Els tallers van servir per definir els valors, la governança i els propers passos d'una plataforma europea que busca enfortir la representació i la defensa de les persones romanís LGBTIQ+.
La Fragua Projects ha participat recentment en unes jornades de treball per a avançar en la reactivació de la Roma LGBTQ+ Platform, una iniciativa impulsada fa diversos anys per ARA ART amb l'objectiu de crear un espai de col·laboració, representació i incidència per a les persones gitanes LGTBIQ+ a Europa.
La trobada va reunir organitzacions i activistes de diferents països per a establir les bases d'una nova etapa de la plataforma i definir com continuarà desenvolupant-se en els pròxims anys.
Durant les jornades es va treballar en la identificació dels valors i la missió que guiaran la Roma LGBTQ+ Platform, així com en les principals temàtiques que abordarà en el futur. A més, les entitats participants van debatre sobre el seu funcionament intern, incloent-hi quines organitzacions podran formar part de la plataforma, com serà el procés d'adhesió de noves entitats i quins mecanismes de governança i presa de decisions garantiran una participació democràtica i representativa.
El treball conjunt també va permetre acordar els pròxims passos per a consolidar la plataforma i reforçar la seva capacitat de generar aliances, compartir experiències i promoure accions d'incidència en defensa dels drets de les persones gitanes LGTBIQ+
La reactivació de la Roma LGBTQ+ Platform suposa una oportunitat per a enfortir una xarxa europea que contribueixi a visibilitzar les realitats de les persones gitanes LGTBIQ+ i a impulsar respostes col·lectives enfront de la discriminació i l'exclusió que continuen enfrontant en diferents àmbits de la societat.
La inauguració del Centre de Dones "Directora Olga Carrión" a Sevilla subratlla la importància de tenir espais inclusius per a les dones gitanes.
La creació de nous recursos per a dones sempre és una bona notícia. Tanmateix, més enllà de l'obertura d'una instal·lació o del llançament d'un servei, val la pena preguntar-se qui utilitza aquests espais, qui se sent representat i quines barreres continuen trobant les dones que històricament han tingut més dificultats per accedir-hi.
En el cas de les dones romaneses, aquestes qüestions continuen sent rellevants.
Malgrat el progrés social assolit en les darreres dècades, moltes dones gitanes continuen afrontant la desigualtat derivada del prejudici anti-gitano, una forma específica de racisme que continua limitant les seves oportunitats en àmbits clau com l'ocupació, l'educació, l'habitatge, la salut i la participació social.
Aquestes barreres no són específiques de les circumstàncies individuals. Són el resultat d'inequalitats estructurals que continuen restringint l'exercici ple dels drets i que, en molts casos, romanen invisibles en els fòrums de participació i en les polítiques públiques.
Espais que reconeixen la realitat de les dones romanes
La igualtat no es pot construir sobre la base d'una única realitat. Les dones tenen experiències, trajectòries vitals i necessitats diferents, i els recursos destinats a promoure els seus drets han de ser capaços de reconèixer aquesta diversitat.
Per aquest motiu, espais com la Casa de la Mujer adquireixen una importància particular quan poden fomentar una participació genuïna, escoltar les veus de les dones gitanes i convertir-se en llocs on totes les dones es puguin sentir representades i benvingudes.
No es tracta només d'obrir portes. Es tracta de garantir que totes les dones puguin passar-hi en igualtat de condicions.
ADEME: donant suport, mediant i defensant drets
A través d'ADEME, el servei de Suport, Detecció i Mediació que gestionem a La Fragua Projects, treballem cada dia al costat de dones gitanes per facilitar l'accés als seus drets, donar suport a la seva participació en els processos de presa de decisions i oferir assistència en situacions de discriminació o exclusió.
La nostra experiència demostra que l'apoderament no prové únicament de la disponibilitat de recursos. També requereix espais segurs on les dones puguin compartir les seves experiències, enfortir la seva autonomia, construir xarxes de suport i participar activament en les decisions que afecten les seves vides.
Séfora Vargas Martín, assessora jurídica a ADEME, té un paper clau en aquesta tasca, donant suport a les dones gitanes en la defensa dels seus drets, oferint assessorament jurídic i facilitant l'accés a recursos i oportunitats. La seva feina diària ajuda a identificar casos de discriminació, oferir suport especialitzat i enfortir els processos d'apoderament i participació.
