La proposta de la Racial Justice and Empowerment Network es va presentar al Taller d'Autodefensa Legal Contra el Racisme a Navarra
El 13 de maig vam celebrar el taller «El marc legal en la lluita contra el racisme i la discriminació – Taller d'autodefensa legal contra el racisme» al Palacete Municipal de Burlada (Navarra), com a part del projecte Racial Justice and Empowerment 2026.
L'esdeveniment, organitzat per la Federació d'Associacions Romanís de Navarra (Gaz Kaló) i La Fragua Projects, va reunir unes 40 persones, incloent-hi professionals, activistes i membres del públic, i es va consolidar com un fòrum per a l'educació crítica, l'apoderament legal i l'acció col·lectiva contra el racisme.
L'esdeveniment es va organitzar en col·laboració amb el Govern de Navarra —a través de la Direcció General de Política Migratoria— i l'Ajuntament de Burlada, i va ser finançat pel govern central a través del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, i pel govern regional a través del Departament de Drets Socials, Economia Social i Ocupació del Govern de Navarra.
Representació institucional i inauguració de l'esdeveniment
A primera hora del matí, el taller va anar precedit d'una roda de premsa que va destacar l'interès institucional en aquest tipus d'iniciativa. A l'acte hi van assistir l'alcaldessa de Burlada, Berta Arizkun González, juntament amb representants clau del Govern de Navarra, com ara Eva Gurría Marco, directora general de Política Migratoria. Posteriorment, els van acompanyar Carmen Remón Ochoa, del Servei Ayllu per a la Convivència Intercultural i la Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia; María Ángeles García Briñol, de la Secció de Convivència Intercultural; i Sonia Santafé Dencausa, de la Secció d'Inclusió Social i Atenció a les Minories del Departament de Drets Socials, Economia Social i Ocupació.
Aquesta presència destaca el paper estratègic que tenen aquests espais com a punts de trobada entre el sector públic, les organitzacions socials i la comunitat.
De la formació jurídica a l'autodefensa col·lectiva
El taller va ser dirigit per Paco Vargas, Pastora Filigrana i Iñaki Vázquez, amb el suport addicional de Ricardo Hernández, director de Gaz Kaló.
Les presentacions van abordar el racisme des d'una perspectiva estructural, plantejant-lo com una realitat històrica profundament arrelada tant en les institucions com en la vida quotidiana. Al llarg de la sessió, els participants van examinar el marc legal de tractament igualitari i no discriminatori, així com les diverses maneres en què aquest es vulnera en àmbits com l'ocupació, l'habitatge, l'atenció sanitària i l'accés als serveis.
Més enllà del contingut jurídic, el taller es va centrar en la necessitat de convertir aquest coneixement en eines pràctiques per a l'autodefensa jurídica, reforçant la capacitat de les persones i de les comunitats per respondre a situacions de discriminació.
Acció local: la Xarxa TECIR
Un dels elements que va enriquir especialment l'esdeveniment va ser la participació de la Xarxa TECIR (Tècnics per a la Convivència Intercultural i la Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia), promoguda pel Govern de Navarra a través de la Direcció General de Política Migratoria.
La implicació d'aquests professionals va fer possible vincular l'anàlisi jurídica amb la realitat quotidiana del treball social, oferint una perspectiva arrelada en la participació comunitària, la mediació i el suport. La seva tasca és essencial per traduir les polítiques públiques en pràctiques concretes que marquin la diferència en la vida de les persones.
Teixit social i foment de l'associacionisme
L'esdeveniment també va comptar amb la participació activa de professionals de l'equip tècnic de Gaz Kaló i d'activistes de SOS Racismo Nafarroa, la qual cosa va ajudar a crear un espai per compartir diferents experiències d'intervenció, cobertura informativa i suport.
Aquesta diversitat va establir el taller com un centre de participació local, on l'expertesa tècnica i l'experiència comunitària es combinen per enfortir les respostes col·lectives al racisme.
La Llei Foral: del reconeixement a la implementació
Una de les prioritats polítiques clau va ser la promoció de la Llei Foral 13/2023 per combatre el racisme i la xenofòbia a Navarra. Durant el taller, es va destacar la seva naturalesa progressista, alhora que es va emfatitzar la necessitat de la seva aplicació efectiva.
En aquest sentit, es va emfatitzar la importància de fer ús dels instruments previstos en la mateixa llei, com ara el Consell Navarrès per a la Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia, el desenvolupament de plans regulars i la incorporació de mecanismes de justícia restaurativa com a mitjà de prevenció i reparació.
