La jornada organitzada pel Fòrum Estratègic Interautonòmic Gitano (FEIG) va destacar la necessitat de reforçar els compromisos institucionals amb el Poble Gitano, advertint dels riscos d'abandonar estratègies específiques i demanant progressos en el seguiment de les polítiques públiques tant a nivell estatal com regional.
El 28 de juliol, l'Ajuntament de Jerez de la Frontera va acollir la conferència «L'impacte de les estratègies i polítiques per al Poble Gitano a nivell local i autonòmic», organitzada com a part del Fòrum Estratègic Interregional Romaní 2026 (FEIG 2026), una iniciativa promoguda conjuntament per l'Associació Nacional per a la Presència Gitana (ANPG), la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i La Fragua Projects (LFP).
A l'acte d'obertura hi va assistir l'alcaldessa de Jerez de la Frontera, María José García-Pelayo, que va donar la benvinguda a les organitzacions i les persones presents i va expressar el seu suport als objectius de l'esdeveniment i a la tasca que duen a terme les organitzacions romanís per promoure la igualtat, la participació i la inclusió. En el seu discurs, va destacar la importància de reforçar la col·laboració entre les autoritats públiques i la societat civil per tal de continuar avançant en els drets i la ciutadania plena.
L'esdeveniment va reunir representants institucionals, representants del Consell Estatal del Poble Gitano i del Consell Andalús del Poble Gitano, d'organitzacions gitanes, d'organitzacions socials i d'experts per analitzar l'estat de les polítiques públiques adreçades al poble gitano i per debatre els reptes que afronten actualment les diverses administracions en el compliment dels seus compromisos en matèria d'igualtat, inclusió i participació.
La tria de Jerez de la Frontera com a seu de la reunió va tenir una importància especial per a les organitzacions participants. La ciutat ocupa un lloc destacat en la història i la realitat contemporània del poble romaní. Com a centre cultural, social i artístic, Jerez representa un dels llocs on la contribució gitana ha estat reconeguda i valorada com un element fonamental de la identitat col·lectiva. La presència històrica de famílies romanís, artistes i personalitats destacades ha fet una contribució decisiva al prestigi cultural de la ciutat, convertint-la en un lloc especialment simbòlic per a la societat civil romaní. La celebració d'una conferència allà dedicada a les polítiques públiques i la participació va ser una oportunitat per vincular el debat institucional amb una comunitat autònoma profundament connectada amb la història, la cultura i les contribucions del Poble Gitano.
Durant la sessió, es va presentar l'informe FEIG 2025, elaborat per les organitzacions sòcies del projecte; analitza el desenvolupament d'estratègies i polítiques dirigides al Poble Gitano a Andalusia, Catalunya, Madrid i Navarra. L'informe assenyala que l'Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021–2030 continua sent el marc de referència principal, però també destaca les dificultats que suposa traduir els seus objectius en polítiques plenament operatives i avaluable a les diferents comunitats autònomes.
Una de les qüestions principals tractades durant el debat va ser la preocupació per certes tendències regressives que posen en qüestió la necessitat de mantenir estratègies específiques per al Poble Gitano a nivell autonòmic. Els participants van advertir que substituir aquestes eines per plans d'inclusió generalistes podria diluir l'enfocament en les desigualtats específiques que encara pateixen les persones gitanes i minar els compromisos assumits tant a nivell estatal com europeu.
En aquest sentit, es va analitzar amb especial preocupació la situació a Madrid i a Navarra. A ambdues Comunitats Autònomes s'han proposat enfocaments que pretenen prescindir d'estratègies específiques per al Poble Gitano i integrar les mesures adreçades al poble gitano en marcs generals d'inclusió social. Les organitzacions participants van coincidir que aquest enfocament comporta el risc d'una pèrdua de visibilitat, de prioritat política i de la capacitat de supervisar les mesures dissenyades per combatre les desigualtats que afecten la població gitana.
