesta és la primera trobada LGBTIQ+ gitana a l'Estat Espanyol des del 2017, amb l'objectiu de crear xarxes, conscienciar sobre les experiències de les persones i crear espais segurs.
Dos dies d'activitats, diàleg i cultura han configurat la primera trobada LGBTIQ+ gitana a Sevilla des del 2017 – i la primera d'aquest tipus a Andalusia i a Sevilla – una iniciativa pionera que situa les veus de la diversitat de gènere i sexualitat romaní al centre, juntament amb el seu dret a viure amb dignitat, sense por i com a part d'una comunitat.
Els dies 18 i 19 de juny de 2026, el Hogar Virgen de los Reyes de Sevilla va acollir una trobada que va anar molt més enllà de l'agenda oficial. Per sobre de tot, va ser un espai per afirmar les nostres identitats, reconèixer-nos mútuament i construir col·lectivament noves maneres d'existir i de resistir el racisme i la LGTBIfòbia.
El programa va combinar espais privats i segurs amb activitats obertes al públic, trobant un equilibri entre la cura personal i la visibilitat social.
Un espai segur per començar a compartir
El primer dia va començar amb una sessió d'espai segur adreçada a persones gitanes LGBTIQ+, dissenyada com un espai segur on poguessin parlar des de la seva pròpia experiència. Des de la sessió de benvinguda fins a les sessions de debat en grup (LGBTIQ, GTBIQ i aliades), el dia es va centrar a generar confiança, compartir experiències i posar en paraules realitats que sovint queden excloses de la narrativa pública.
Aquestes discussions van abordar qüestions clau com ara les relacions amb la família i la comunitat, l'experiència de ser a l'armari i la necessitat de tenir les pròpies xarxes de suport. La sessió va concloure amb un debat en grup que també va servir per plantejar una pregunta de cara al futur: quin paper hauria de tenir una possible xarxa LGBTIQ+ gitana i quines prioritats hauria d'establir?
Lluny de ser un simple intercanvi d'idees, la reunió es va convertir en el primer pas concret cap a l'acció col·lectiva.
Activisme, cultura i pensament crític
La tarda del 18 de juny, el programa va ampliar el seu abast amb una sèrie de debats oberts que van reunir activistes, pensadors i personalitats culturals. Durant diverses hores es van explorar temes com la cultura com a eina de transformació, el transfeminisme romaní i les tensions amb la masculinitat hegemònica tant dins com fora de la comunitat.
Les contribucions van anar més enllà de la teoria. Van abordar vides concretes, conflictes reals i estratègies per combatre la violència. En aquest marc, la lectura de les 'Declaracions de Sevilla 2026' va donar veu col·lectiva a les demandes i reflexions sorgides de diferents perspectives: les persones gitanes LBTIQ i GTBIQ i els seus aliats (gitanes i no gitanes).
L'esdeveniment també va incorporar expressió artística, amb projeccions audiovisuals i una cerimònia de cloenda simbòlica amb un brindis per l'Orgull Gitano. Un gest senzill que, en aquest context, adquireix un significat profund: celebrar l'existència, l'orgull i el dret a ser.
Cultura per obrir escletxes
L'esdeveniment no es va limitar a conferències. El programa cultural va tenir un paper central, amb una representació de l'obra 'Puños de harina' i la presentació de llibres com 'Biopolítica del Armario' i 'Propaganda Queer'.
Aquestes propostes van ampliar la narrativa recorrent a altres llenguatges, demostrant com la cultura també pot ser una eina política i un espai de resistència.
Pioners que obren camí i un reconeixement que compta
Un dels moments simbòlics de l'esdeveniment va ser el reconeixement de l'actriu Alba Flores com a model a seguir LGBTIQ+. Aquest reconeixement va tenir lloc com a part de la segona Gala dels Premis LGBTIQ+, on va ser guardonada en la categoria de "Model a seguir" juntament amb altres figures clau.
El premi, nominat i acceptat en nom seu per La Fragua Projects, a través d'Iñaki Vázquez i Celia Montoya, destaca la importància de tenir models a seguir visibles que obrin camí, especialment per a aquells que creixen sense models a qui admirar.
Al costat d'Alba Flores, també es van reconèixer les contribucions d'altres – com la tasca de Shannis en la defensa dels drets de les persones trans – ampliant l'enfocament per incloure altres lluites vitals dins del moviment LGBTIQ+. Aquest tipus de reconeixement no és només simbòlic: ajuda a donar forma a la nostra narrativa col·lectiva, a la memòria i a la visió.
Un primer pas que deixa empremta
Aquesta primera trobada LGTBIQ+ gitana no ha estat només un esdeveniment, sinó un punt de partida. Ha servit per donar veu a una realitat que existeix, tot i que històricament s'ha fet invisible, i per forjar els primers vincles en una xarxa que té com a objectiu continuar creixent.
En un context on el sentiment antigitano i la fòbia envers les persones LGBTI continuen marcant la vida de la gent, iniciatives com aquesta no només són necessàries: són urgents. L'experiència a Sevilla ha deixat en aquells que hi van participar una convicció compartida: quan creus els teus propis espais col·lectius i segurs, les coses passen.
I això era només el primer.
Font: La Fragua Projects Imatges: La Fragua Projects Foto: Alba Flores
Per primera vegada, la ciutat acull un programa dedicat que consciencia sobre les realitats que afronta la comunitat gitana LGBTIQ+ com a part del Pride 2026, amb esdeveniments, teatre i activitats culturals.
Dijous, Sevilla va acollir la primera edició del Orgull Gitano, una iniciativa pionera que forma part del programa Pride de la ciutat sota l'eslògan 'Diversitat sense permís, Orgull sense límits'. El projecte té com a objectiu conscienciar sobre les veus, les experiències i les demandes de la comunitat gitana LGBTIQ+.
El responsable d'Igualtat de l'Ajuntament de Sevilla, José Luis García, va emfatitzar que aquesta proposta representa un pas endavant per aconseguir "un Pride que veritablement pertanyi a tothom i sigui per a tothom". Tal com va assenyalar, la comunitat LGBTIQ+ gitana s'enfronta a una realitat dual, i reconèixer el seu activisme, la seva cultura i la seva diversitat representa «un acte de justícia i respecte».
El programa va arrencar al Hogar Virgen de los Reyes amb una trobada de la comunitat gitana i de les minories de gènere i sexualitat, on activistes d'Andalusia i d'altres parts d'Espanya van compartir experiències i estratègies per enfortir el moviment gitano LGBTIQ+.
Debat i cultura com a eines per al canvi
L'esdeveniment també va incloure debats i sessions de taula rodona obertes al públic, dirigides per Iñaki Vázquez, director de La Fragua Projects. Aquestes sessions van tractar temes com la cultura gitana com a força motriu per a la transformació social, el transfeminisme romaní, les masculinitats i l'anomenat 'armari gitano'.
El primer dia va concloure amb una representació teatral de ‹Puños de harina›, de Jesús Torres, al Teatro del Hogar Virgen de los Reyes, com a part d'un programa que combinava activisme social, art i reflexió.
Els esdeveniments continuaran aquest divendres amb el llançament dels llibres *Biopolítica del armario* i *Propaganda queer* de Javier Sáez, com a part del programa cultural del Orgull Gitano.
La iniciativa forma part del Mes de la Diversitat de l'Ajuntament de Sevilla, un programa a través del qual la ciutat commemora l'Orgull LGBTIQ+ i promou la igualtat i els drets de la comunitat en tots els àmbits de la societat.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