En aquest marc, el procés de reconeixement i reconciliació amb la comunitat gitana va adquirir una importància particular; la llei ho consagra com un compromís amb la memòria, la veritat i la reparació històrica. Es tracta d'una mesura pionera tant a escala nacional com europea, amb el potencial de marcar un punt d'inflexió en la lluita contra l'antitsigàisme.
Cal destacar que La Fragua Projects, en col·laboració amb Gaz Kaló, va tenir un paper actiu en l'elaboració d'aquesta llei, basant-se en la seva experiència comunitària i en la seva llarga trajectòria en la defensa dels drets.
Subnotificació i el dret a la justícia
El taller també va abordar la infradenúncia com un dels principals obstacles en la lluita contra la discriminació, vinculada a factors com la manca de consciència dels propis drets, les baixes expectatives, la desconfiança envers les institucions o la normalització del racisme.
A la llum d'això, va sorgir la necessitat de reforçar el suport comunitari, millorar l'accés als recursos i desenvolupar estratègies col·lectives per garantir que els drets reconeguts es facin complir.
Una xarxa per enfortir la resposta: Xarxa RJE
L'esdeveniment també va servir de plataforma de llançament de la Racial Justice and Empowerment Network, una iniciativa impulsada per La Fragua Projects per establir una xarxa estable de col·laboració entre organitzacions, professionals i activistes.
Aquesta proposta té com a objectiu millorar l'accés als recursos, potenciar la coordinació de les respostes al racisme i enfortir la capacitat de defensa a través d'esforços col·laboratius.
Un compromís amb la transformació estructural
El taller forma part d'una estratègia més àmplia promoguda pel projecte Racial Justice and Empowerment 2026, que té com a objectiu desenvolupar capacitats, generar coneixement crític i promoure canvis estructurals en les polítiques públiques.
La conferència de Burlada destaca un cop més que el reconeixement legal és només un punt de partida. Garantir els drets significa treballar per a la seva implementació efectiva, reforçant tant les eines disponibles com la capacitat col·lectiva per posar-los en pràctica.
Davant del racisme sistèmic, la resposta també ha de ser sistèmica: sostinguda en el temps, coordinada a través d'una xarxa i profundament arrelada en la realitat de les comunitats locals.
T.I.C.T.A.C., EAMISS i Canódrom són els llocs on van tenir lloc les activitats.
El projecte Cafè Barcelona 2026 (CafèBCN 2026), iniciat per La Fragua Projects, continua consolidant-se com un espai de trobada i reflexió col·lectiva sobre una sèrie de qüestions. En els darrers mesos, s'han celebrat tres Espais Participatius per a la Innovació Democràtica (EPIDs), que han reunit participants migrants, romanís i/o racialitzats per debatre sobre els drets, la convivència i l'accés a les oportunitats.
Espais per a la innovació democràtica participativa
Els Espais Participatius per a la Innovació Democràtica són espais segurs on les persones migrants, romanís i/o racialitzades poden expressar les seves opinions i compartir les seves experiències sobre una sèrie de qüestions socials, polítiques i culturals, entre d'altres. Aquests espais es basen en una metodologia coneguda com el 'World Café', que reuneix grups de quatre persones en quatre taules diferents per a rondes successives de discussió. Aquesta metodologia, adaptada per La Fragua Projects amb una perspectiva interseccional, es duu a terme en un entorn de cafeteria per garantir que l'espai sigui segur i acollidor, i animar els participants a expressar-se lliurement. Aquest projecte es porta a terme des del 2025 i aquesta és la seva segona edició. Al final del projecte, les experiències i opinions dels participants es recullen i s'analitzen per identificar les seves necessitats, amb l'objectiu d'influir en les polítiques públiques.
CafèBCN 2026 ha creat espais participatius per abordar, des de diverses perspectives, qüestions clau com l'accés a l'atenció sanitària, la cultura, l'habitatge, les condicions laborals i l'ús dels espais públics. Les sessions han ofert l'oportunitat de compartir experiències relacionades amb la vida urbana i d'iniciar debats sobre temes com la discriminació, la inclusió social i les relacions amb les institucions públiques.
