La Cimera de Madrid va reunir activistes i organitzacions a Madrid per abordar qüestions LGBTIQ+, en un fòrum on encara falten les veus de les persones gitanes.
El 3 de juliol, Madrid va acollir l’última edició de la Cimera de Madrid, la conferència internacional de drets humans de MADO, que es va centrar en la defensa dels drets LGBTIQ+ en un context caracteritzat per la polarització, els discursos d’odi i diversos retrocessos a escala mundial.
Celebrat a les oficines del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Espanya, l’esdeveniment va reunir activistes, representants institucionals, experts i organitzacions de la societat civil, que van compartir les seves anàlisis i propostes per combatre les desigualtats que continuen afectant la vida d’aquesta comunitat. Es pot tornar a veure tot l’esdeveniment a través de la retransmissió de la Cimera de Madrid 2026.
Durant la Cimera es van abordar qüestions clau, com ara la memòria històrica de les persones LGBTIQ+ que han patit represàlies, els drets de les persones trans, la situació de migrants i refugiats, i el paper de l’esport com a espai d’inclusió. El programa va tornar a destacar que parlar dels drets humans significa partir de les realitats específiques en què la discriminació continua existint.
Madrid: visibilitat i desigualtats
Madrid és un far per al moviment LGBTIQ+, un espai de visibilitat, organització i mobilització. Però aquest paper central coexisteix amb una realitat més complexa: la ciutat continua plena d’inequalitats, racisme i LGBTIQ+fòbia, que afecten les persones de manera diferent segons el seu origen, classe social o identitat.
No tothom a Madrid gaudeix de les mateixes oportunitats. Per a molts, especialment per a aquells que formen part de comunitats racialitzades com el Poble gitano, l’accés als drets, als espais segurs i a una vida lliure de discriminació continua sent un repte diari.
Ampliant el debat: una perspectiva gitana, antiracista i feminista
En aquest context, la postura de La Fragua Projects ofereix una perspectiva molt necessària. Com a organització gitana, antiracista i LGTBIQ+, la seva presència a la Cimera de Madrid destaca una qüestió fonamental: la defensa dels drets LGTBIQ+ no es pot entendre sense abordar el racisme, el sentiment anti-romaní i altres formes d’exclusió estructural.
Ser presents en aquests espais també significa posar en relleu les seves limitacions. Actualment, la participació de les persones gitanes LGBTIQ+ continua sent baixa en molts d’aquests fòrums, cosa que dificulta que les seves experiències i realitats formin part central del debat.
No es tracta només de ser presents, sinó de participar en igualtat de condicions: ser escoltats, influir en l’agenda i tenir veu en les decisions que afecten les nostres vides.
Drets exercitats en la vida quotidiana
Parlar d’igualtat no pot limitar-se a una mera retòrica. Significa preguntar-se qui pot viure amb seguretat, qui és capaç d’exercir els seus drets en la pràctica i qui continua trobant-se amb barreres per exercir-los.
Al llarg del camí, també és important establir una presència, forjar aliances i crear espais de diàleg – que no sempre són còmodes, però són necessaris si volem avançar cap a una societat més justa.
Un repte que roman sense resoldre
La Cimera de Madrid 2026 va tornar a deixar clar que els drets LGBTIQ+ no estan garantits i que cal defensar-los constantment i col·lectivament. Però també va destacar que aquesta defensa només serà completa si inclou totes les veus.
Perquè l’igualtat no és només una qüestió de presència. És poder participar en la conversa i en la presa de decisions.
Es va presentar a la sessió plenària anual de la Xarxa BCN Antirumors, celebrada el 26 de juny.
L’entitat presenta una proposta centrada en la participació real, l’avaluació de l’impacte i la transformació dels discursos en el marc dels 15 anys de l’estratègia municipal.
El passat 26 de juny, el Casal de Joves Palau Alòs es va convertir en un espai de trobada per repensar el present i el futur de la Xarxa BCN Antirumors. En una jornada marcada per l’intercanvi d’experiències i la mirada crítica, Imma Anegas González i Maria Aguilera Martín, en representació de La Fragua Projects, van tenir un paper protagonista en presentar la seva proposta per a l’elaboració del nou pla d’acció 2027-2031.
Un pas important en un moment clau: quinze anys després de l’inici de l’estratègia, i en un context en què els discursos d’odi s’intensifiquen i adopten noves formes.
Una proposta per aterrar l’antiracisme en polítiques reals
Lluny de plantejar un document teòric, la proposta presentada per La Fragua Projects es construeix com una eina pràctica al servei de la Xarxa i de la ciutat. L’objectiu és clar: reforçar el paper de la xarxa com a actor clau dins de les polítiques públiques de lluita contra el racisme.
Tal com es va presentar, el nou pla es planteja com una oportunitat per consolidar la capacitat d’incidència de la Xarxa, millorar els seus mecanismes de seguiment i assegurar que allò que es fa tingui un impacte real en la vida de les persones.