Al costat d'aquestes tendències, la conferència també va destacar els retards acumulats en l'aprovació o actualització de les estratègies autonòmiques en altres territoris. Tot i que Andalusia i Catalunya continuen amb processos destinats a desenvolupar nous marcs estratègics, els retards en la seva aprovació definitiva estan obstaculitzant la implementació de polítiques plenament operatives i limitant la capacitat d'avaluar adequadament els compromisos adquirits. Les organitzacions participants van emfatitzar que permetre que les estratègies romanguin pendents de renovació durant anys transmet una preocupant manca de prioritat política pel que fa als drets i la inclusió del Poble Gitano.
Una altra causa de preocupació va ser l'absència de l'informe estatal de progrés del 2025, un document considerat essencial per avaluar en quina mesura s'està implementant l'Estratègia Nacional. Les organitzacions participants van assenyalar que la rendició de comptes, la transparència i la publicació periòdica d'informació actualitzada són essencials per avaluar l'impacte real de les polítiques públiques i orientar les futures línies d'actuació.
En aquest marc, La Fragua Projects ha tingut un paper significatiu en el desenvolupament del FEIG, duent a terme anàlisis, produint contingut estratègic i generant coneixement sobre polítiques públiques adreçades al Poble Gitano. L'organització participa activament en la preparació d'informes de seguiment, en la realització d'anàlisis comparatives d'estratègies autonòmiques i en la coordinació d'una àmplia xarxa d'organitzacions sòcies que ajuden a enriquir el debat i a enfortir la capacitat de defensa de la societat civil gitana.
L'esdeveniment també va comptar amb la participació d'organitzacions convidades com l'Associació YILÓ, l'Associació Enseñantes con Gitanos (AEGIT), la Federació KAMIRA d'Associacions de Dones Gitanes, la Federació FAKALI de Dones Gitanes, la Fundació Secretariado Gitano (FSG) i Unión Romaní Madrid (URM), juntament amb organitzacions locals de Jerez de la Frontera, com l'Associació Cultural Calle Nueva i Cantarería, així com altres agents socials i institucionals, creant un espai divers per a l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament de propostes conjuntes.
La reunió va destacar un cop més la importància de mantenir fòrums de diàleg, coordinació i seguiment per garantir que els compromisos assumits per les diverses autoritats públiques es tradueixin en polítiques públiques reals i mesurables que siguin sostenibles en el temps. En un context en què algunes estratègies corren el risc de ser abandonades i d'altres van anys de retard, les organitzacions participants van emfatitzar la necessitat de reforçar els mecanismes participatius i de mantenir polítiques específiques que permetin progressar cap a una igualtat efectiva per al Poble Gitano.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
El 22 de juliol de 2026 es va celebrar la reunió fundacional de la Racial Justice and Empowerment Network; aquesta xarxa comprèn organitzacions que operen a nivell estatal i que es comprometen a defensar els drets de les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades.
La Racial Justice and Empowerment Network es va establir amb l'objectiu de reforçar l'accés als drets i a la justícia per a les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades, creant un espai de col·laboració, intercanvi de recursos, formació i suport mutu. La xarxa té com a objectiu desenvolupar respostes coordinades a la discriminació racial i promoure la igualtat de drets mitjançant la col·laboració i el suport mutu.
Posant les bases per a una xarxa nacional
L'objectiu de la sessió era establir les bases per al funcionament de la Xarxa, definint-ne el propòsit, la visió i els mecanismes inicials de coordinació. També es va dur a terme una avaluació inicial de les capacitats, l'expertesa, els recursos i les necessitats de les organitzacions participants, amb l'objectiu d'identificar sinergies i establir una ruta compartida per al desenvolupament de la xarxa.
Els objectius clau que guiaran el treball de la Xarxa inclouen compartir recursos i coneixements entre les organitzacions participants, facilitar les derivacions i els mecanismes de suport mutu, ampliar les oportunitats de formació especialitzada, desenvolupar iniciatives de defensa conjunta i enfortir la capacitat de les organitzacions per defensar els drets. A més, la Xarxa treballarà per millorar la identificació i la resposta a les situacions de discriminació, ajudant a combatre fenòmens com la infradenúncia, que, en molts casos, obstaculitza l'accés efectiu a la justícia de les persones afectades.