L'esdeveniment va tenir lloc a la Casa de la Mujer de Sevilla, un espai de diàleg, participació i enfortiment de xarxes entre dones, tècniques d'igualtat i professionals que treballen en l'àmbit de les dones.
Una oportunitat per seguir avançant
La creació de nous espais dedicats a les dones també hauria de servir per reforçar el nostre compromís amb aquelles que continuen afrontant majors obstacles per exercir els seus drets.
Les dones gitanes formen part de la diversitat de la nostra societat i tenen un paper vital en les seves famílies, comunitats i en la societat en general. No obstant això, continuen enfrontant-se a barreres que limiten la seva presència en molts àmbits públics i de presa de decisions.
Per aquest motiu, a La Fragua Projects creiem que és essencial que qualsevol iniciativa destinada a promoure la igualtat incorpori una perspectiva antiracista i tingui en compte les circumstàncies específiques de les dones gitanes.
Perquè la igualtat només serà una realitat quan totes les dones tinguin accés als mateixos drets, oportunitats i espais de participació. I perquè les dones gitanes no només han de ser presents en aquests espais: han de ser escoltades, reconegudes i tenir un paper destacat en els canvis que afecten les seves vides i les seves comunitats.
Font: La Fragua Projects. Imatges: La Fragua Projects
Les tecnologies han transformat la manera com les persones es comuniquen i es relacionen, però també han obert noves vies per a l'explotació sexual i el tràfic. Amb l'objectiu de visibilitzar aquesta realitat i promoure una mirada crítica sobre com operen aquestes violències als entorns digitals, el Ayuntamiento de Sevilla ha impulsat la campanya «Misma violencia, distinta interfaz».
La iniciativa forma part de la programació organitzada amb motiu del Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i la Tracta de Persones i posa el focus en una realitat que, encara que adopta noves eines i escenaris, continua sustentant-se en les mateixes desigualtats, discriminacions i vulneracions de drets.
En representació de La Fragua Projects va participar Sèfora Vargas Martín, tècnica jurídica del projecte de Atenció, Detecció i Mediació (ADEME), compartint aquest espai de trobada amb entitats socials, institucions i professionals compromesos amb la prevenció de l'explotació sexual i la defensa dels drets humans.
Mirar més enllà de les pantalles
Aplicacions mòbils, xarxes socials i plataformes digitals formen part de la vida quotidiana de milions de persones. Tot i això, també s'han convertit en eines utilitzades per captar, controlar i explotar persones en situació de vulnerabilitat.
Amb el lema «mateixa violència, diferent interfície», la campanya convida a reflexionar sobre com el tràfic i l'explotació sexual han trobat noves maneres d'operar en l'àmbit digital, sense que això redueixi l'impacte de les violències que generen ni les vulneracions de drets que les sostenen. La iniciativa busca sensibilitzar la ciutadania i reforçar la necessitat de respostes coordinades des de la prevenció, la protecció i la garantia de drets.
Activitats per sensibilitzar i generar consciència
Entre les accions previstes destaca Neones Sinceros, una intervenció desenvolupada juntament amb Metges del Món que recorrerà diferents espais de Sevilla per visibilitzar situacions d'explotació sexual i vulneració de drets que continuen afectant nombroses dones.
La programació inclou també la jornada «Més enllà de la pantalla: claus preventives davant de la pornografia i l'explotació sexual», adreçada a professionals dels àmbits educatiu, social i sanitari, així com qualsevol persona interessada a aprofundir en la prevenció d'aquestes violències des d'una perspectiva de drets.
Així mateix, la Associació AMIGA organitza una exposició fotogràfica a la Casa de la Dona de Sevilla que recull històries de supervivents de prostitució i tràfic. La mostra posa el focus en els processos de resistència i recuperació, alhora que reivindica la importància d'enfortir els recursos de protecció, acompanyament i reparació.
Enfortir el treball en xarxa per defensar els drets humans
La participació en aquesta trobada va permetre a La Fragua Projects generar nous espais de col·laboració amb entitats que treballen en la defensa dels drets de les dones i l'acompanyament a supervivents de tràfic i explotació sexual. Aquests espais d'intercanvi i coordinació contribueixen a reforçar la treball en xarxa, una eina clau per construir respostes col·lectives davant de les múltiples formes de violència i exclusió que continuen afectant dones i nenes.
