Com a part de l'esdeveniment 'Orgullo Gitano. Sevilla 2026', s'han presentat tres declaracions que exposen una postura col·lectiva i posen en marxa un procés a escala nacional destinat a enfortir els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Aquests documents deriven de les oportunitats de participació creades durant la reunió i reflecteixen un compromís clar de reconèixer la diversitat de sexe i gènere dins la comunitat gitana com una realitat històrica, política i social que requereix reconeixement, recursos i respostes específiques.
Tres perspectives complementàries per a una agenda compartida
Les declaracions es refereixen a tres àrees diferents, que han permès explorar experiències i necessitats específiques amb més profunditat des d'una perspectiva específica del context.
D'una banda, la Declaració Espacial d'Aliades destaca el paper de l'aliança com a eina de transformació. El document sosté que el canvi no pot recair únicament en aquells que pateixen discriminació, sinó que requereix la implicació activa d'altres actors socials, basada en la responsabilitat compartida i el compromís sostingut.
El text emfatitza que ser un aliat no és només una postura simbòlica, sinó un compromís pràctic que implica examinar els propis privilegis, prendre mesures contra les desigualtats i ajudar a crear entorns més segurs i inclusius.
A més, la Declaracióde l'Espai GTBIQ, que se centra en els homes gitanos i en les persones no binàries, aborda directament la intersecció entre l'antigitanisme i la LGTBIQfòbia. El document destaca com aquestes formes de discriminació es reforcen mútuament i donen lloc a situacions específiques d'exclusió.
També emfatitza la necessitat d'establir referents, enfortir les xarxes i avançar cap a una agenda política pròpia que permeti situar aquestes qüestions al centre del debat públic i de les polítiques públiques.
La Declaració de l'Espai LBTIQ, que se centra en les dones gitanes i les persones no binàries, destaca la seva invisibilitat històrica, el silenci que envolta les seves experiències i els impactes materials i emocionals de la discriminació.
El document destaca la importància de recuperar la memòria col·lectiva, crear espais propis i enfortir el lideratge que permet a les dones gitanes i a les persones de diverses identitats de gènere participar plenament en la vida social, comunitària i institucional.
De la reflexió a l'establiment d'una xarxa nacional
Més enllà de l'anàlisi, els tres documents comparteixen un objectiu comú: l'establiment d'una xarxa nacional de persones gitanes LGBTIQ+.
Aquesta proposta no pretén ser només una estructura organitzativa, sinó un espai de suport mutu, de generació del nostre propi coneixement i de defensa política. És un pas necessari per superar la fragmentació actual i avançar cap a respostes col·lectives a les desigualtats.
Les declaracions també posen de manifest les limitacions de les polítiques públiques actuals, que en molts casos no incorporen una perspectiva interseccional capaç d'abordar simultàniament els prejudicis antigitanos i la diversitat de gènere i sexual.
Un punt de partida per a un procés sostingut
La Declaració de Sevilla 2026 no pretén extreure conclusions, sinó marcar l'inici d'una nova fase.
Un procés que situa la dignitat, la igualtat i els drets humans al seu centre, i que posiciona les persones LGBTIQ+ gitanes com a actors clau en el desenvolupament de respostes a la discriminació.
A partir d'aquest punt de partida, el repte ja no és simplement compartir un marc comú, sinó traduir-lo en accions concretes, aliances genuïnes i un canvi sostenible al llarg del temps.
La Cimera de Madrid va reunir activistes i organitzacions a Madrid per abordar qüestions LGBTIQ+, en un fòrum on encara falten les veus de les persones gitanes.
El 3 de juliol, Madrid va acollir l'última edició de la Cimera de Madrid, la conferència internacional de drets humans de MADO, que es va centrar en la defensa dels drets LGBTIQ+ en un context caracteritzat per la polarització, els discursos d'odi i diversos retrocessos a escala mundial.
Celebrat a les oficines del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Espanya, l'esdeveniment va reunir activistes, representants institucionals, experts i organitzacions de la societat civil, que van compartir les seves anàlisis i propostes per combatre les desigualtats que continuen afectant la vida d'aquesta comunitat. Es pot tornar a veure tot l'esdeveniment a través de la retransmissió de la Cimera de Madrid 2026.
Durant la Cimera es van abordar qüestions clau, com ara la memòria històrica de les persones LGBTIQ+ que han patit represàlies, els drets de les persones trans, la situació de migrants i refugiats, i el paper de l'esport com a espai d'inclusió. El programa va tornar a destacar que parlar dels drets humans significa partir de les realitats específiques en què la discriminació continua existint.
