El Centre Cívic Llevant i el Casal de les Dones de Reus, van acollir les dos primeres sessions del projecte Cafè del Camp
Les primeres sessions del projecte Cafè del Camp, celebrades a Reus el 26 de març i el 7 de maig de 2026, han deixat una empremta profunda en totes les persones que hi han participat. Més que trobades, han estat espais de vida compartida, on més de trenta persones, migrades, refugiades i racialitzades han posat paraules i emoció a realitats sovint silenciades.
En cada sessió han participat setze persones d’origen, gènere i edat diferents per garantir una representació el més heterogènia possible. Les sessions s’han estructurat en quatre taules, cadascuna dinamitzada per una persona. A cada taula s’hi plantejava una pregunta diferent, i cada 20 minuts les participants canviaven de taula, cosa que permetia escoltar i compartir múltiples perspectives.
L’Activitat ha tingut lloc en un ambient càlid, acompanyat d’un cafè i un berenar meravellós que han ajudat a crear un clima de confiança i proximitat.
Els temes tractats han estat qüestions que afecten directament la vida quotidiana de les persones migrades: precarietat laboral, accés a l’habitatge, accés a la salut, pressió policial, apropiació cultural, empadronament, o com els afecten les guerres als seus països d’origen.
Mirades que s’entenen, silencis que abracen
Les converses van combinar moments de tendresa i complicitat amb relats durs i colpidors. Especialment dur va ser el relat de les persones de la comunitat Palestina, algunes veus es van trencar, no era només dolor: era memòria viva, era família lluny, era por, tristesa, frustració i esperança barrejades.
Malgrat la duresa d’alguns testimonis, l’ambient va ser constantment de cura, respecte i comunitat. Les persones dinamitzadores van facilitar que cada taula es convertís en un petit refugi on les paraules trobaven lloc i sentit.
També hi va haver rialles que esclataven de sobte, petites complicitats que naixien entre persones que no s’havien vist mai. Hi havia silencis que no feien por, perquè eren compartits. Hi havia mans que s’estrenyien, ulls que deien “jo també”.
El Cafè del Camp reafirma la importància de generar espais participatius on les persones migrades puguin explicar-se en primera persona, sense intermediaris i amb la certesa que les seves vivències tenen valor polític, social i humà.
Aquestes sessions no només han servit per compartir experiències, sinó també per teixir vincles, reconèixer-se en les històries dels altres i construir un relat col·lectiu que sovint queda invisibilitat.
Totes les conclusions, visions i opinions seran recollides en un Informe final que farem públic per tal d’influir en les parts interessades.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
El passat 16 d’abril va tenir lloc al Casal de les Dones de Reus el Taller d’Autodefensa Legal Contra el Racisme, dins del projecte Racial Justice & Empowerment 2026.
A l’acte, organitzat per La Fragua Projects, van assistir més de vint persones, particulars i representants de diferents entitats del territori que treballen amb persones migrades i/o racialitzades com Reus Refugi, H2O, o l’Associació Madre Tierra.
El Taller va estar dirigit per Pastora Filigrana García, advocada i reconeguda activista pels Drets Humans, que va iniciar la seva intervenció abordant el racisme com una realitat històrica i estructural, molt present encara avui a les institucions així com en tots els àmbits de la vida quotidiana. A través de exemples i casos concrets es va analitzar com les persones racialitzades veuen vulnerats els seus drets tant en l’àmbit laboral, com en l’accés a l’habitatge, la salut o en l’accés als serveis públics. Aquest plantejament va permetre entendre que la discriminació no és un fenomen aÏllat sinó un sistema que condiciona oportunitats, tracte i expectatives.
Enfocament antiracista de la infradenúncia
Un dels punts clau que es van tractar al Taller va ser la Infradenúncia, treient el focus en les víctimes i posant-lo en les barreres que impideixen exercir els drets de ciutadania que aquestes persones tenen. Es van analitzar les diferents causes i obstacles que es troben les persones migrades i/o racialitzades en aquest àmbit entre les que van destacar la falta de coneixement dels propis drets, la desconfiança vers les institucions, les baixes expectatives a que el dany sigui reparat i la normalització del racisme entre d’altres. Tots aquests factors van ser identificats destacant com aquests intervenen en la capacitat de les víctimes de racisme i/o xenofòbia per interposar queixes o denuncies i exigir justicia i reparació.
Presentació del Estudi-Guia RJE 2025
Durant la sessió també es va presentar l’Estudi-Guia RJE 2025, una eina molt pràctica dissenyada per facilitar la denúncia d’actes de vulneració del dret a la igualtat de tracte i no discriminació per motivacions racistes i/o xenòfobes. El document ofereix orientacions clares sobre les passes a seguir i exemples que ajuden a les persones afectades, i a les persones que les acompanyen en el procés de denúncia, per què ho puguin fer amb més seguretat i eficàcia.