Representants d'entitats socials, institucions i professionals durant la presentació de la campanya "Misma violencia, distinta interfaz".
Aquesta participació connecta directament amb la tasca que desenvolupa ADEME, un projecte que acompanya persones gitanes en situació de vulnerabilitat a través de l'atenció directa, la detecció de necessitats i la mediació, facilitant-ne l'accés a drets, recursos i serveis públics.
La campanya «mateixa violència, diferent interfície» recorda que l'explotació sexual i el tràfic segueixen presents, encara que canviïn els canals i els espais on es produeixen. Per això, la sensibilització social, la prevenció i la col·laboració entre administracions, entitats socials i professionals continuen sent eines fonamentals per avançar cap a una societat més justa, lliure de violència i compromesa amb els drets humans.
La jornada organitzada pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG) va destacar la necessitat de reforçar els compromisos institucionals amb el Poble Gitano, advertint dels riscos d'abandonar estratègies específiques i demanant progressos en el seguiment de les polítiques públiques tant a nivell estatal com regional.
El 28 de juliol, l'Ajuntament de Jerez de la Frontera va acollir la conferència «L'impacte de les estratègies i polítiques per al Poble Gitano a nivell local i autonòmic», organitzada com a part del Fòrum Estratègic Interregional Romaní 2026 (FEIG 2026), una iniciativa promoguda conjuntament per l'Associació Nacional per a la Presència Gitana (ANPG), la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i La Fragua Projects (LFP).
A l'acte d'obertura hi va assistir l'alcaldessa de Jerez de la Frontera, María José García-Pelayo, que va donar la benvinguda a les organitzacions i les persones presents i va expressar el seu suport als objectius de l'esdeveniment i a la tasca que duen a terme les organitzacions romanís per promoure la igualtat, la participació i la inclusió. En el seu discurs, va destacar la importància de reforçar la col·laboració entre les autoritats públiques i la societat civil per tal de continuar avançant en els drets i la ciutadania plena.
L'esdeveniment va reunir representants institucionals, representants del Consell Estatal del Poble Gitano i del Consell Andalús del Poble Gitano, d'organitzacions gitanes, d'organitzacions socials i d'experts per analitzar l'estat de les polítiques públiques adreçades al poble gitano i per debatre els reptes que afronten actualment les diverses administracions en el compliment dels seus compromisos en matèria d'igualtat, inclusió i participació.
La tria de Jerez de la Frontera com a seu de la reunió va tenir una importància especial per a les organitzacions participants. La ciutat ocupa un lloc destacat en la història i la realitat contemporània del poble romaní. Com a centre cultural, social i artístic, Jerez representa un dels llocs on la contribució gitana ha estat reconeguda i valorada com un element fonamental de la identitat col·lectiva. La presència històrica de famílies romanís, artistes i personalitats destacades ha fet una contribució decisiva al prestigi cultural de la ciutat, convertint-la en un lloc especialment simbòlic per a la societat civil romaní. La celebració d'una conferència allà dedicada a les polítiques públiques i la participació va ser una oportunitat per vincular el debat institucional amb una comunitat autònoma profundament connectada amb la història, la cultura i les contribucions del Poble Gitano.
Durant la sessió, es va presentar l'informe FEIG 2025, elaborat per les organitzacions sòcies del projecte; analitza el desenvolupament d'estratègies i polítiques dirigides al Poble Gitano a Andalusia, Catalunya, Madrid i Navarra. L'informe assenyala que l'Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030 continua sent el marc de referència principal, però també destaca les dificultats que suposa traduir els seus objectius en polítiques plenament operatives i avaluable a les diferents comunitats autònomes.
Una de les qüestions principals tractades durant el debat va ser la preocupació per certes tendències regressives que posen en qüestió la necessitat de mantenir estratègies específiques per al Poble Gitano a nivell autonòmic. Els participants van advertir que substituir aquestes eines per plans d'inclusió generalistes podria diluir l'enfocament en les desigualtats específiques que encara pateixen les persones gitanes i minar els compromisos assumits tant a nivell estatal com europeu.
En aquest sentit, es va analitzar amb especial preocupació la situació a Madrid i a Navarra. A ambdues Comunitats Autònomes s'han proposat enfocaments que pretenen prescindir d'estratègies específiques per al Poble Gitano i integrar les mesures adreçades al poble gitano en marcs generals d'inclusió social. Les organitzacions participants van coincidir que aquest enfocament comporta el risc d'una pèrdua de visibilitat, de prioritat política i de la capacitat de supervisar les mesures dissenyades per combatre les desigualtats que afecten la població gitana.