Madrid: visibilitat i desigualtats
Madrid és un far per al moviment LGBTIQ+, un espai de visibilitat, organització i mobilització. Però aquest paper central coexisteix amb una realitat més complexa: la ciutat continua plena d'inequalitats, racisme i LGBTIQ+fòbia, que afecten les persones de manera diferent segons el seu origen, classe social o identitat.
No tothom a Madrid gaudeix de les mateixes oportunitats. Per a molts, especialment per a aquells que formen part de comunitats racialitzades com el Poble gitano, l'accés als drets, als espais segurs i a una vida lliure de discriminació continua sent un repte diari.
Ampliant el debat: una perspectiva gitana, antiracista i feminista
En aquest context, la postura de La Fragua Projects ofereix una perspectiva molt necessària. Com a organització gitana, antiracista i LGTBIQ+, la seva presència a la Cimera de Madrid destaca una qüestió fonamental: la defensa dels drets LGTBIQ+ no es pot entendre sense abordar el racisme, el sentiment anti-romaní i altres formes d'exclusió estructural.
Ser presents en aquests espais també significa posar en relleu les seves limitacions. Actualment, la participació de les persones gitanes LGBTIQ+ continua sent baixa en molts d'aquests fòrums, cosa que dificulta que les seves experiències i realitats formin part central del debat.
No es tracta només de ser presents, sinó de participar en igualtat de condicions: ser escoltats, influir en l'agenda i tenir veu en les decisions que afecten les nostres vides.
Drets exercitats en la vida quotidiana
Parlar d'igualtat no pot limitar-se a una mera retòrica. Significa preguntar-se qui pot viure amb seguretat, qui és capaç d'exercir els seus drets en la pràctica i qui continua trobant-se amb barreres per exercir-los.
Al llarg del camí, també és important establir una presència, forjar aliances i crear espais de diàleg – que no sempre són còmodes, però són necessaris si volem avançar cap a una societat més justa.
Un repte que roman sense resoldre
La Cimera de Madrid 2026 va tornar a deixar clar que els drets LGBTIQ+ no estan garantits i que cal defensar-los constantment i col·lectivament. Però també va destacar que aquesta defensa només serà completa si inclou totes les veus.
Perquè l'igualtat no és només una qüestió de presència. És poder participar en la conversa i en la presa de decisions.
Es va presentar a la sessió plenària anual de la Xarxa BCN Antirumors, celebrada el 26 de juny.
L’entitat presenta una proposta centrada en la participació real, l’avaluació de l’impacte i la transformació dels discursos en el marc dels 15 anys de l’estratègia municipal.
El passat 26 de juny, el Casal de Joves Palau Alòs es va convertir en un espai de trobada per repensar el present i el futur de la Xarxa BCN Antirumors. En una jornada marcada per l’intercanvi d’experiències i la mirada crítica, Imma Anegas González i Maria Aguilera Martín, en representació de La Fragua Projects, van tenir un paper protagonista en presentar la seva proposta per a l’elaboració del nou pla d’acció 2027-2031.
Un pas important en un moment clau: quinze anys després de l’inici de l’estratègia, i en un context en què els discursos d’odi s’intensifiquen i adopten noves formes.
Una proposta per aterrar l’antiracisme en polítiques reals
Lluny de plantejar un document teòric, la proposta presentada per La Fragua Projects es construeix com una eina pràctica al servei de la Xarxa i de la ciutat. L’objectiu és clar: reforçar el paper de la xarxa com a actor clau dins de les polítiques públiques de lluita contra el racisme.
Tal com es va presentar, el nou pla es planteja com una oportunitat per consolidar la capacitat d’incidència de la Xarxa, millorar els seus mecanismes de seguiment i assegurar que allò que es fa tingui un impacte real en la vida de les persones.
Per aconseguir-ho, la proposta es basa en tres idees clau. D’una banda, la co-creació amb les entitats, entenent que la participació no pot ser simbòlica, sinó que ha d’influir en la presa de decisions. De l’altra, una cultura de l’avaluació, que permeti mesurar no només les activitats, sinó canvis reals en percepcions, discursos i relacions socials. I, finalment, l’operativitat, és a dir, aterrar les estratègies en accions concretes i viables.
En paraules recollides durant la mateixa presentació, es tracta d’un pla “fet amb les entitats” i pensat per ajustar-se al llarg del camí, amb un objectiu clar: generar impacte en el dia a dia.
Un procés participatiu i amb mirada crítica
L’enfocament metodològic presentat per La Fragua Projects articula el pla en diferents fases: anàlisi del treball previ, contrast amb entitats, definició de prioritats i validació final.