Per aconseguir-ho, la proposta es basa en tres idees clau. D’una banda, la co-creació amb les entitats, entenent que la participació no pot ser simbòlica, sinó que ha d’influir en la presa de decisions. De l’altra, una cultura de l’avaluació, que permeti mesurar no només les activitats, sinó canvis reals en percepcions, discursos i relacions socials. I, finalment, l’operativitat, és a dir, aterrar les estratègies en accions concretes i viables.
En paraules recollides durant la mateixa presentació, es tracta d’un pla “fet amb les entitats” i pensat per ajustar-se al llarg del camí, amb un objectiu clar: generar impacte en el dia a dia.
Un procés participatiu i amb mirada crítica
L’enfocament metodològic presentat per La Fragua Projects articula el pla en diferents fases: anàlisi del treball previ, contrast amb entitats, definició de prioritats i validació final.
Un element central és el disseny d’espais participatius més útils i accessibles, pensats per facilitar la implicació real de les entitats, especialment aquelles tradicionalment infrarepresentades.
A més, el pla incorpora una mirada interseccional i intercultural, juntament amb una perspectiva crítica que qüestiona les estructures que sostenen les desigualtats.
Una jornada que va combinar reflexió i experiència
La presentació del pla es va emmarcar en la sessió plenària anual, on també es van donar a conèixer els resultats de l’estudi de participació de la Xarxa i es van obrir espais de diàleg sobre el seu futur.
Intervencions com la de Richard Sánchez, que va assenyalar que “el que abans eren rumors ara és discurs d’odi”, van situar el debat en la urgència del context actual.
L’entrevista a Yousra Touri El Mansouri i la projecció del curt “Serem el que sempre hem desitjat” van aportar una mirada des de l’experiència viscuda, mentre que veus com la de Doris Boira Bueso van recordar la importància de generar espais de conversa reals per fer front al racisme.
Un nou cicle per a la Xarxa
La proposta presentada per La Fragua Projects obre un nou cicle per a la Xarxa BCN Antirumors. Un cicle que no només mira cap a la planificació, sinó cap a la capacitat de transformar realitats.
La clau, tal com es va veure durant la jornada, no és només dissenyar un bon pla, sinó fer-lo amb les persones que sostenen el treball quotidià i assegurar que aquest esforç es tradueixi en canvis concrets: menys discursos d’odi, més espais de diàleg i una ciutat més justa per a tothom.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Aquesta és la primera trobada LGBTIQ+ gitana a l’Estat Espanyol des del 2017, amb l’objectiu de crear xarxes, conscienciar sobre les experiències de les persones i crear espais segurs.
Dos dies d’activitats, diàleg i cultura han configurat la primera trobada LGBTIQ+ gitana a Sevilla des del 2017 – i la primera d’aquest tipus a Andalusia i a Sevilla – una iniciativa pionera que situa les veus de la diversitat de gènere i sexualitat romaní al centre, juntament amb el seu dret a viure amb dignitat, sense por i com a part d’una comunitat.
Els dies 18 i 19 de juny de 2026, el Hogar Virgen de los Reyes de Sevilla va acollir una trobada que va anar molt més enllà de l’agenda oficial. Per sobre de tot, va ser un espai per afirmar les nostres identitats, reconèixer-nos mútuament i construir col·lectivament noves maneres d’existir i de resistir el racisme i la LGTBIfòbia.
El programa va combinar espais privats i segurs amb activitats obertes al públic, trobant un equilibri entre la cura personal i la visibilitat social.
Un espai segur per començar a compartir
El primer dia va començar amb una sessió d’espai segur adreçada a persones gitanes LGBTIQ+, dissenyada com un espai segur on poguessin parlar des de la seva pròpia experiència. Des de la sessió de benvinguda fins a les sessions de debat en grup (LGBTIQ, GTBIQ i aliades), el dia es va centrar a generar confiança, compartir experiències i posar en paraules realitats que sovint queden excloses de la narrativa pública.
Aquestes discussions van abordar qüestions clau com ara les relacions amb la família i la comunitat, l’experiència de ser a l’armari i la necessitat de tenir les pròpies xarxes de suport. La sessió va concloure amb un debat en grup que també va servir per plantejar una pregunta de cara al futur: quin paper hauria de tenir una possible xarxa LGBTIQ+ gitana i quines prioritats hauria d’establir?
Lluny de ser un simple intercanvi d’idees, la reunió es va convertir en el primer pas concret cap a l’acció col·lectiva.
Activisme, cultura i pensament crític
La tarda del 18 de juny, el programa va ampliar el seu abast amb una sèrie de debats oberts que van reunir activistes, pensadors i personalitats culturals. Durant diverses hores es van explorar temes com la cultura com a eina de transformació, el transfeminisme romaní i les tensions amb la masculinitat hegemònica tant dins com fora de la comunitat.