Un espai comunitari per la defensa de drets
Aquest Taller es vol consolidar com un espai d’aprenentatge col·lectiu, on participants i entitats puguin compartir experiències, dubtes i estratègies per enfortir la defensa dels drets de les persones migrades i/o racialitzades. La iniciativa reforça la importància de la formació jurídica accesible i del acompanyament comunitari per combatre el racisme des d’una perspectiva integral.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
L'esdeveniment, organitzat com a part del projecte FEIG 2026, va reunir joves, organitzacions i agents institucionals per analitzar l'Estratègia 2021-2030 des d'una perspectiva crítica i constructiva.
El passat 25 de març, Pamplona va acollir el Encuentro de Juventud Gitana a l’Edifici Amigos de la Universidad de Navarra (UNAV), sota el títol ‘Joventut Gitana i l’Estratègia 2021-2030: De la inclusió social a l’autodeterminació’. La jornada, organitzada en el marc del projecte Foro Estratégico Interautonómico Gitano 2026 (FEIG 2026), impulsat per les organitzacions Asociación Nacional Presencia Gitana, FAGIC i La Fragua Projects, es va consolidar com un espai clau per situar les i els joves al centre del debat sobre drets, polítiques públiques i futur del Poble Gitano.
L'esdeveniment va reunir joves, organitzacions socials, representants institucionals i experts en un espai compartit de reflexió i acció col·lectiva. Des d'una perspectiva basada en els drets, l'esdeveniment va oferir l'oportunitat d'analitzar els progressos i les limitacions de l'actual Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030, posant l'èmfasi en la necessitat de avançar cap a processos genuïns d'autodeterminació.
El programa es va estructurar al voltant d'una sèrie de sessions dissenyades per facilitar tant l'anàlisi com la participació activa. La sessió d'institucionalització i contextualització va oferir l'oportunitat d'exposar els marcs actuals de l'Estratègia i d'obrir un debat sobre el seu impacte en diferents regions. Posteriorment, les taules rodones temàtiques van oferir espais de diàleg horitzontal en què els participants van compartir experiències, van identificar reptes comuns i van presentar propostes específiques pel que fa a la inclusió, l'igualtat de tracte i l'autodeterminació dels joves romanís.
Un dels elements clau de l'esdeveniment va ser precisament aquest enfocament participatiu: les propostes no es van presentar des de fora, sinó que van sorgir directament de les experiències, anàlisis i prioritats expressades pels mateixos joves. La reunió va concloure amb un resum de conclusions, durant el qual es van recollir aportacions destinades a transformar les polítiques públiques des d'una perspectiva més propera a la realitat quotidiana dels joves roms.
La participació de La Fragua Projects en aquesta reunió forma part del seu treball dins del projecte FEIG, un programa que té com a objectiu enfortir la capacitat de defensa del moviment de la societat civil romaní i crear espais per a l'anàlisi col·lectiva de les polítiques públiques tant des d'una perspectiva regional com nacional.
Des de l’organització d’aquesta jornada, impulsada i coorganitzada per Gaz Kaló, entitat participant en el projecte FEIG, s’ha volgut destacar també el paper de 16 de Mayo, Juventud Gitana, la participació de la qual va aportar força i una mirada generacional al procés; el paper dels centres de recerca acadèmics de la Universidad Pública de Navarra (UPNA), la Universidad de Navarra (UNAV) i CESPYD, així com la col·laboració d’entitats i agents que també participen en el projecte, entre elles Yiló i Unión Romaní Madrid.
Finalment, les conclusions de la conferència es van llegir al Parlament de Navarra durant una sessió a la qual van assistir els representants institucionals de més alt rang, inclosos els representants de tots els grups parlamentaris navarresos, el president del Parlament i el president de la Comunitat Foral de Navarra. Les conclusions van ser llegides brillantment per dues joves dones romanís de Navarra, que representaven totes les persones i organitzacions que van participar en la conferència.
Més enllà de la reunió en si, el dia envia un missatge clar: avançar cap a la igualtat requereix no només polítiques inclusives, sinó també el reconeixement del dret del poble romaní — i especialment dels seus joves — a tenir un paper actiu en la configuració del seu present i del seu futur.
Espais com aquests subratllen la importància de continuar fomentant processos col·lectius en què els joves ròmà no siguin simplement els objectes de les polítiques, sinó actors polítics amb veu pròpia.
Font: La Fragua Projects Fotos: Gaz Kaló i La Fragua Projects
La presentació de l'informe i un programa de reunions institucionals reforcen els esforços col·lectius del moviment de la societat civil gitana per situar les seves propostes al centre del debat polític a Andalusia.
La Fragua Projects, juntament amb Presencia Gitana, FAGIC i Unión Romaní Madrid, ha organitzat una sèrie de reunions a Sevilla com a part del Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano 2026 (FEIG 2026). Aquestes sessions han ajudat a avançar en el desenvolupament de propostes i a enfortir la influència política de la comunitat romaní en un moment crucial.