Durant la reunió, també es va acordar promoure eines que facilitessin una comunicació fluida entre les organitzacions i fomentar la coordinació d'accions, consolidant així una xarxa col·laborativa estable capaç de respondre als reptes compartits des d'una perspectiva nacional.
Aquesta reunió marca el primer pas en un procés de desenvolupament col·lectiu que ajudarà a establir un marc de col·laboració entre organitzacions que operen en diferents regions i àmbits de treball, però que comparteixen el compromís de avançar cap a una societat més justa, més inclusiva i més igualitària.
A partir del setembre de 2026, la Racial Justice and Empowerment Network entrarà en una fase més operativa, centrant-se en el desenvolupament d'accions específiques, enfortint la cooperació entre organitzacions i implementant les prioritats identificades en aquesta reunió fundacional per millorar la defensa dels drets i l'accés a la justícia de les persones refugiades, migrades, gitanes i racialitzades.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Com a part de l'esdeveniment 'Orgullo Gitano. Sevilla 2026', s'han presentat tres declaracions que exposen una postura col·lectiva i posen en marxa un procés a escala nacional destinat a enfortir els drets de les persones gitanes LGBTIQ+.
Aquests documents deriven de les oportunitats de participació creades durant la reunió i reflecteixen un compromís clar de reconèixer la diversitat de sexe i gènere dins la comunitat gitana com una realitat històrica, política i social que requereix reconeixement, recursos i respostes específiques.
Tres perspectives complementàries per a una agenda compartida
Les declaracions es refereixen a tres àrees diferents, que han permès explorar experiències i necessitats específiques amb més profunditat des d'una perspectiva específica del context.
D'una banda, la Declaració Espacial d'Aliades destaca el paper de l'aliança com a eina de transformació. El document sosté que el canvi no pot recair únicament en aquells que pateixen discriminació, sinó que requereix la implicació activa d'altres actors socials, basada en la responsabilitat compartida i el compromís sostingut.
El text emfatitza que ser un aliat no és només una postura simbòlica, sinó un compromís pràctic que implica examinar els propis privilegis, prendre mesures contra les desigualtats i ajudar a crear entorns més segurs i inclusius.
A més, la Declaracióde l'Espai GTBIQ, que se centra en els homes gitanos i en les persones no binàries, aborda directament la intersecció entre l'antigitanisme i la LGTBIQfòbia. El document destaca com aquestes formes de discriminació es reforcen mútuament i donen lloc a situacions específiques d'exclusió.
També emfatitza la necessitat d'establir referents, enfortir les xarxes i avançar cap a una agenda política pròpia que permeti situar aquestes qüestions al centre del debat públic i de les polítiques públiques.
La Declaració de l'Espai LBTIQ, que se centra en les dones gitanes i les persones no binàries, destaca la seva invisibilitat històrica, el silenci que envolta les seves experiències i els impactes materials i emocionals de la discriminació.
El document destaca la importància de recuperar la memòria col·lectiva, crear espais propis i enfortir el lideratge que permet a les dones gitanes i a les persones de diverses identitats de gènere participar plenament en la vida social, comunitària i institucional.
De la reflexió a l'establiment d'una xarxa nacional
Més enllà de l'anàlisi, els tres documents comparteixen un objectiu comú: l'establiment d'una xarxa nacional de persones gitanes LGBTIQ+.
Aquesta proposta no pretén ser només una estructura organitzativa, sinó un espai de suport mutu, de generació del nostre propi coneixement i de defensa política. És un pas necessari per superar la fragmentació actual i avançar cap a respostes col·lectives a les desigualtats.
Les declaracions també posen de manifest les limitacions de les polítiques públiques actuals, que en molts casos no incorporen una perspectiva interseccional capaç d'abordar simultàniament els prejudicis antigitanos i la diversitat de gènere i sexual.