Un element central és el disseny d’espais participatius més útils i accessibles, pensats per facilitar la implicació real de les entitats, especialment aquelles tradicionalment infrarepresentades.
A més, el pla incorpora una mirada interseccional i intercultural, juntament amb una perspectiva crítica que qüestiona les estructures que sostenen les desigualtats.
Una jornada que va combinar reflexió i experiència
La presentació del pla es va emmarcar en la sessió plenària anual, on també es van donar a conèixer els resultats de l’estudi de participació de la Xarxa i es van obrir espais de diàleg sobre el seu futur.
Intervencions com la de Richard Sánchez, que va assenyalar que “el que abans eren rumors ara és discurs d’odi”, van situar el debat en la urgència del context actual.
L’entrevista a Yousra Touri El Mansouri i la projecció del curt “Serem el que sempre hem desitjat” van aportar una mirada des de l’experiència viscuda, mentre que veus com la de Doris Boira Bueso van recordar la importància de generar espais de conversa reals per fer front al racisme.
Un nou cicle per a la Xarxa
La proposta presentada per La Fragua Projects obre un nou cicle per a la Xarxa BCN Antirumors. Un cicle que no només mira cap a la planificació, sinó cap a la capacitat de transformar realitats.
La clau, tal com es va veure durant la jornada, no és només dissenyar un bon pla, sinó fer-lo amb les persones que sostenen el treball quotidià i assegurar que aquest esforç es tradueixi en canvis concrets: menys discursos d’odi, més espais de diàleg i una ciutat més justa per a tothom.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Aquesta és la primera trobada LGBTIQ+ gitana a l'Estat Espanyol des del 2017, amb l'objectiu de crear xarxes, conscienciar sobre les experiències de les persones i crear espais segurs.
Dos dies d'activitats, diàleg i cultura han configurat la primera trobada LGBTIQ+ gitana a Sevilla des del 2017 – i la primera d'aquest tipus a Andalusia i a Sevilla – una iniciativa pionera que situa les veus de la diversitat de gènere i sexualitat romaní al centre, juntament amb el seu dret a viure amb dignitat, sense por i com a part d'una comunitat.
Els dies 18 i 19 de juny de 2026, el Hogar Virgen de los Reyes de Sevilla va acollir una trobada que va anar molt més enllà de l'agenda oficial. Per sobre de tot, va ser un espai per afirmar les nostres identitats, reconèixer-nos mútuament i construir col·lectivament noves maneres d'existir i de resistir el racisme i la LGTBIfòbia.
El programa va combinar espais privats i segurs amb activitats obertes al públic, trobant un equilibri entre la cura personal i la visibilitat social.
Un espai segur per començar a compartir
El primer dia va començar amb una sessió d'espai segur adreçada a persones gitanes LGBTIQ+, dissenyada com un espai segur on poguessin parlar des de la seva pròpia experiència. Des de la sessió de benvinguda fins a les sessions de debat en grup (LGBTIQ, GTBIQ i aliades), el dia es va centrar a generar confiança, compartir experiències i posar en paraules realitats que sovint queden excloses de la narrativa pública.
Aquestes discussions van abordar qüestions clau com ara les relacions amb la família i la comunitat, l'experiència de ser a l'armari i la necessitat de tenir les pròpies xarxes de suport. La sessió va concloure amb un debat en grup que també va servir per plantejar una pregunta de cara al futur: quin paper hauria de tenir una possible xarxa LGBTIQ+ gitana i quines prioritats hauria d'establir?
Lluny de ser un simple intercanvi d'idees, la reunió es va convertir en el primer pas concret cap a l'acció col·lectiva.
Activisme, cultura i pensament crític
La tarda del 18 de juny, el programa va ampliar el seu abast amb una sèrie de debats oberts que van reunir activistes, pensadors i personalitats culturals. Durant diverses hores es van explorar temes com la cultura com a eina de transformació, el transfeminisme romaní i les tensions amb la masculinitat hegemònica tant dins com fora de la comunitat.
Les contribucions van anar més enllà de la teoria. Van abordar vides concretes, conflictes reals i estratègies per combatre la violència. En aquest marc, la lectura de les 'Declaracions de Sevilla 2026' va donar veu col·lectiva a les demandes i reflexions sorgides de diferents perspectives: les persones gitanes LBTIQ i GTBIQ i els seus aliats (gitanes i no gitanes).
L'esdeveniment també va incorporar expressió artística, amb projeccions audiovisuals i una cerimònia de cloenda simbòlica amb un brindis per l'Orgull Gitano. Un gest senzill que, en aquest context, adquireix un significat profund: celebrar l'existència, l'orgull i el dret a ser.