Al costat d'aquestes tendències, la conferència també va destacar els retards acumulats en l'aprovació o actualització de les estratègies autonòmiques en altres territoris. Tot i que Andalusia i Catalunya continuen amb processos destinats a desenvolupar nous marcs estratègics, els retards en la seva aprovació definitiva estan obstaculitzant la implementació de polítiques plenament operatives i limitant la capacitat d'avaluar adequadament els compromisos adquirits. Les organitzacions participants van emfatitzar que permetre que les estratègies romanguin pendents de renovació durant anys transmet una preocupant manca de prioritat política pel que fa als drets i la inclusió del Poble Gitano.
Una altra causa de preocupació va ser l'absència de l'informe estatal de progrés del 2025, un document considerat essencial per avaluar en quina mesura s'està implementant l'Estratègia Nacional. Les organitzacions participants van assenyalar que la rendició de comptes, la transparència i la publicació periòdica d'informació actualitzada són essencials per avaluar l'impacte real de les polítiques públiques i orientar les futures línies d'actuació.
En aquest marc, La Fragua Projects ha tingut un paper significatiu en el desenvolupament del FEIG, duent a terme anàlisis, produint contingut estratègic i generant coneixement sobre polítiques públiques adreçades al Poble Gitano. L'organització participa activament en la preparació d'informes de seguiment, en la realització d'anàlisis comparatives d'estratègies autonòmiques i en la coordinació d'una àmplia xarxa d'organitzacions sòcies que ajuden a enriquir el debat i a enfortir la capacitat de defensa de la societat civil gitana.
L'esdeveniment també va comptar amb la participació d'organitzacions convidades com l'Associació YILÓ, l'Associació Enseñantes con Gitanos (AEGIT), la Federació KAMIRA d'Associacions de Dones Gitanes, la Federació FAKALI de Dones Gitanes, la Fundació Secretariado Gitano (FSG) i Unión Romaní Madrid (URM), juntament amb organitzacions locals de Jerez de la Frontera, com l'Associació Cultural Calle Nueva i Cantarería, així com altres agents socials i institucionals, creant un espai divers per a l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament de propostes conjuntes.
La reunió va destacar un cop més la importància de mantenir fòrums de diàleg, coordinació i seguiment per garantir que els compromisos assumits per les diverses autoritats públiques es tradueixin en polítiques públiques reals i mesurables que siguin sostenibles en el temps. En un context en què algunes estratègies corren el risc de ser abandonades i d'altres van anys de retard, les organitzacions participants van emfatitzar la necessitat de reforçar els mecanismes participatius i de mantenir polítiques específiques que permetin progressar cap a una igualtat efectiva per al Poble Gitano.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
El 22 de juliol de 2026 es va celebrar la reunió fundacional de la Racial Justice and Empowerment Network; aquesta xarxa comprèn organitzacions que operen a nivell estatal i que es comprometen a defensar els drets de les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades.
La Racial Justice and Empowerment Network es va establir amb l'objectiu de reforçar l'accés als drets i a la justícia per a les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades, creant un espai de col·laboració, intercanvi de recursos, formació i suport mutu. La xarxa té com a objectiu desenvolupar respostes coordinades a la discriminació racial i promoure la igualtat de drets mitjançant la col·laboració i el suport mutu.
Posant les bases per a una xarxa nacional
L'objectiu de la sessió era establir les bases per al funcionament de la Xarxa, definint-ne el propòsit, la visió i els mecanismes inicials de coordinació. També es va dur a terme una avaluació inicial de les capacitats, l'expertesa, els recursos i les necessitats de les organitzacions participants, amb l'objectiu d'identificar sinergies i establir una ruta compartida per al desenvolupament de la xarxa.
Els objectius clau que guiaran el treball de la Xarxa inclouen compartir recursos i coneixements entre les organitzacions participants, facilitar les derivacions i els mecanismes de suport mutu, ampliar les oportunitats de formació especialitzada, desenvolupar iniciatives de defensa conjunta i enfortir la capacitat de les organitzacions per defensar els drets. A més, la Xarxa treballarà per millorar la identificació i la resposta a les situacions de discriminació, ajudant a combatre fenòmens com la infradenúncia, que, en molts casos, obstaculitza l'accés efectiu a la justícia de les persones afectades.