En aquest sentit, els EPIDs han servit com a espais segurs on la gent pot expressar les seves preocupacions i compartir els seus pensaments—coses que no sempre troben lloc en altres contextos. La diversitat de veus ha enriquit el diàleg, fent possible identificar un terreny comú malgrat els nostres diferents orígens personals.
A més, el procés ha posat de manifest com moltes de les dificultats que afrontem en la vida quotidiana provenen de dinàmiques estructurals compartides. Aquesta consciència col·lectiva obre el camí a noves maneres d'abordar els reptes socials mitjançant la col·laboració i el reconeixement mutu.
Tres fòrums de diàleg per abordar les desigualtats i la vida comunitària
En els tres EPID produïts fins ara, els participants han pogut debatre sobre l'atenció sanitària, la cultura, l'habitatge, la migració i la regularització excepcional, entre molts altres temes.
El primer esdeveniment i llançament del projecte va tenir lloc a la seu de l'organització 'Workshop for Critical Transfeminist, Anti-Racist and Militant Interventions' (t.i.c.t.a.c.), un espai transfeminista, antiracista i decolonial. La Marité de t.i.c.t.a.c. ens va obrir les portes de casa seva i ens va donar la benvinguda com si fóssim part de la seva família. Una de les preguntes plantejades als participants va versar sobre el procés extraordinari de regularització i com aquesta mesura administrativa afectaria les seves vides. Les opinions estaven majoritàriament d'acord des d'una perspectiva positiva, ja que, per a ells, aquesta mesura representa un benefici tant per a les persones en situació administrativa irregular com per a Espanya. Esperen que ajudi a reduir situacions d'abús, precarietat i criminalitat; com va dir un participant: «els qui estan en contra d'aquesta proposta són els qui ens volen abusar, tractant-nos com a esclaus».
La segona sessió, celebrada al Centre EAMISS, es va centrar en la ciutat i l'accés a aquesta. Una pregunta que va destacar feia referència a l'habitatge: «Quan busques un lloc per viure, t'has sentit mai que aquesta ciutat és per a algunes persones però no per a tothom?» Les respostes van coincidir en gran mesura; per exemple, un participant va comentar que «la ciutat hauria de ser per a tothom, però la realitat és que calen molts diners».
La tercera i més recent sessió fins ara va tenir lloc a El Canódrom. Es van tractar diversos temes, com ara la llengua catalana i la inclusió social, la presumpció d'innocència, estar en espais públics enfront dels privats i l'educació religiosa a les escoles. Sobre aquest darrer tema, la pregunta plantejada va ser: «Té en compte la comunitat educativa totes les creences religioses o espirituals?» Els participants van destacar el valor de la diversitat religiosa i la importància d'aprendre sobre les diferents religions; per tant, van coincidir que, en lloc de seleccionar una única religió per estudiar, aquest espai educatiu s'hauria de convertir en una assignatura anomenada, per exemple, diversitat cultural, on els alumnes puguin aprendre sobre les diferents religions.
Repte compartits i lliçons apreses
En general, els participants es sentien esperançats i optimistes que les situacions d'abús i de precarietat arribarien a la seva fi. També estaven molt satisfets de poder compartir les seves opinions en un espai segur i acollidor, i van emfatitzar la necessitat d'aquests espais on poguessin compartir les seves experiències i opinions i ser escoltats.
Els EPIDs de CafèBCN 2026 destaquen la necessitat de continuar fomentant espais de diàleg i participació que posin en relleu realitats diverses i ajudin a construir respostes col·lectives als reptes socials actuals.
CafèBCN 2026 és un projecte que no només fomenta la reflexió, sinó que també afavoreix les connexions i ajuda a identificar preocupacions comunes que travessen diferents aspectes de la vida urbana.
El proper i quart esdeveniment d'EPID tindrà lloc l'11 de juny en col·laboració amb Bayt Al-Thaqafa. I l'últim esdeveniment d'EPID serà organitzat per la cooperativa Mujeres Pa'lante, un espai segur on participaran dones de diferents països i amb diversos orígens.
El Centre Cívic Llevant i el Casal de les Dones de Reus, van acollir les dos primeres sessions del projecte Cafè del Camp
Les primeres sessions del projecte Cafè del Camp, celebrades a Reus el 26 de març i el 7 de maig de 2026, han deixat una empremta profunda en totes les persones que hi han participat. Més que trobades, han estat espais de vida compartida, on més de trenta persones, migrades, refugiades i racialitzades han posat paraules i emoció a realitats sovint silenciades.