Cultura per obrir escletxes
L'esdeveniment no es va limitar a conferències. El programa cultural va tenir un paper central, amb una representació de l'obra 'Puños de harina' i la presentació de llibres com 'Biopolítica del Armario' i 'Propaganda Queer'.
Aquestes propostes van ampliar la narrativa recorrent a altres llenguatges, demostrant com la cultura també pot ser una eina política i un espai de resistència.
Pioners que obren camí i un reconeixement que compta
Un dels moments simbòlics de l'esdeveniment va ser el reconeixement de l'actriu Alba Flores com a model a seguir LGBTIQ+. Aquest reconeixement va tenir lloc com a part de la segona Gala dels Premis LGBTIQ+, on va ser guardonada en la categoria de "Model a seguir" juntament amb altres figures clau.
El premi, nominat i acceptat en nom seu per La Fragua Projects, a través d'Iñaki Vázquez i Celia Montoya, destaca la importància de tenir models a seguir visibles que obrin camí, especialment per a aquells que creixen sense models a qui admirar.
Al costat d'Alba Flores, també es van reconèixer les contribucions d'altres – com la tasca de Shannis en la defensa dels drets de les persones trans – ampliant l'enfocament per incloure altres lluites vitals dins del moviment LGBTIQ+. Aquest tipus de reconeixement no és només simbòlic: ajuda a donar forma a la nostra narrativa col·lectiva, a la memòria i a la visió.
Un primer pas que deixa empremta
Aquesta primera trobada LGTBIQ+ gitana no ha estat només un esdeveniment, sinó un punt de partida. Ha servit per donar veu a una realitat que existeix, tot i que històricament s'ha fet invisible, i per forjar els primers vincles en una xarxa que té com a objectiu continuar creixent.
En un context on el sentiment antigitano i la fòbia envers les persones LGBTI continuen marcant la vida de la gent, iniciatives com aquesta no només són necessàries: són urgents. L'experiència a Sevilla ha deixat en aquells que hi van participar una convicció compartida: quan creus els teus propis espais col·lectius i segurs, les coses passen.
I això era només el primer.
Font: La Fragua Projects Imatges: La Fragua Projects Foto: Alba Flores
Aquesta setmana ha circulat un cartell per a una trobada segura LGBTIQ+ gitana que se celebrarà a Sevilla. La convocatòria s’emmarca en les diferents iniciatives d’orgull gitano que, des de fa anys, han anat guanyant visibilitat en diversos punts de l’Estat. El seu lema és senzill: «Prima, primo, prime. Vine, t’esperem.»
Més enllà de la trobada concreta, la imatge i el moment de l’any en què apareix, el juny, mes de l’orgull, posen damunt la taula una pregunta de fons: qui té la capacitat, avui, de narrar què significa ser gitano.
Cada època decideix quines imatges considera legítimes i quines relega als marges. La història de les minories no s’escriu únicament a través de lleis o institucions; també es construeix mitjançant relats, símbols i representacions. Poques comunitats coneixen tan bé aquesta realitat com el Poble Gitano.
Al llarg de més de cinc segles de presència documentada a la península Ibèrica, les persones gitanes han estat objecte d’innombrables processos de definició externa. Administracions, intel·lectuals, viatgers, artistes i mitjans de comunicació han produït imatges d’allò gitano que oscil·len entre la fascinació romàntica i l’estigma. El resultat és una paradoxa persistent: el Poble Gitano ocupa un lloc central en l’imaginari cultural espanyol i, tanmateix, continua sent una de les comunitats més desconegudes i simplificades del continent europeu.
Les iniciatives d’orgull gitano que avui emergeixen o adquireixen visibilitat han d’entendre’s dins d’aquest marc més ampli. La seva rellevància no rau únicament en les qüestions que aborden, sinó també en l’aparició de nous espais des dels quals determinades persones gitanes decideixen narrar-se a si mateixes. Com passa amb qualsevol procés social emergent, aquests espais susciten acords, dubtes, matisos i discrepàncies. I probablement sigui saludable que sigui així.
Les cultures vives no es caracteritzen per l’absència de debat, sinó per la seva capacitat de sostenir-lo. El repte consisteix a evitar dues temptacions freqüents. La primera és interpretar el Poble Gitano com una realitat homogènia, estàtica i immutable. La segona és assumir que tota novetat constitueix necessàriament una ruptura amb la tradició. Ambdues perspectives simplifiquen una història molt més complexa.