Un punt de partida per a un procés sostingut
La Declaració de Sevilla 2026 no pretén extreure conclusions, sinó marcar l'inici d'una nova fase.
Un procés que situa la dignitat, la igualtat i els drets humans al seu centre, i que posiciona les persones LGBTIQ+ gitanes com a actors clau en el desenvolupament de respostes a la discriminació.
A partir d'aquest punt de partida, el repte ja no és simplement compartir un marc comú, sinó traduir-lo en accions concretes, aliances genuïnes i un canvi sostenible al llarg del temps.
La Cimera de Madrid va reunir activistes i organitzacions a Madrid per abordar qüestions LGBTIQ+, en un fòrum on encara falten les veus de les persones gitanes.
El 3 de juliol, Madrid va acollir l'última edició de la Cimera de Madrid, la conferència internacional de drets humans de MADO, que es va centrar en la defensa dels drets LGBTIQ+ en un context caracteritzat per la polarització, els discursos d'odi i diversos retrocessos a escala mundial.
Celebrat a les oficines del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Espanya, l'esdeveniment va reunir activistes, representants institucionals, experts i organitzacions de la societat civil, que van compartir les seves anàlisis i propostes per combatre les desigualtats que continuen afectant la vida d'aquesta comunitat. Es pot tornar a veure tot l'esdeveniment a través de la retransmissió de la Cimera de Madrid 2026.
Durant la Cimera es van abordar qüestions clau, com ara la memòria històrica de les persones LGBTIQ+ que han patit represàlies, els drets de les persones trans, la situació de migrants i refugiats, i el paper de l'esport com a espai d'inclusió. El programa va tornar a destacar que parlar dels drets humans significa partir de les realitats específiques en què la discriminació continua existint.
Madrid: visibilitat i desigualtats
Madrid és un far per al moviment LGBTIQ+, un espai de visibilitat, organització i mobilització. Però aquest paper central coexisteix amb una realitat més complexa: la ciutat continua plena d'inequalitats, racisme i LGBTIQ+fòbia, que afecten les persones de manera diferent segons el seu origen, classe social o identitat.
No tothom a Madrid gaudeix de les mateixes oportunitats. Per a molts, especialment per a aquells que formen part de comunitats racialitzades com el Poble gitano, l'accés als drets, als espais segurs i a una vida lliure de discriminació continua sent un repte diari.
Ampliant el debat: una perspectiva gitana, antiracista i feminista
En aquest context, la postura de La Fragua Projects ofereix una perspectiva molt necessària. Com a organització gitana, antiracista i LGTBIQ+, la seva presència a la Cimera de Madrid destaca una qüestió fonamental: la defensa dels drets LGTBIQ+ no es pot entendre sense abordar el racisme, el sentiment anti-romaní i altres formes d'exclusió estructural.
Ser presents en aquests espais també significa posar en relleu les seves limitacions. Actualment, la participació de les persones gitanes LGBTIQ+ continua sent baixa en molts d'aquests fòrums, cosa que dificulta que les seves experiències i realitats formin part central del debat.
No es tracta només de ser presents, sinó de participar en igualtat de condicions: ser escoltats, influir en l'agenda i tenir veu en les decisions que afecten les nostres vides.
Drets exercitats en la vida quotidiana
Parlar d'igualtat no pot limitar-se a una mera retòrica. Significa preguntar-se qui pot viure amb seguretat, qui és capaç d'exercir els seus drets en la pràctica i qui continua trobant-se amb barreres per exercir-los.
Al llarg del camí, també és important establir una presència, forjar aliances i crear espais de diàleg – que no sempre són còmodes, però són necessaris si volem avançar cap a una societat més justa.
Un repte que roman sense resoldre
La Cimera de Madrid 2026 va tornar a deixar clar que els drets LGBTIQ+ no estan garantits i que cal defensar-los constantment i col·lectivament. Però també va destacar que aquesta defensa només serà completa si inclou totes les veus.