Un dels elements clau de l'agenda ha estat la presentació de l'Informe FEIG 2025, un document que conté anàlisis, avaluacions i propostes específiques destinades a garantir el tracte igualitari, la inclusió i la participació efectiva del Poble Gitano. L'informe es basa en una perspectiva interna, extreta del coneixement i l'experiència de les organitzacions gitanes, i se centra a transformar les polítiques públiques a través d'un enfocament basat en els drets.
A Sevilla, les organitzacions van celebrar reunions al Parlament d'Andalusia amb els grups parlamentaris del PSOE i Por Andalucía, així com una reunió amb Antonio Ismael Huertas, director general de Protecció Social i Barris Prioritaris del Govern Regional d'Andalusia.
Aquestes reunions han permès presentar propostes específiques directament i obrir canals de diàleg amb els responsables polítics. Aquest és un pas necessari per garantir que les demandes del poble romaní s'incloguin a l'agenda institucional i no quedin excloses dels processos de presa de decisions.
Enfortint el treball col·lectiu
Més enllà de l'aspecte institucional, les reunions també han proporcionat un fòrum per al funcionament intern del sector voluntari. Durant la conferència, s'han reforçat les aliances entre organitzacions, s'han explorat noves vies de col·laboració i s'han compartit estratègies comunes.
Aquest enfocament col·lectiu és clau per abordar les desigualtats estructurals i l'antigitanisme, des d'una postura activa que situa les mateixes organitzacions romanís com a força motriu del canvi.
Propostes amb vista al 2026
La feina a Sevilla es desenvolupa en un context polític rellevant. Amb les eleccions andaluses previstes per al juny de 2026, les organitzacions han fet progressos en l'elaboració de propostes específiques destinades a situar les necessitats del Poble Gitano al centre del debat públic.
Això representa un compromís clar amb la defensa política: transformar la realitat implica no només posar en relleu les desigualtats, sinó també desenvolupar alternatives i incorporar-les al procés de presa de decisions.
Un procés continu
La presentació de l'Informe FEIG 2025 i les reunions celebrades a Sevilla formen part d'un procés més ampli que continuarà durant els propers mesos.
El FEIG, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, continua consolidant-se com un fòrum clau per enfortir la participació del poble romaní i avançar cap a polítiques públiques més justes, més inclusives i més properes a la realitat.
El Fòrum Estratègic Intercomunitari Gitano (FEIG 2025) presenta una anàlisi independent de la implementació de l'Estratègia Nacional Gitana en diverses comunitats autònomes, destacant els progressos, els obstacles i els reptes clau.
L'informe exposa la feina realitzada durant el 2025 per organitzacions romanís, experts i institucions públiques per avaluar com s'estan implementant les polítiques d'igualtat, inclusió i participació per al poble romaní a diferents regions.
L'informe forma part del projecte impulsat pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG), iniciat per les organitzacions Presencia Gitana, FAGIC i La Fragua Projects, i converteix l'anàlisi col·lectiva en una eina de defensa per millorar les polítiques públiques des d'una perspectiva basada en els drets.
Una anàlisi participativa per entendre què està passant
El document combina l'anàlisi tècnica amb oportunitats de diàleg i participació. Al llarg de l'any s'han celebrat conferències, reunions institucionals i sessions de treball a regions com Madrid, Andalusia, Catalunya i Navarra.
Aquest procés ha permès comparar les polítiques existents amb les experiències directes d'organitzacions i professionals romanís, reunint diferents perspectives i posant en relleu tant els avenços com les mancances en la implementació de l'Estratègia Nacional Gitana 2021-2030.
Punts clau de l'informe
L'informe identifica una sèrie de factors clau que caracteritzen la situació actual:
L'adopció del primer pla nacional d'ocupació específic per a la comunitat gitana, amb importants implicacions econòmiques i socials.
La importància simbòlica i política de l'any 2025, que marca el 600è aniversari del Poble Gitano a Espanya.
La manca de dades oficials actualitzades, que dificulta avaluar amb precisió l'impacte real de les polítiques.
Al mateix temps, l'anàlisi destaca preocupacions importants: retards en l'aprovació de les estratègies regionals, desigualtats regionals i una coordinació deficient entre administracions.
Diferències regionals que afecten els drets
Una de les contribucions més significatives de l'informe és el seu enfocament regional. El FEIG 2025 mostra com la situació varia significativament entre les comunitats autònomes.
Mentre que algunes regions estan fent progressos amb nous plans i processos participatius, d'altres s'enfronten a obstacles, a una manca de transparència o a l'absència de marcs estratègics específics, cosa que afecta directament l'accés als drets en àmbits com l'ocupació, l'habitatge i l'educació.
Una eina per promoure polítiques més justes
Lluny de ser només un diagnòstic, l'Informe FEIG 2025 presenta propostes clares per millorar les polítiques públiques: enfortir la participació del moviment de la societat civil romaní, garantir un finançament estable, millorar la coordinació institucional i avançar en mesures concretes per combatre el sentiment anti-romaní.
El document defensa un canvi dels marcs declaratius cap a polítiques amb un impacte real, que ajudin a reduir les desigualtats estructurals i garanteixin els drets en condicions d'igualtat.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