Les contribucions van anar més enllà de la teoria. Van abordar vides concretes, conflictes reals i estratègies per combatre la violència. En aquest marc, la lectura de les ‘Declaracions de Sevilla 2026’ va donar veu col·lectiva a les demandes i reflexions sorgides de diferents perspectives: les persones gitanes LBTIQ i GTBIQ i els seus aliats (gitanes i no gitanes).
L’esdeveniment també va incorporar expressió artística, amb projeccions audiovisuals i una cerimònia de cloenda simbòlica amb un brindis per l’Orgull Gitano. Un gest senzill que, en aquest context, adquireix un significat profund: celebrar l’existència, l’orgull i el dret a ser.
Cultura per obrir escletxes
L’esdeveniment no es va limitar a conferències. El programa cultural va tenir un paper central, amb una representació de l’obra ‘Puños de harina’ i la presentació de llibres com ‘Biopolítica del Armario’ i ‘Propaganda Queer’.
Aquestes propostes van ampliar la narrativa recorrent a altres llenguatges, demostrant com la cultura també pot ser una eina política i un espai de resistència.
Pioners que obren camí i un reconeixement que compta
Un dels moments simbòlics de l’esdeveniment va ser el reconeixement de l’actriu Alba Flores com a model a seguir LGBTIQ+. Aquest reconeixement va tenir lloc com a part de la segona Gala dels Premis LGBTIQ+, on va ser guardonada en la categoria de «Model a seguir» juntament amb altres figures clau.
El premi, nominat i acceptat en nom seu per La Fragua Projects, a través d’Iñaki Vázquez i Celia Montoya, destaca la importància de tenir models a seguir visibles que obrin camí, especialment per a aquells que creixen sense models a qui admirar.
Al costat d’Alba Flores, també es van reconèixer les contribucions d’altres – com la tasca de Shannis en la defensa dels drets de les persones trans – ampliant l’enfocament per incloure altres lluites vitals dins del moviment LGBTIQ+. Aquest tipus de reconeixement no és només simbòlic: ajuda a donar forma a la nostra narrativa col·lectiva, a la memòria i a la visió.
Un primer pas que deixa empremta
Aquesta primera trobada LGTBIQ+ gitana no ha estat només un esdeveniment, sinó un punt de partida. Ha servit per donar veu a una realitat que existeix, tot i que històricament s’ha fet invisible, i per forjar els primers vincles en una xarxa que té com a objectiu continuar creixent.
En un context on el sentiment antigitano i la fòbia envers les persones LGBTI continuen marcant la vida de la gent, iniciatives com aquesta no només són necessàries: són urgents. L’experiència a Sevilla ha deixat en aquells que hi van participar una convicció compartida: quan creus els teus propis espais col·lectius i segurs, les coses passen.
I això era només el primer.
Font: La Fragua Projects Imatges: La Fragua Projects Foto: Alba Flores
Per primera vegada, la ciutat acull un programa dedicat que consciencia sobre les realitats que afronta la comunitat gitana LGBTIQ+ com a part del Pride 2026, amb esdeveniments, teatre i activitats culturals.
Dijous, Sevilla va acollir la primera edició del Orgull Gitano, una iniciativa pionera que forma part del programa Pride de la ciutat sota l’eslògan ‘Diversitat sense permís, Orgull sense límits’. El projecte té com a objectiu conscienciar sobre les veus, les experiències i les demandes de la comunitat gitana LGBTIQ+.
El responsable d’Igualtat de l’Ajuntament de Sevilla, José Luis García, va emfatitzar que aquesta proposta representa un pas endavant per aconseguir «un Pride que veritablement pertanyi a tothom i sigui per a tothom». Tal com va assenyalar, la comunitat LGBTIQ+ gitana s’enfronta a una realitat dual, i reconèixer el seu activisme, la seva cultura i la seva diversitat representa «un acte de justícia i respecte».
El programa va arrencar al Hogar Virgen de los Reyes amb una trobada de la comunitat gitana i de les minories de gènere i sexualitat, on activistes d’Andalusia i d’altres parts d’Espanya van compartir experiències i estratègies per enfortir el moviment gitano LGBTIQ+.
Debat i cultura com a eines per al canvi
L’esdeveniment també va incloure debats i sessions de taula rodona obertes al públic, dirigides per Iñaki Vázquez, director de La Fragua Projects. Aquestes sessions van tractar temes com la cultura gitana com a força motriu per a la transformació social, el transfeminisme romaní, les masculinitats i l’anomenat ‘armari gitano’.
El primer dia va concloure amb una representació teatral de ‹Puños de harina›, de Jesús Torres, al Teatro del Hogar Virgen de los Reyes, com a part d’un programa que combinava activisme social, art i reflexió.
Els esdeveniments continuaran aquest divendres amb el llançament dels llibres *Biopolítica del armario* i *Propaganda queer* de Javier Sáez, com a part del programa cultural del Orgull Gitano.
La iniciativa forma part del Mes de la Diversitat de l’Ajuntament de Sevilla, un programa a través del qual la ciutat commemora l’Orgull LGBTIQ+ i promou la igualtat i els drets de la comunitat en tots els àmbits de la societat.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