En cada sessió han participat setze persones d’origen, gènere i edat diferents per garantir una representació el més heterogènia possible. Les sessions s’han estructurat en quatre taules, cadascuna dinamitzada per una persona. A cada taula s’hi plantejava una pregunta diferent, i cada 20 minuts les participants canviaven de taula, cosa que permetia escoltar i compartir múltiples perspectives.
L’Activitat ha tingut lloc en un ambient càlid, acompanyat d’un cafè i un berenar meravellós que han ajudat a crear un clima de confiança i proximitat.
Els temes tractats han estat qüestions que afecten directament la vida quotidiana de les persones migrades: precarietat laboral, accés a l’habitatge, accés a la salut, pressió policial, apropiació cultural, empadronament, o com els afecten les guerres als seus països d’origen.
Mirades que s’entenen, silencis que abracen
Les converses van combinar moments de tendresa i complicitat amb relats durs i colpidors. Especialment dur va ser el relat de les persones de la comunitat Palestina, algunes veus es van trencar, no era només dolor: era memòria viva, era família lluny, era por, tristesa, frustració i esperança barrejades.
Malgrat la duresa d’alguns testimonis, l’ambient va ser constantment de cura, respecte i comunitat. Les persones dinamitzadores van facilitar que cada taula es convertís en un petit refugi on les paraules trobaven lloc i sentit.
També hi va haver rialles que esclataven de sobte, petites complicitats que naixien entre persones que no s’havien vist mai. Hi havia silencis que no feien por, perquè eren compartits. Hi havia mans que s’estrenyien, ulls que deien “jo també”.
El Cafè del Camp reafirma la importància de generar espais participatius on les persones migrades puguin explicar-se en primera persona, sense intermediaris i amb la certesa que les seves vivències tenen valor polític, social i humà.
Aquestes sessions no només han servit per compartir experiències, sinó també per teixir vincles, reconèixer-se en les històries dels altres i construir un relat col·lectiu que sovint queda invisibilitat.
Totes les conclusions, visions i opinions seran recollides en un Informe final que farem públic per tal d’influir en les parts interessades.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
El passat 16 d’abril va tenir lloc al Casal de les Dones de Reus el Taller d’Autodefensa Legal Contra el Racisme, dins del projecte Racial Justice & Empowerment 2026.
A l’acte, organitzat per La Fragua Projects, van assistir més de vint persones, particulars i representants de diferents entitats del territori que treballen amb persones migrades i/o racialitzades com Reus Refugi, H2O, o l’Associació Madre Tierra.
El Taller va estar dirigit per Pastora Filigrana García, advocada i reconeguda activista pels Drets Humans, que va iniciar la seva intervenció abordant el racisme com una realitat històrica i estructural, molt present encara avui a les institucions així com en tots els àmbits de la vida quotidiana. A través de exemples i casos concrets es va analitzar com les persones racialitzades veuen vulnerats els seus drets tant en l’àmbit laboral, com en l’accés a l’habitatge, la salut o en l’accés als serveis públics. Aquest plantejament va permetre entendre que la discriminació no és un fenomen aÏllat sinó un sistema que condiciona oportunitats, tracte i expectatives.
Enfocament antiracista de la infradenúncia
Un dels punts clau que es van tractar al Taller va ser la Infradenúncia, treient el focus en les víctimes i posant-lo en les barreres que impideixen exercir els drets de ciutadania que aquestes persones tenen. Es van analitzar les diferents causes i obstacles que es troben les persones migrades i/o racialitzades en aquest àmbit entre les que van destacar la falta de coneixement dels propis drets, la desconfiança vers les institucions, les baixes expectatives a que el dany sigui reparat i la normalització del racisme entre d’altres. Tots aquests factors van ser identificats destacant com aquests intervenen en la capacitat de les víctimes de racisme i/o xenofòbia per interposar queixes o denuncies i exigir justicia i reparació.
Presentació del Estudi-Guia RJE 2025
Durant la sessió també es va presentar l’Estudi-Guia RJE 2025, una eina molt pràctica dissenyada per facilitar la denúncia d’actes de vulneració del dret a la igualtat de tracte i no discriminació per motivacions racistes i/o xenòfobes. El document ofereix orientacions clares sobre les passes a seguir i exemples que ajuden a les persones afectades, i a les persones que les acompanyen en el procés de denúncia, per què ho puguin fer amb més seguretat i eficàcia.