El Poble Gitano europeu mai no ha estat un bloc uniforme. Les diferències territorials, lingüístiques, religioses i socials han acompanyat les comunitats romanís al llarg de la seva història. L’experiència d’una família gitana a Andalusia no és idèntica a la d’una família romaní a Romania, a la de comunitats sinti a l’Europa Central o a la de grups caló en diferents territoris de l’Estat espanyol. Fins i tot dins d’un mateix context local coexisteixen sensibilitats, trajectòries vitals i maneres d’entendre la identitat profundament diverses.
Aquesta pluralitat no és una anomalia contemporània. Constitueix una característica històrica del mateix Poble Romaní. Tampoc aquestes iniciatives sorgeixen del no-res. Activistes, creadores i espais comunitaris han impulsat durant anys trobades, protestes i diverses formes de visibilització. Reconèixer aquestes genealogies no resta valor als processos actuals; al contrari, permet comprendre’ls com a part d’una història més àmplia de reivindicació i construcció col·lectiva.
Tanmateix, els marcs públics de representació solen operar mitjançant simplificacions. La societat majoritària acostuma a buscar una imatge única d’allò gitano: una estètica, una tradició o una manera concreta de viure la identitat. Aquesta necessitat de fixar fronteres clares respon més a la lògica de qui observa que no pas a la realitat de qui és observat.
Fa dècades que les ciències socials mostren que les identitats col·lectives no són estructures immòbils. Són processos històrics en negociació permanent. Les comunitats canvien, reinterpreten les seves tradicions, incorporen nous llenguatges i produeixen formes inèdites de pertinença. Lluny de debilitar una identitat, aquests processos solen ser precisament la condició que en permet la continuïtat.
Potser per això resulta més útil desplaçar el debat. La qüestió no és únicament quines identitats emergeixen en l’espai públic. La pregunta veritablement rellevant és qui ha tingut històricament la capacitat de decidir quines vides són visibles i quines romanen fora del relat col·lectiu.
La representació mai no és neutral.
Durant molt de temps, la imatge pública del poble gitano va ser produïda gairebé exclusivament des de fora. Avui assistim a la consolidació de noves generacions de creadors, investigadores, activistes i agents culturals romanís que participen activament en la construcció dels seus propis relats. Aquest fenomen no suposa substituir unes veus per unes altres. Suposa ampliar el camp de representació i reconèixer que cap comunitat no pot ser reduïda a una única narrativa.
Convocatòries com la sevillana també poden llegir-se des d’aquesta clau: no únicament com a espais de trobada, sinó com a escenaris on es negocien noves formes de representació del poble gitano al segle XXI.
L’aparició d’espais diversos dins del món gitano s’ha d’interpretar, abans que res, com un indicador de maduresa democràtica. Una societat plural no exigeix uniformitat. Exigeix la capacitat de conviure amb la diferència sense convertir-la automàticament en una amenaça.
Resulta especialment rellevant recordar aquest principi en un moment històric marcat per la polarització i per l’auge de discursos excloents en diferents països europeus. Les minories solen ser interpel·lades des d’una lògica paradoxal: se’ls exigeix integració i, al mateix temps, se les qüestiona quan expressen la seva diversitat interna. Tanmateix, cap comunitat humana no escapa a la complexitat. Tampoc el Poble Gitano.
Reconèixer aquesta realitat no implica renunciar a la memòria ni a les tradicions. Tota cultura viva es troba en diàleg permanent entre continuïtat i transformació. La història del poble gitano és, de fet, una història d’adaptació, resiliència i creativitat davant de contextos sovint adversos.
Potser el veritable significat d’aquest moment històric no resideix en una celebració concreta, sinó en quelcom més profund: la possibilitat d’ampliar l’imaginari romaní contemporani i d’acceptar que el poble gitano del segle XXI, com qualsevol altre poble, conté una pluralitat d’experiències que no poden ser reduïdes a una sola imatge.
Perquè la diversitat no amenaça una comunitat quan és capaç de reconèixer-se en la seva pròpia complexitat. Al contrari. De vegades, és precisament aquesta complexitat la que garanteix la seva continuïtat en el temps.
En darrera instància, la qüestió no consisteix a decidir qui és prou gitano o quines formes de vida mereixen ser considerades legítimes. La qüestió consisteix a construir societats on més persones puguin viure la seva identitat amb dignitat, memòria i llibertat.
I potser aquesta és una de les tasques culturals més importants del nostre temps.
Autor: Kike Jiménez, director de continguts d’Ijiton Magazine, publicació especialitzada en cultura romaní contemporània.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