Durant la reunió, també es va acordar promoure eines que facilitessin una comunicació fluida entre les organitzacions i fomentar la coordinació d'accions, consolidant així una xarxa col·laborativa estable capaç de respondre als reptes compartits des d'una perspectiva nacional.
Aquesta reunió marca el primer pas en un procés de desenvolupament col·lectiu que ajudarà a establir un marc de col·laboració entre organitzacions que operen en diferents regions i àmbits de treball, però que comparteixen el compromís de avançar cap a una societat més justa, més inclusiva i més igualitària.
A partir del setembre de 2026, la Racial Justice and Empowerment Network entrarà en una fase més operativa, centrant-se en el desenvolupament d'accions específiques, enfortint la cooperació entre organitzacions i implementant les prioritats identificades en aquesta reunió fundacional per millorar la defensa dels drets i l'accés a la justícia de les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Com a part de l'esdeveniment 'Orgullo Gitano. Sevilla 2026', s'han presentat tres declaracions que exposen una postura col·lectiva i posen en marxa un procés a escala nacional destinat a enfortir els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Aquests documents deriven de les oportunitats de participació creades durant la reunió i reflecteixen un compromís clar de reconèixer la diversitat de sexe i gènere dins la comunitat gitana com una realitat històrica, política i social que requereix reconeixement, recursos i respostes específiques.
Tres perspectives complementàries per a una agenda compartida
Les declaracions es refereixen a tres àrees diferents, que han permès explorar experiències i necessitats específiques amb més profunditat des d'una perspectiva específica del context.
D'una banda, la Declaració Espacial d'Aliades destaca el paper de l'aliança com a eina de transformació. El document sosté que el canvi no pot recair únicament en aquells que pateixen discriminació, sinó que requereix la implicació activa d'altres actors socials, basada en la responsabilitat compartida i el compromís sostingut.
El text emfatitza que ser un aliat no és només una postura simbòlica, sinó un compromís pràctic que implica examinar els propis privilegis, prendre mesures contra les desigualtats i ajudar a crear entorns més segurs i inclusius.
A més, la Declaracióde l'Espai GTBIQ, que se centra en els homes gitanos i en les persones no binàries, aborda directament la intersecció entre l'antigitanisme i la LGTBIQfòbia. El document destaca com aquestes formes de discriminació es reforcen mútuament i donen lloc a situacions específiques d'exclusió.
També emfatitza la necessitat d'establir referents, enfortir les xarxes i avançar cap a una agenda política pròpia que permeti situar aquestes qüestions al centre del debat públic i de les polítiques públiques.
La Declaració de l'Espai LBTIQ, que se centra en les dones gitanes i les persones no binàries, destaca la seva invisibilitat històrica, el silenci que envolta les seves experiències i els impactes materials i emocionals de la discriminació.
El document destaca la importància de recuperar la memòria col·lectiva, crear espais propis i enfortir el lideratge que permet a les dones gitanes i a les persones de diverses identitats de gènere participar plenament en la vida social, comunitària i institucional.
De la reflexió a l'establiment d'una xarxa nacional
Més enllà de l'anàlisi, els tres documents comparteixen un objectiu comú: l'establiment d'una xarxa nacional de persones gitanes LGBTIQ+.
Aquesta proposta no pretén ser només una estructura organitzativa, sinó un espai de suport mutu, de generació del nostre propi coneixement i de defensa política. És un pas necessari per superar la fragmentació actual i avançar cap a respostes col·lectives a les desigualtats.
Les declaracions també posen de manifest les limitacions de les polítiques públiques actuals, que en molts casos no incorporen una perspectiva interseccional capaç d'abordar simultàniament els prejudicis antigitanos i la diversitat de gènere i sexual.
Un punt de partida per a un procés sostingut
La Declaració de Sevilla 2026 no pretén extreure conclusions, sinó marcar l'inici d'una nova fase.
Un procés que situa la dignitat, la igualtat i els drets humans al seu centre, i que posiciona les persones LGBTIQ+ gitanes com a actors clau en el desenvolupament de respostes a la discriminació.
A partir d'aquest punt de partida, el repte ja no és simplement compartir un marc comú, sinó traduir-lo en accions concretes, aliances genuïnes i un canvi sostenible al llarg del temps.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