Un espai comunitari per la defensa de drets
Aquest Taller es vol consolidar com un espai d’aprenentatge col·lectiu, on participants i entitats puguin compartir experiències, dubtes i estratègies per enfortir la defensa dels drets de les persones migrades i/o racialitzades. La iniciativa reforça la importància de la formació jurídica accesible i del acompanyament comunitari per combatre el racisme des d’una perspectiva integral.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
L'esdeveniment, organitzat com a part del projecte FEIG 2026, va reunir joves, organitzacions i agents institucionals per analitzar l'Estratègia 2021-2030 des d'una perspectiva crítica i constructiva.
El passat 25 de març, Pamplona va acollir el Encuentro de Juventud Gitana a l’Edifici Amigos de la Universidad de Navarra (UNAV), sota el títol ‘Joventut Gitana i l’Estratègia 2021-2030: De la inclusió social a l’autodeterminació’. La jornada, organitzada en el marc del projecte Foro Estratégico Interautonómico Gitano 2026 (FEIG 2026), impulsat per les organitzacions Asociación Nacional Presencia Gitana, FAGIC i La Fragua Projects, es va consolidar com un espai clau per situar les i els joves al centre del debat sobre drets, polítiques públiques i futur del Poble Gitano.
L'esdeveniment va reunir joves, organitzacions socials, representants institucionals i experts en un espai compartit de reflexió i acció col·lectiva. Des d'una perspectiva basada en els drets, l'esdeveniment va oferir l'oportunitat d'analitzar els progressos i les limitacions de l'actual Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030, posant l'èmfasi en la necessitat de avançar cap a processos genuïns d'autodeterminació.
El programa es va estructurar al voltant d'una sèrie de sessions dissenyades per facilitar tant l'anàlisi com la participació activa. La sessió d'institucionalització i contextualització va oferir l'oportunitat d'exposar els marcs actuals de l'Estratègia i d'obrir un debat sobre el seu impacte en diferents regions. Posteriorment, les taules rodones temàtiques van oferir espais de diàleg horitzontal en què els participants van compartir experiències, van identificar reptes comuns i van presentar propostes específiques pel que fa a la inclusió, l'igualtat de tracte i l'autodeterminació dels joves romanís.
Un dels elements clau de l'esdeveniment va ser precisament aquest enfocament participatiu: les propostes no es van presentar des de fora, sinó que van sorgir directament de les experiències, anàlisis i prioritats expressades pels mateixos joves. La reunió va concloure amb un resum de conclusions, durant el qual es van recollir aportacions destinades a transformar les polítiques públiques des d'una perspectiva més propera a la realitat quotidiana dels joves roms.
La participació de La Fragua Projects en aquesta reunió forma part del seu treball dins del projecte FEIG, un programa que té com a objectiu enfortir la capacitat de defensa del moviment de la societat civil romaní i crear espais per a l'anàlisi col·lectiva de les polítiques públiques tant des d'una perspectiva regional com nacional.
Des de l’organització d’aquesta jornada, impulsada i coorganitzada per Gaz Kaló, entitat participant en el projecte FEIG, s’ha volgut destacar també el paper de 16 de Mayo, Juventud Gitana, la participació de la qual va aportar força i una mirada generacional al procés; el paper dels centres de recerca acadèmics de la Universidad Pública de Navarra (UPNA), la Universidad de Navarra (UNAV) i CESPYD, així com la col·laboració d’entitats i agents que també participen en el projecte, entre elles Yiló i Unión Romaní Madrid.
Finalment, les conclusions de la conferència es van llegir al Parlament de Navarra durant una sessió a la qual van assistir els representants institucionals de més alt rang, inclosos els representants de tots els grups parlamentaris navarresos, el president del Parlament i el president de la Comunitat Foral de Navarra. Les conclusions van ser llegides brillantment per dues joves dones romanís de Navarra, que representaven totes les persones i organitzacions que van participar en la conferència.
Més enllà de la reunió en si, el dia envia un missatge clar: avançar cap a la igualtat requereix no només polítiques inclusives, sinó també el reconeixement del dret del poble romaní — i especialment dels seus joves — a tenir un paper actiu en la configuració del seu present i del seu futur.
Espais com aquests subratllen la importància de continuar fomentant processos col·lectius en què els joves ròmà no siguin simplement els objectes de les polítiques, sinó actors polítics amb veu pròpia.
Font: La Fragua Projects Fotos: Gaz Kaló i La Fragua Projects
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