Perquè l'igualtat no és només una qüestió de presència. És poder participar en la conversa i en la presa de decisions.
Es va presentar a la sessió plenària anual de la Xarxa BCN Antirumors, celebrada el 26 de juny.
L’entitat presenta una proposta centrada en la participació real, l’avaluació de l’impacte i la transformació dels discursos en el marc dels 15 anys de l’estratègia municipal.
El passat 26 de juny, el Casal de Joves Palau Alòs es va convertir en un espai de trobada per repensar el present i el futur de la Xarxa BCN Antirumors. En una jornada marcada per l’intercanvi d’experiències i la mirada crítica, Imma Anegas González i Maria Aguilera Martín, en representació de La Fragua Projects, van tenir un paper protagonista en presentar la seva proposta per a l’elaboració del nou pla d’acció 2027-2031.
Un pas important en un moment clau: quinze anys després de l’inici de l’estratègia, i en un context en què els discursos d’odi s’intensifiquen i adopten noves formes.
Una proposta per aterrar l’antiracisme en polítiques reals
Lluny de plantejar un document teòric, la proposta presentada per La Fragua Projects es construeix com una eina pràctica al servei de la Xarxa i de la ciutat. L’objectiu és clar: reforçar el paper de la xarxa com a actor clau dins de les polítiques públiques de lluita contra el racisme.
Tal com es va presentar, el nou pla es planteja com una oportunitat per consolidar la capacitat d’incidència de la Xarxa, millorar els seus mecanismes de seguiment i assegurar que allò que es fa tingui un impacte real en la vida de les persones.
Per aconseguir-ho, la proposta es basa en tres idees clau. D’una banda, la co-creació amb les entitats, entenent que la participació no pot ser simbòlica, sinó que ha d’influir en la presa de decisions. De l’altra, una cultura de l’avaluació, que permeti mesurar no només les activitats, sinó canvis reals en percepcions, discursos i relacions socials. I, finalment, l’operativitat, és a dir, aterrar les estratègies en accions concretes i viables.
En paraules recollides durant la mateixa presentació, es tracta d’un pla “fet amb les entitats” i pensat per ajustar-se al llarg del camí, amb un objectiu clar: generar impacte en el dia a dia.
Un procés participatiu i amb mirada crítica
L’enfocament metodològic presentat per La Fragua Projects articula el pla en diferents fases: anàlisi del treball previ, contrast amb entitats, definició de prioritats i validació final.
Un element central és el disseny d’espais participatius més útils i accessibles, pensats per facilitar la implicació real de les entitats, especialment aquelles tradicionalment infrarepresentades.
A més, el pla incorpora una mirada interseccional i intercultural, juntament amb una perspectiva crítica que qüestiona les estructures que sostenen les desigualtats.
Una jornada que va combinar reflexió i experiència
La presentació del pla es va emmarcar en la sessió plenària anual, on també es van donar a conèixer els resultats de l’estudi de participació de la Xarxa i es van obrir espais de diàleg sobre el seu futur.
Intervencions com la de Richard Sánchez, que va assenyalar que “el que abans eren rumors ara és discurs d’odi”, van situar el debat en la urgència del context actual.
L’entrevista a Yousra Touri El Mansouri i la projecció del curt “Serem el que sempre hem desitjat” van aportar una mirada des de l’experiència viscuda, mentre que veus com la de Doris Boira Bueso van recordar la importància de generar espais de conversa reals per fer front al racisme.
Un nou cicle per a la Xarxa
La proposta presentada per La Fragua Projects obre un nou cicle per a la Xarxa BCN Antirumors. Un cicle que no només mira cap a la planificació, sinó cap a la capacitat de transformar realitats.
La clau, tal com es va veure durant la jornada, no és només dissenyar un bon pla, sinó fer-lo amb les persones que sostenen el treball quotidià i assegurar que aquest esforç es tradueixi en canvis concrets: menys discursos d’odi, més espais de diàleg i una ciutat més justa per a tothom.
Font: La Fragua Projects Fotos: La Fragua Projects
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.
